dilluns, 19 d’abril de 2010

MARGARIDA XIRGU


Margarida o Margarita Xirgu , Molins de Rei (Barcelona) 1888- Montevideo (Uruguay (1969) era totes les dones que el teatre li exigia. Amb enorme fervor vocacional va començar a actuar d'adolescent i va fer una carrera que. a Badalona, ciutat en la qual la gran actriu va viure per decisió pròpia, se li fa un homenatge en el qual els textos que transcric a continuació n'expliquen l'important perquè.
Margarita Xirgu, atès per les fotografies, no semblava actuar sinó més aviat reencarnar-se i, en dir reencarnar-se,  penso en la paraula carn perquè ella està molt més enllà de l'honrosa disfressa que tants actors utilitzen amb traça i, fins i tot, amb talent. La seva pell mutant, els seus cabells canviants, les faccions sempre transmetent l'esperit de cada personatge diferenciant els uns dels altres amb aquest do que solament tenen els grans i que, sobretot és, el poder de la transfiguració. Des dels cabells esgarriats i l'expressió entre espantada i agressiva d'una jove salvatge fins la dama formosa, de mirada imprecisa,  que sembla contemplar un horitzó secret, la de flonjos cabells dolçament rinxolats, els seus llavis com ales d'un minúscul ocell color corall. I acabant amb la nena que, damunt del seu cap capriciós, enarbora el del seu estimat que ha fet decapitar per, finalment, ser lliure i, posseïda pel seu violent amor, besar-lo en mig d'un clam violent de mots inspirats per la sentor de sang d' aquell bocí de mort.


HOMENATGE A MARGARIDA XIRGU

Aquest any 2010 en què Badalona és Capital de la Cultura Catalana, el Museu vol retre homenatge a Margarida Xirgu, i ho fa amb la publicació d’un llibre, fruit d’una intensa recerca de l’autor, Francesc Foguet, i amb la presentació d’aquesta exposició que mostra, en alguns casos per primera vegada, tota mena de peces, fotografies i documents relacionats amb l’actriu.
Amb aquestes aportacions, es dóna a conèixer la intensa relació que l’actriu va mantenir amb la ciutat de Badalona, s’aprofundeix en el coneixement de la seva personalitat humana i artística i es difon la importantíssima tasca realitzada en món del teatre per Margarida Xirgu, avui un autèntic mite d’abast universal.

Margarida Xirgu va triar Badalona

Margarida Xirgu va triar Badalona. Va conèixer la ciutat quan feia teatre amateur, s’hi va formar i, ja professional, va decidir instal•lar-s’hi amb la seva família. Va ser, doncs, la seva llar, el lloc on es retirava a descansar i el paisatge que va enyorar sempre quan, després de la Guerra Civil, es va haver de quedar exiliada a l’Amèrica del Sud.
Manuel Azaña, Cipriano de Rivas Cherif, Santiago Casares Quiroga i les seves mullers es van estar a Badalona, a casa de la Xirgu, refugiats arran dels Fets d’Octubre del 1934. També s’hi va hostatjar Federico García Lorca que, a la tardor del 1935, va ser homenatjat, amb l’actriu, per l’Orfeó Badaloní.

Badalona va triar Margarida Xirgu. La va aplaudir quan era una actriu que començava, joveníssima i desconeguda, la va acollir quan es va instal•lar al carrer de Santa Madrona, li va proporcionar dignes parelles teatrals –Enric Borràs, la més important-, la va fer filla adoptiva, la va trobar a faltar quan va estar lluny, la va homenatjar en recuperar la democràcia, i avui se la sent seva, com se sent seva la família de l’actriu, que viu a la ciutat i hi està profundament arrelada.


L’escena professional

Margarida Xirgu va escollir el teatre. S’hi va iniciar d’adolescent i als 18 anys ja debutava com a professional. Aclamada de seguida a Catalunya, als 25, va fer el pas al castellà i va actuar per Espanya i Amèrica, on, no sense dificultats, aconseguiria els màxims reconeixements. També va fer alguna incursió en el cinema, però de fet, va dedicar al teatre tota la seva vida.

Va interpretar autors catalans i espanyols del seu temps, alguns dels quals li van escriure obres: Guimerà, Rusiñol, Iglésias, Adrià Gual, Marquina, Sagarra, Galdós, Valle-Inclán, Lorca, Casona... El seu repertori també incloïa noms de la dramatúrgia europea: Ibsen, Wilde, Bernard Shaw, Hauptmann, D’Annunzio o Hofmansthal. I va representar, igualment, els grans clàssics, des de Lope, Tirso i Calderón fins a Shakespeare, Goldoni i Molière.
El teatre va escollir Margarida Xirgu. Li exigia just el que ella podia donar: vocació, talent, sensibilitat, voluntat, perseverança, ductilitat, ambició, risc... Li va donar l’oportunitat d’expressar-se, va engrescar el seu germà, Miquel a fer d’escenògraf i figurinista, li va proporcionar bons amics, i li va valer el respecte de la crítica, i l’admiració i l’estima del públic més enllà del temps i de les fronteres.


Els anys de la República

Margarida Xirgu es va identificar amb la República des que es va proclamar el 1931 i va optar per fer servir artísticament la llibertat que aquest règim permetia. A causa d’aquest fet, va rebre moltes crítiques per motius aliens a la qualitat del seu treball, però també va poder transitar per camins inexplorats.

De la mà del director Rivas Cherif i d’autors com Alberti i García Lorca, va desenvolupar un teatre innovador i va encapçalar un dels grans esdeveniments culturals d’aquells anys: l’estrena al teatre romà de Mèrida, de la tragèdia de Sèneca, Medea, en versió d’Unamuno.


La República va trobar una Margarida Xirgu valenta i disposada. L’actriu es va fer càrrec, amb Enric Borràs –ja havien fusionat un cop les seves companyies-, del Teatro Español de Madrid, de gestió municipal, on va fer bona part de les seves actuacions i on va portar a terme una programació de qualitat i oberta a nous públics. El 1935, després que l’Ajuntament madrileny quedés en mans de la dreta, va haver de deixar l’Español i va tornar a Barcelona i quan va esclatar la guerra, al juliol del 1936, es trobava de gira per l’Amèrica llatina.


El llarg exili

Amèrica va ser el refugi de Margarida Xirgu durant la guerra i els llargs anys del franquisme. Allà, el 1936, va morir el seu marit, Josep Arnall –amb qui s’havia casat el 1910-, i rebé la notícia de l’assassinat de Lorca. Va ser allà, també, on es va casar amb Miguel Ortín el 1941 i on hagué d’emprendre una nova vida davant la impossibilitat de tornar, a causa de la prohibició imposada pel règim franquista i, més tard, per impediments, a banda de polítics,  econòmics i personals.
professionals,
Ambaixadora de la República en terres americanes, Xirgu sempre va mantenir contacte amb altres exiliats espanyols i catalans residents en diversos països de l’Amèrica Llatina, va participar en les seves activitats i en va rebre homenatges.
Margarida Xirgu va correspondre a l’hospitalitat americana, amb una labor incansable en el camp de la interpretació, la direcció i la docència. A Santiago de Xile, va fundar l’Escola d’Art Dramàtic del Teatro Municipal, i a Montevideo, dirigí l’Escola Municipal d’Art Dramàtic i codirigí la Comedia Nacional de l’Uruguai. Però no hi va arrelar mai del tot i encara que es va construir la casa a Punta Ballena, on es va retirar, no va renunciar mai a la idea de tornar a Badalona.




Textos de l'exposició esmentada que fins el dia 3 de Maig de 2010 romandrà al Museu Municipal de Badalona: http://museubadalona.cat/

9 comentaris:

Rigoletto ha dit...

Gracias a este post he aprendido mucho sobre esta mujer, que aquí, en Granada, sólo se hace visible cuando aparece vinculada a Lorca. Nunca me había interesado por su propia faceta personal. Ni visto tal cantidad de imágenes suyas.
Gracias y un abrazo,

Alberto

GLÒRIA ha dit...

Me alegra, Alberto, leer lo que dejas escrito. Supongo que sin el importe vínculo a Lorca tampoco se hablaría de élla de la manera que merece. Pero así fue Margarita de grande.
Un beso.

Josepb. ha dit...

Glória; Aquest és el "post" de la Margarida Xirgu, sens cap dubte, jo, desconeixia moltes de les coses que hi has posat.
Am tota aquesta crónica de la Xirgu, és pot dir que és un ple complert¡¡
Salutacions Glória¡¡

GLÒRIA ha dit...

Moltes gràcies Josepb! He procurat, a través dels textos del Museu, fer arribar aquesta Margarida Xirgu que molta gent desconeix tot i sabent qui és.
Una abraçada!

Joaquim ha dit...

Ves per on Glòria, acabo de decidir quin serà el llibre de Sant Jordi que em regalaré.
Moltes gràcies per obrir-me els ulls un cop més.

GLÒRIA ha dit...

Doncs que el gaudeixis, Joaquim!

Mireia ha dit...

Quanta informació!! Un pot ben complet, felicitats!

pilar ha dit...

yo creo que mi madre nunca la vió actuar, pero la tenía siempre en los labios para decir de alguien que actuaba en la vida real.

-fulanita, es mejor actriz que la Xirgú,

yo creía que era una frase hecha,y que la Xirgú era una especie de ente extraterrestre. Hasta muy mayor no supe de ella y ahora esta entrada tuya tan bien documentada me completa la información y me trae recuerdos.

un beso

GLÒRIA ha dit...

Mireia,
Sí, ha quedat un pel llag però no volia sacrificar els textos fets pel Museu de Badalona. Gràcies per la teva visita.

Pilar:
Pues aquí sí era muy conocida y es lógico. Mamá tampoco la había visto actuar pero solía decir: "La Xirgu era una Garbo". Ya ves, Pilar, la diva existió y no en vano vistos los autores a los que estrenó y como se dio a conocer en Latinoamérica.
Un beso histriónico.