dimarts, 13 d’abril de 2010

NIETZSCHE: DE BON LLEGIR

Friedrich Nietzsche (1844-1900) pintura a l'oli d'Edvard Munch (1865-1944)
De tant en tant torno a Nietzche i els seus aforismes brillants. Ho faig amb actitud gairebé religiosa buscant consol en la filosofia que tots podem entendre, la que, com en aquest cas, ens és donada de manera breu i amb la serena veu que concedeix la cerca d’una veritat possible. Cada paraula escrita pel gran filòsof germànic té una ànima amb ànim d’encertar el bell mig de l’objectiu. Llegeixo a l’atzar. Rellegeixo. Si no ho entenc ho deixo per un altra dia. Potser no és el moment. En silenci assenteixo quan arribo a la fi d’una asseveració que es mostra transparent. De vegades m’agradaria dialogar amb el mestre perquè han canviat els temps i la veritat buscada fluctua i, de cop i volta, pot semblar o ser mentida.

Alguns exemples:

(26) Los poetas carecen de pudor con respecto a sus vivencias: las explotan.


(29) Los amigos como fantasmas.-Si nosotros cambiamos mucho, los amigos nuestros que no han cambiado se convierten en fantasmas de nuestro propio pasado: su voz llega hasta nosotros con un sonido horrible, espectral – como si nos oyésemos a nosotros mismos, pero más jóvenes, duros, inmaduros.


(44) La vida del enemigo.- Quien vive de combatir a un enemigo tiene interés en que siga con vida.


(71) Talento.- El talento de no pocas personas parece menor de lo que es porque siempre se propusieron tareas demasiado grandes.


(119) Para mi Richard Wagner lleva demasiados diamantes falsos.


(223) Los monos son demasiado bonachones como para que el hombre pueda descender de ellos.


(227) Decir dos veces.- Es bueno expresar enseguida una cosa por duplicado y darle así una pierna derecha y una pierna izquierda. Ciertamente la verdad puede tenerse sobre un solo pie; pero con dos andará y dará vueltas.


(272) Nosotros los viejos wagnerianos empedernidos somos, sin embargo, los más agradecidos oyentes de Bellini y de Rossini.


(379) Un testimonio de amor.- Alguien dijo: “Hay dos personas sobre las cuales nunca he reflexionado a fondo: es el testimonio de mi amor por ellas.”


(391) El aforismo, la sentencia, en los que yo soy el primer maestro entre alemanes, son las formas de la “eternidad” : es mi ambición decir en diez frases lo que todos los demás dicen en un libro, lo que todos los demás no dicen en un libro.


N’hi ha molts més recollits en el llibre del qual m’he servit per fer l’anterior transcripció, un llibre vell que, a través dels anys, no ha deixat d’oferir-me novetats com si, com molts altres llibres, ell sol es reescrigués, en la quietud del seu lloc al prestatge, fent-me saber que sempre es viu i prest a obrir-me els ulls.




Friedrich Nietzsche
Aforismos
Edició i Traducció d’ Andrés Sánchez Pascual
Edhasa, Barcelona (1994)

8 comentaris:

Allau ha dit...

M'han agradat molt, Glòria. Em quedo amb el 379.

Atticus ha dit...

Unas perlas ácidas y certeras (unas más que otras), y un Munch extraordinario.
¿Qué mejor forma de empezar la mañana?...

Titus ha dit...

Molt bons tots els aforismes que has destacat. A mi també m'ha agradat especialment el 379.

Francesc ha dit...

Molt interessant aquest post sobre Nietzsche. Fa un munt de temps que no el llegia. Jo em quede amb l'aforisme 44. De vegades, tindre present l'enemic només fa que aquest tinga poder sobre un mateix. Potser paga la pena "passar" de la gent que ens fa mal (social o moralment parlant) i així no donar-los més espai a la nostra vida. Besades

Alberto Granados ha dit...

Me gusta. Además, me resulta mucho más fácil por el tema lingüístico.
Alberto

Mireia ha dit...

Doncs amb aquestes frases, tens raó, sembla que la seva filosofia sigui "d'anar per casa", quotidiana!!
Petons

Joaquim ha dit...

Jo, òbviament em quedo amb la 272, que si ho dic jo, em cau la mari i la morena, i si ho diu aquest sant baró, tothom s'agenolla.
El que fa ser algú!
Molt il·lustratiu, estimada Glòria.

GLÒRIA ha dit...

Allau,
El 379? Això diu molt i bé de tú. Era d'esperar.

Atticus:
Es un "plaisir" saber que has empezado la mañana en esta casa que es la tuya.

Titus,
Xiquet, que desinteressat ets! No m'ha semblat estrany. Tens assignat un 379 junt amb l'Allau.

Francesc,
Doncs l'aforisme 44 et quede adjudicat a tú. La teva reflexió és molt encertada. Llegir Nietzsche és, una mica, com prendre un reforçant moral.

Alberto:
A estas alturas tu catalán debe de haber alcanzado altos niveles. Sabes que tienes un, llámemosle traductor, en la barra lateral. Un "parato" que destroza textos con intención muy digna.

Mireia,
Sí que semblen d'anar per casa però...elaborar aquests raonaments i expressar-los de forma tan entenedora vol un cervell d'alçada.

Joaquim,
Segurament que quan en N. va escriure el teu aforisme estava molt lluny d'esvenir que el que ha estat un cop mort. L'aforisme és per tú i per molt anys.

Una abraçada a cadascú de vosaltres. I gràcies!