diumenge, 19 de setembre de 2010

BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL: ABANS DEL 2013

Dormeuse- Tamara de Lempicka, 1932
Bartomeu Rosselló-Pòrcel va néixer a Ciutat de Mallorca l’any 1913. Poeta de vida i obra, malauradament breus, va deixar una producció de qualitat profunda i sumptuosa en la qual hi ha volgudes influències de poetes, diversos en les formes i llunyans en el temps. Rosselló-Pòrcel viatja de Góngora fins a Valéry per imprimir un nou so al seu llenguatge aconseguint lluents i pulcres harmonies que transmeten íntimes sensacions,  pletòriques de sensuals formes expressives. La seva poesia va colpir a Salvador Espriu així com a Josep Palau i Fabre i, Maria del Mar Bonet va musicar i cantar algun dels seus versos.
Si fa pocs dies teníem la desgràcia de parlar de Màrius Torres en el  centenari del seu naixement, lamentant la seva curta vida,  jo no vull esperar el 2013 per recordar que Bartomeu Rosselló-Pòrcel també ens va deixar als vint-i-cinc anys, al sanatori d’El Brull (Osona), a causa del mortal bacil.
Transcric un bellíssim sonet que no he pogut desxifrar mai. M’agradaria molt que m’ajudéssiu a entendre’l. Tal vegada sigui ben transparent el que el poeta diu però jo, que el llegeixo sovint, sempre el trobo tan sublim com borrós. Gràcies per endavant.

Quan ella dorm el gaudi somnolent
del vell jardí vibrant de flors i nit,
passant per la finestra, sóc el vent,
i tot és com un alenar florit.

Quan ella dorm i sense fer-hi esment
tomba les grans fondàries de l'oblit,
l'abella só que clava la roent
agulla, fúria i foc, en el seu pit.

La que era estampa, encís i galanor
i moviment ambigu és plor i crit.
I jo, causa del dol, de la dolçor

en faig lasses delícies de pecat,
i Amor, que veu, ulls closos, el combat,
s'adorm amb un somriure embaladit. 

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Imatge: http://www.worldgallery.co.uk/

17 comentaris:

Carme ha dit...

Doncs, sí, Glòria, no al esperar el 2013, per recordar-lo. Jo el conec a través de Mª del Mar Bonet i no he llegit res més d'ell que les seves poesies fetes cançó.

Aquesta, gairebé no puc llegir-la sense que em vingui la música al cap i cantar-la ni que sigui interiorment.

Tens raó que és sublim i borrós. I com a tal, només podem donar-hi interpretacions personals. No sé si algú coneix la intenció de l'autor. Jo en tot cas no.

Jo llegeixo un amor absent, que a cops es somia com un alenar florit i a cops es fa dolorós.

Però és la meva lectura només i no m'atreveixo a concretar més del que dic tot i que a cada vers intento trobar-li un significat. Inventat, com sinó?

Gràcies per recordar-lo d'aquí al 2013... i el 2013 hi tornarem!

novesflors ha dit...

Un poema preciosíssim. Què significa? Doncs, significa allò que tu entengues. Si m'agrada l'art en general (i la poesia en particular) és, entre altres raons, per la diversitat de possibilitats que ofereix.

GLÒRIA ha dit...

Hola Carme,
Gràcies pel teu comentari. Veig que no sóc única en veure-li misteri al preciós poema que jo, com tu, també canto, de vegades en veu alta i de vegades de pensament. Aquest poema em fa veure la imatge, evident, d'una noia que dorm i l'home, en el seu poètic monòleg, li destorba la son i gaudeix mirant com, inconscient, la noia es mou...Podria ser?
El 2013 el tornarem a recordar i, de ben segur, abans i tot, Carme!

Hola novesflors!
És cert que totes les arts són el que tu sents quan les frueïxes però no deixa d'encuriosir-me la intenció del jove i inspirat autor. El que jo rebo, quan llegeixo el poema, s'alteraria poc si sabés el motiu real que tenia el poeta. Però em faria gràcia. Un cop més t'agraeïxo el comentari.

GLÒRIA ha dit...

On he escrit "embaladit" he volgut escriure "embadalit", és clar. Mans traïdores...
Excuse-me!

Alberto Granados ha dit...

Me rindo: ya me cuesta trabajo entender tus posts, así que ni te digo si se trata de un soneto que ya os resulta dudoso y ambiguo a los catalano-parlantes.
Y eso que uso (probablemente sea peor) el traductor.
Por cierto, ¿qué significa embadalit?
Bon dia

GLÒRIA ha dit...

Imposible que tú te rindas Alberto. Creo que el traductor, en estos casos, es nefasto.
Embadalit significa extasiado.
Gracias y un petó.

pilar ha dit...

un bello misterio de Amor...

GLÒRIA ha dit...

Efectivamente, un misterio, Pilar, pero un misterio hipnótico.
Un beso.

David ha dit...

Fas molt bé d'evitar els aniversaris per parlar, en aquest cas, d'en Rossellò-Pòrcel. Cada dia és propici per a recordar els grans autors, els d'aquí i els que no són d'aquí.

David ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
GLÒRIA ha dit...

David, més que evitar els aniversaris, en aquest cas m'he adelantat però estic d'acord amb el que dius: "Cada dia és propici per a recordar els grans autors..."
Gràcies pel comentari.

David ha dit...

Tens raó, t'hi has avançat, però suposo que per no coincidir amb l'onada breu i efímera de comentaris que, quan toqui, caldrà dedicar a Rosselló-Pòrcel. No sé si això dels aniversaris literaris passa a tot arreu o és un fenomen exclusivament català.

GLÒRIA ha dit...

Doncs jo tampoc ho sé, David. Caldrà esbrinar-ho.
Perdona la insistència però no m'has dit com interpretes tu el poema i m'agradaria molt saber-ho.
Amb afecte!

Mireia ha dit...

Un poeta dels més "oblidats". Jo de oesia hi entenc poc, però recordo que a ,l'institut el profe de català deia que era el Garcilaso català, i que, tot i influir després els Riba etc, l'hem "desat al calai" i l'hem ignorat, (com passa taaaaantes vegades!!)

GLÒRIA ha dit...

Mireia,
Permet que. modestament et digui, que aquest petit post és una bona raó per no oblidar-lo. Segur que a la teva llista de lectures també hi cap el seu nom. El que us deia el professor jo no hauria sabut dir-ho, però segur que és cert atès el coneixement que Rosselló-Pòrcel tenia dels clàssics de l'Europa més propera.
Ah! I no diguis que de poesia hi entens poc. La poesia és música. Reserva-li un racó visible i, com si escoltéssis una melodia, llegeix, de tant en tant, un poema. És bo fer-ho en veu alta a risc de passar per tocat de l'ala.
Afectuosament!

David ha dit...

A mi em sembla veure-hi la insinuació que l'admiració de la bellesa comporta sovint una reacció que, per molt que no es vulgui, té un component agressiu. El resultat de tot plegat té molt de sensualitat. Potser desvariejo. En tot cas és un poema bellíssim.

Anònim ha dit...

Està molt clar. Parla de que l'amant té una relació sexual amb l'amada mentres ella dorm, i gaudeixen junts. Es amor fisic el que descriu.