diumenge, 26 de setembre de 2010

WALTER BENJAMIN: IMATGES PER LA MEMÒRIA




L'Estació de Portbou
Portbou té una platja acollidora i recollida i, té també, l’aspecte d’un poble que sembla conjugar lliurement cartells comercials en francès amb barretines i nines vestides d'andaluses amb barrets mexicans. Portbou té, a més a més,  una estació de luxosa factura i densa biografia. Els seus espais tan europeus guarden el ressò de crits i plors i la memòria oculta de secretes mirades que, en temps no encara gens llunyans,  podien privar de llibertat o desitjar-la intensament segons de qui vinguessin.


A Portbou i fugint dels temibles nazis hi va anar a raure Walter Benjamin avui fa setanta anys. Es tractava d’un dels pensadors més brillants de la primera meitat de segle XX. Nascut a Berlín l’any 1892, Benjamin havia escrit lúcidament sobre quasi tot en lletra majúscula: Goethe, el Drama Barroc Alemany, l’Obra d’Art, el concepte d’Aura, la Fotografia, la Literatura, l’Arquitectura, el Llenguatge, la Mística, la Filosofia de la Història. Aquest il•lustre pensador d’origen jueu va creuar la ratlla tràgica creient que des de Portbou li seria fàcil arribar a Barcelona i des de Barcelona marxar als Estats Units. En aquest pensament, el filòsof es va equivocar o va estar mal assessorat,  ja que no s'imaginava que a Portbou seria detingut per les autoritats franquistes obertament simpatitzants dels nazis. Diuen que,  a causa de la seva salut fràgil,  li va ser permès passar una nit en un hotel del poble. L'Hostal de France. L’endemà seria lliurat a les autoritats de la França ocupada pels nazis.
L'antic Hostal de France
Walter Benjamin, espantat davant del que li esperava –de ben segur, un camp d’extermini- va escollir la mort per compte propi i es va autoadministrar una sobredosi de morfina. Aquest és a grans trets el record d’un suïcidi tan valent com lamentable. Mentre, molts botxins tenien assegurada una existència ben tranquil·la. Sempre passa igual.
El mar des de l'interior del Memorial Walter Benjamin
El gran escultor israelià Dani Caravan (Tel Aviv, 1930) va excavar en una roca, sobre el mar de Portbou, una escala amagada d’immaculada geometria. Des de dins, el visitant veu, en perspectiva, un quadrat buit que, a manera de marc, recull la visió d’una onada i el seu perpetu moviment. Mansa o enfadada, va i ve amb constància inifinita.  Se’n va per tornar sempre sense saber que ella ha estat l'escollida per servar la memòria d’un home que ja és a la Història.
Interior del Memorial W. B.

Exterior del memorial W.B.

WALTER BENJAMIN
 Berlín 1892-Portbou 1940
 
 
 
Fotografies g.a.p.
Enllaços: wwwwalterbenjaminportbou.cat

18 comentaris:

Carme ha dit...

Un post molt interessant. No sé perquè a Portbou sempre hi he estat de passada i no he vist aquest Memorial WB. M'has fet venir ganes d'anr-hi. La veritat és que no coneixia com el final de WB. M'ha agradat saber-ho. Gràcies.

M'havia perdut el de Mompou, l'he recuperat ara i també m'ha agradat molt.

Mariàngela Vilallonga ha dit...

Preciós homenatge a Walter Benjamin, Glòria!

Josefina ha dit...

La teva exquisida memòria, honora aquelles grans persones que en la vida han estat objecte d´oblit i d´indiferència per molts.
Jo sento la meva ignorància penosa i fins i tot vergonyosa, pero tu la guareixes i dignifiques amb aquesta fidelitat que em transmet re-coneixement i aprenentatge.
Gràcies Glòria.

GLÒRIA ha dit...

Carme,
Una sortida a Portbou val molt la pena i més des de qui ha el preciós memorial. Si hi vas no te'n penediràs.
Estic contenta de que t'hagi agradat la pàgina anterior dedicada a Mompou.
Un petó.

Mariàngela,
Estic molt contenta de que t'hagi agradat el modest homenatge que he fet pel malaurat Walter Benjamin. Sempre se m'ha fet estranya la seva mort en un poble català.
Gràcies pel comentari!

Josefina,
Sempre ets molt exagerada amb les teves lloances però jo el que valoro és que entris a aquesta casa i em facis tu l'honor de llegir-me.
Una abraçada!

David ha dit...

Torna ser allò de recordar figures imprescindibles a partir d'aniversaris, oi? És clar que, en el cas de Benjamin, si serveix perquè algú descobreixi la seva obra, val molt la pena. Fa poc vaig veure el documental "Qui va matar Walter Benjamin?" que, tot i que no resol res, planteja dubtes sobre el suposat suïcidi d'aquest gran pensador. Tot plegat sembla que la cosa hagués d'acabar malament per força.
Un post excel·lent! (com és costum)

GLÒRIA ha dit...

Gràcies David. Avui pensava que els aniversaris de naixements i morts són especialment útils per fer posts que recordin figures importants en un camp o en un altra. Pot ser un recurs fàcil però no menyspreable.
Tinc pendent veure el documental que esmentes. Ja suposava que no resoldria res. Sempre creuré que Walter Benjamin és va suïcidar.

novesflors ha dit...

També pense que el post és força interessant. Els aniversaris són un mecanisme tan vàlid com qualsevol altre per recordar fets i/o persones que no haurien de caure en l'oblit.

pilar ha dit...

hombre extraordinario Benjamin, al que leí con gusto y admiración en la Facultad... no sabía su terrible final, su terrible decisión...
gracias por tu memoria Gloria, que es un homenaje

GLÒRIA ha dit...

Novesflors,
Celebro que hagis trobat el post interessant.
Gràcies pel comentari.
Amb afecte.

Pilar:
Pues ya ves como acabó pobre Benjamin. Pensar que fue en Portbou me sobrecoge más que si el mismo hecho trágico hubiera sucedido en, Berlín, por ejemplo.
Un beso, amiga.

Miguel Cobo ha dit...

Stephane Hessel, amigo del filósofo, asegura que Benjamin sintió que tenía razón cuando dijo que "la historia va hacia atrás como el ángel de Paul Klee"
Sin embargo, se intuye una exigua esperanza (pero esperanza al fin), contemplando el magnífico Memorial de Dani Caravan en Portbou y leyendo textos tan interesantes como el tuyo.

GLÒRIA ha dit...

Gracias por tus palabras, Miguel. El monumento es sencillamente bellísimo. No dejes de verlo cuando visites Barcelona. Un tren expresso te colocará en el triste lugar de los hechos.

lluís gil ha dit...

Magnífic post sobre Benjamin. Gràcies. No sabia de tu ni del teu blog. T'he trobat a través del de la Mariàngela, bona amiga. Ja en sóc seguidor. Jo també tinc preparat un apunt sobre Benjamin que publicaré en breu.
Et convido a fer un tomb pel meu blog http://laparaulaescrita.blogspot.com

Ens llegim!

GLÒRIA ha dit...

Benvingut Lluís!
T'agraeïxo que hagis entrat i em complau que hagi estat a través del bloc de la Mariàngela.
Tingues per segur que visitaré el teu espai i te'n deixaré constància.
Gràcies per les teves generoses paraules pel que fa al record del malaurat W.B.
Salutacions!

Alberto Granados ha dit...

He leído -tercera vez- esta entrada y he estado un par de días revisando "Sefarad", el libro de Muñoz Molina que viene a demostrar la infinita capacidad del ser humano para volverse un monstruo sin entrañas, alguien de quien avergonzarse y sentir lástima por la humanidad.
Tengo un cuñado en Port Bou, y antes o después tendré que ir. No olvidaré esta entrada.
AbraÇada,

Alberto

Esdedesear ha dit...

Muchas gracias, con tu entrada has ilustrado estupendamente mis lecturas últimas. En este momento leo "Correspondencia" Adorno-Benjamin (1928-1940) y quería meterme de lleno en el Libro de los Pasajes de Benjamin.
Me encantaría rendirle un homenaje visitando Port-Bou, lo tendré en cuenta. Un abrazo.

GLÒRIA ha dit...

Alberto:
Pues ya ves, visitar a tu cuñado te servirá para visitar el bello memorial que, tras muchos años desde el suceso que costó la vida a W.B., finalmente le ha dedicado los rincones más significativos del pequeño pueblo. Recuerdo perfectamente como Muñoz Molina hablaba en Sefarad de este filósofo y sé que el escritor de Úbeda viajó a Portbou por este motivo.
Una abraçada!

Esdedesear:
Magníficas tus últimas lecturas. Leeré pronto Libro de los Pasajes.
Un beso!

Gracias a ambos por vuestro interés en viajar a Portbou recordando este sencillo post.

Anònim ha dit...

Admiro molt Walter Benjamin i el teu post em sembla tan interessant com oportú. A més, m'ha fet venir moltes ganes de veure "al natural" el monument que tan bé descrius i retrates. Felicitats i fins ben aviat,
Edipa Maas

GLÒRIA ha dit...

Doncs, Edipa, tu no ho tens gens malament per acostar-te a Portbou.
Gràcies per les teves amables paraules.
A reveure!