diumenge, 18 de juliol de 2010

USÉS, A PROVENÇA: UNA INVITACIÓ

Les voltes de la Rambla - Girona
Si pots imaginar que t’esperen a Uzès, no t’entretinguis en altres vel•leïtats d’estiu i, decidida, prepara l’equipatge bàsic per volar baix, creuant l’espai d’asfalt, fins a arribar a la ciutat, on ja fa dies, coneixen el teu nom i l’han escrit. No saben que no és només l’atzar la força  que t’empeny a travessar el pòrtic, flanquejat de plàtans, que et portarà fins a la Plaça de les Herbes. No oblidis, sota els arbres antics de frescor renovada, escoltar, altra cop, la coneguda remor del vent entre les fulles. La seva melodia, canviant però inconfusible, podria haver estat la teva música primera des que, innocent, i no sabent pensar, paraves atenció a un munt de coses que no tenien nom ni els feia falta.
Quan siguis a la Plaça de les Herbes, volta sota les voltes com, molts anys endarrere, feres en un altra ciutat, també de pedra,  com Usés però més al sud, en la terra germana on la teva infantesa aniria degotant fins a esvair-se. Aquelles voltes, les seves, t’aixoplugaven i et protegien del sol i també, sobretot, et refugiaven dels espais perillosos, buits d’afecte. Aquelles parets quasi es podien confondre amb les de casa teva si tu hi posaves voluntat. Cloïes les parpelles repenjada en qualsevol aparador i el brogit de les veus que se sentien es feia de seguida familiar. Aviat seríeu a taula tots plegats perquè ja s’acostaven les hores sense llum i l’enyor del sopar era una mossegada oculta que et creixia a dins i et feia els ulls més tristos.
Si pots imaginar que t’esperen a Usés et pots deixar la biografia a casa que ja la trobaràs si mai hi tornes. A mi m’agradaria que et volguessis quedar amb qui, a Usés, t’espera. I començar una història d’amor que s’ha entestat en voler existir. És per això que aquesta història espera. I t’espera.
Queda’t uns dies amb mi, estimada i, si ho vols fer per sempre, et prego que m’ho deixis saber. No saps el temps que fa que em deleixo per fer-te entrar a la blanca cambra que, anhelant, et reservo. La cambra de finestra discreta sobre el blau colpidor d’un camp d’espígol que besarà els teus ulls quan el vulguis mirar.

Sí. Fa segles que et guardo aquesta blanca cambra a sobre d’un camp blau. Tot per si un dia, com ara avui mateix, aconsegueixes imaginar que t'esperen a Usés i vens, per no marxar-ne mai i restar-hi, joiosa, amb qui sap el teu nom però no el pot dir en veu alta.

Les Arches-Plaça de les Herbes - Úsés
 
Text:  g.a.p.
                     diversedirections.net
 

4 comentaris:

pilar ha dit...

deja que respire hondo¡¡¡...

te estás convirtiendo en mi escritora preferida, un abrazo

Allau ha dit...

Qui podria refusar tan magnífica invitació? Jo hi aniria.

Josefina ha dit...

!!Cóm m´agradaria anar-hi!!
Ës precios el teu post Glòria. Escrius maravellosament.
Gràcies

GLÒRIA ha dit...

Pilar:
Gracias por la exageración. Me hace feliz jugar a creerme que durante segundos he sido tu escritora preferida. ¡Qué honor!
Besos de lavanda.

Allau,
Si el meu text et fa venir ganes d'anar a Usés, estic per parlar amb l'ajuntament d'aquella vila i que em facin cap de propaganda. És broma! I ara, seriosament: Mai no et penediries de veure Usés que és alhora una vella ciutat i un poble prou modern. Pensa que no ho tens gens difícil.

Josefina,
Una vegada més gràcies per l'afecte que em transmets amb els teus dolços i generosos comentaris.
Una abraçada!