Un dels milions de coses interessants que es poden fer a París és visitar la curiosa llibreria SHAKESPEARE AND COMPANY situada al carrer de la Bûcherie, immersa en ple Barri Llatí al qual contribueix inqüestionablement a conformar l’encant indescriptible que, poc a poc, ha anat creixent a la Rive Gauche del Sena.
Abans d’arribar a la seva actual ubicació, SHAKESPEARE AND COMPANY ja havia conegut diversos domicilis i, fins i tot, va romandre tancada durant l’ocupació nazi.
Com podeu veure, per la fotografia, els llibres es barallen per tenir-hi un lloc. Atapeïts i acolorits, càlids i silenciosos formen un passadís informe amb taules d’exposició i, als costats, hi neixen mínimes estances, amb llibres, sempre llibres, tapant parets que tal vegada ni existeixen, on hi trobem lectors reconcentrats que semblen formar part del decorat d’aquell temple dedicat al paper imprès. Cal afegir que SHAKESPEARE AND COMPANY té un pis a dalt on, altra cop, entre llibres i llibres, hi apareix algun dels llits que he esmentat.
SHAKESPEARE AND COMPANY va ser fundada per l’estatunidenca Silvia Beach (1887-1962). Filla de missioners presbiterians va recalar a París el 1906. La seva relació amb la llibretera francesa Adrienne Monnier la va animar a muntar una llibreria d’obra en llengua anglesa. Després d’haver portat un temps una petita biblioteca, va obrir SHAKESPEARE AND COMPANY.
És molt important subratllar que l’audaç Sylvia Beach va emprendre un risc que la història de la literatura li haurà d’agrair sempre: Beach va editar Ulisses de James Joyce que no trobava en cap país anglòfon qui convertís en llibre les mil pàgines en les quals l’irlandès havia escrit l’Odissea moderna. Sylvia Beach, a causa d’una empresa tan noble com desagraïda, es va trobar seriosament endeutada. James Joyce va ignorar els problemes de Sylvia i va seguir lliurat al seu penós i malaltís egocentrisme.
La llibreria SHAKESPEARE AND COMPANY va ser molt freqüentada per escriptors d’Estats Units: Hemingway, T.S. Elliot, Thornton Wilder. Els francesos André Gide, George Antheil o Leon-Paul Lafargue n’eren també parroquians habituals. Per iniciativa d’André Gide es va fer una col•lecta que va ajudar a Sylvia Beach a reflotar la seva llibreria que entre la Gran Depressió i l’Ulisses estava gairebé en bancarrota.
Beach va viure a París fins l’any 1962. Tant a França com a Estats Units va ser merescudament valorada i honorada en especial per l’Ulisses que, ruïna apart, va suposar una empenta cabdal per la literatura posterior a Occident. Els documents de Sylvia Beach es guarden a la universitat de Princeton, als Estats Units. La brillant llibretera, bibliotecària i editora està enterrada al cementiri d’aquella ciutat.
SHAKESPEARE AND COMPANY
37, Rue Bûcherie
75005 PARÍS
http://www.shakespeareandcompany.com/
Fotografies:Imatges i Mapes Google.
SHAKESPEARE AND COMPANY
37, Rue Bûcherie
75005 PARÍS
http://www.shakespeareandcompany.com/
Fotografies:Imatges i Mapes Google.
4 comentaris:
Glòria
Interesantíssim aquest post. Desconeixi tot el que expliques, to i que a la llibreria hi hem estat. Es una autèntica meravella.
Una abraçada
tampoco yo conocía ni la historia ni la librería,a pesar de que mirando el mapa que nos adjuntas he tenido que pasar bastantes veces por su puerta... como te agradezco el post Gloria, desde luego París es inagotable...y tus crónicas magníficas...
no dejaré de visitar la Shakespeare and company, si vuelvo a París
gracias y besos
Caram, que interessant. M'imagino les tertúlies que farien en aquesta llibreria en Hemingway i companyia. També he trobat molt curiós que s'ofereixin llits senzills a canvi de dues hores de treball. Trobo que és un gest molt encertat i generós.
Glòria, com sempre, és una delícia llegir-te.
Un petó.
Josep,
Sense saber-ho he contestat alguna de les preguntes que et devies fer en un lloc tan especial com és aquesta llibreria.
Una abraçada per la Glòria i per tu!
Pilar:
Seguro que has pasado muchas veces pero no habría ningún cuadro expuesto aunque la libreria ya es un cuadro en sí misma...Bien, Pilita, ya notaba yo que a la Shakespeare le faltaba algo: Tu.
Anna,
Estic molt agraïda i contenta de que llegeixis i t'agradi el que escric. És com tu quan cuines un plat i et diuen que és bo. La feina necessita ser reconeguda estimada Anna.
Rep un petó molt fort !
Publica un comentari a l'entrada