Avui, tots els colors que veig són un de sol
que es descompon en infinits reflexos :
sota la nuvolada mineral, el blau esdevé gris,
i es torna d’un blanc pur
quan volves de boirina i de cotó
sobrevolen la platja solitària
com ocells atordits.
I tot és foc fent jocs en roig,
en malva, en taronja, en plata
mentre la negra nit empeny,
i esborra l’horitzó
per ocultar-me, una vegada més,
les llindes de la terra.
Entro en aquesta mar
sentint-me full en blanc
mentre, besos de sal em segellen els llavis
perquè guardi per sempre
els mots secrets i humits
que a la pell m’escriuràs.
Onades que són braços, mans i boques
em fan saber que el meu cos ja no és meu.
Sóc un text marescrit
que respira en sospirs
impregnat per la brea.
Avui tots els colors que veig són un de sol
I tots els sabors són com la sal beneïda,
i els perfums, tots, sentors d’un oceà
paorós i alhora desitjat:
germà, amant i amic, veí, traïdor,
tots dos sobrevivim, per sempre inseparables,
en el tercer planeta, de nom Terra.
Sobre el paper de seda de la meva pell,
escriu-me versos fins a fer de mi un llibre!
El seus fulls d’aigua i sang:
gavines i coloms que volaran.
g.a.p.
Primavera 2008
Avui, migdia de diumenge, dia d'un sol color.
Fotografia de pintura de W. Turner
7 comentaris:
Con un texto expositivo en catlán, medio me defindo. Un poema es mucho más difícil, pero he hecho los deberes y he conseguido entender tu hermosísimo poema. Espero que tengas tu editor/a de ese libro, tan mágico, vital y necesario.
Un pató,
Rigoletto
Magnífic poema que no hauria de quedar guardat dins del calaix. La il·lustració amb aquest sensacional Turner li va com anell al dit.
Una abraçada
Sóc de la mateixa opinió que el Josep. És un poema preciós, exquisit. Hi dos versos que m'han agradat especialment:
"Sobre el paper de seda de la meva pell,
escriu-me versos fins a fer de mi un llibre!"
Quina imatge més bonica!!!! Es pot dir més amb menys paraules? Besades.
Plas, plas, plas! Em llevaria el barret, de no ser perquè ningú seu davant l'ordinador amb barret. Quina bellesa de poema! Hi han imatges que m'han deixat bocabadat, com "nuvolada mineral".
envidiable ese "mar" que te inspira Gloria, guardalo, es un tesoro...
Turner te acompaña, pero no era necesario, tú no necesitas pinceles...
gracias por compartirlo.
Mil gracias Rigoletto. No tengo editores. Soy feliz cuando pienso que he "colgado" el poema y un hombre del sur lo ha leído y me ha halagado con sus palabras.
Un petó para tí.
Josep,
De moment ja ha sortit del calaix i acompanyat de Turner i dius que t'ha agradat..noi. Ja en tinc prou i massa.
Per tu i la Glòria una abraçada.
Francesc,
Avui és dia d'acció de gràcies i jo sóc un llibre que us abraá a tu i a Oreto. Vosaltres, els que em llegiu, doneu sentit a aquestes pàgines.
Titus,
Així que t'ha agradat "nuvolada mineral"i a més t'has llevat un barret de mentida i m'has fet sentir llegida i ben llegida. I Plas, plas, plas.
Una abraçada, imperator clemens.
Pilar,
Nada haría yo con los pinceles pero, ya ves, la red nos permite colgar nuestros textos y acompañarlos con un Turner. Un lujo inesperado.
Hoy, todos los besos son un beso. Para ti, Pilita.
I el quadre??? Massa! Hem tingut la sort de veure Turner aquestes vacances de Nadal. Impressionant!!
besets Glòria
Publica un comentari a l'entrada