divendres, 3 de setembre de 2010

UNA CANÇO DE SONDHEIM


Preciosa cançó pertanyent a un musical que ha fet història: Sweeney Todd del gran compositor i lletrista Stephen Sondheim. A aquest inspirat cavaller estatunidenc li devem plaers tan grans com “Send in the clowns”, només per posar un exemple. Si m’estenc enumerant les seves creacions m’acabaré el blog.
El noiet Tobias Ragg li diu a la senyora Lovett, ja ho sentiu, que no ha de témer res, ningú no li farà mal mentre ell sigui al seu costat. Els dimonis voltegen arreu, avui dia. Tobias sent els seus bramuls pero ell els espantarà. La senyora Lovett no ha de tenir cap por perquè ell, Tobias, sap la manera. No. Ningú no li farà mal, ningú no gosarà. D’altres poden abandonar-la, no preocupar-se però que xiuli i ell vindrà. Els dimonis l’encisaran a la senyora Lovett. L’encisaran amb un somriure que durarà una estona però de seguida...res no haurà de tèmer si ell es a la vora. Ningú no li farà mal. Ningú no gosarà.

Vaig descobrir aquesta joia a través de Barbra Streisand i el seu Broadway Album on hi canta diversos temes que, procedents de grans musicals, han esdevingut autèntics clàssics. És per això que he volgut que fos Barbra Streisand la intèrpret d’aquesta melodia que colpeix des del primer moment tant per la seva bellesa musical com per la seva creixent intensitat dramàtica.
Una cançó que Streisand dedica al seu fill Jason –ja tot un home- però que, de ben segur, ella protegirà mentre visqui. Com totes les bones mares. I els bons pares. I els germans, enamorats i amics.
Res no hauríem de témer.
Si algú no l’ha escoltada mai que no es conformi amb una audició única.

Dibuix d'una escena de Seeney Todd presa d' imageShack

Video de primorskaya 

11 comentaris:

Carme ha dit...

Doncs no em conformaré amb una vegada... és molt maca la conçó i a mi la veu de la B. S. sempre m'ha agradat molt.

Gràcies!

GLÒRIA ha dit...

Gràcies a tu, Carme. Tant la música com la lletra són precioses.
Amb afecte!

Teresa ha dit...

A mi, en canvi, no m'agrada la Streisand. Es cert que té una veu bellisima, el que no m'agrada es el seu repertori mes habitual, massa ensucrat pel meu gust.
Però certament aquí está molt bé. Potser (segur) es per que canta Sondheim!

Titus ha dit...

Doncs a mi no m'agrada ni la Streisand ni Sondheim, però tot i així l'he escoltat. Una vegada només, tampoc cal passar-se.

GLÒRIA ha dit...

Teresa,
Amb el temps he anat entenent que é4s com tu dius: massa mel. Però en aquesta cançó la trobo particularment dolça.
A veures si m'escrius i em dones "les claus" per poder entrar al teu blog.
Un petó.

Titus,
Doncs si no t'agraden, no et calia escoltar-los. Per mi l'emperador és tan emperador com sempre. Mira: A mi quasi no m'agrada res d'en Lloyds Weber o Webber i ja veus...
Una abraçada!

Teresa ha dit...

Glòria, al Blog Villazonista es pot entrar com sempre. Va estar una setmaneta tancat per "aggiornamento", pero desde l'1 de setembre ja està renovat i obert.

Allau ha dit...

La Streisand té un luxe de veu i Sondheim un luxe de cançó. Però, si ho mires fredament, aquest cant protector a la mare putativa i caníbal és un dels sarcasmes més grossos del món mundial.

Joaquim ha dit...

Benvolguda Glòria, la Streissand s'equivoca i endolceix aquesta cançó, com és habitual en ella.
Una veritable llàstima que una veu tan magnífica hagi estat tan erròniament utilitzada, però això és tan habitual, sobretot en el món operístic, que ja ni m'estranya ni em sorprèn. És l'Strissand i com les llenties, o les prens o les deixes i jo molt poques vegades a la vida, me'n recordo d'ella.
Sondheim, no cal que t'ho digui, figura a l'altar dels meus compositors predilectes, dels imprescindibles.

Alberto Granados ha dit...

Anoche te pude un comentario, pero llevo una temporada con el portátil de mi hijo, que no guarda las cookies de todos mis contactos, así que los pierdo, cuando me dice que estoy usando una cuenta que no es la habitual y ahí desaparece lo escrito.
Te decía, simplemente, que me encanta Barbra Streisand desde que la vi en Hello, Dolly.
Abrazo gordo.

Mireia ha dit...

Molt bonica!

GLÒRIA ha dit...

Teresa,
Gràcies. Miraré d'entrar.
Una abraçada.

Allau,
La teva lectura de la cançó és molt corrosiva però em causa atracció. És un xantatge.
Amb afecte!

Joaquim,
Ja ho sabia que aquesta Streisand no et faria feliç però a mi la seva dolçor, en aquesta melodia, sempre m'ha sonat bé.
Petons.

Alberto:
Celebro que te guste Streisand. Yo también ando con portátiles y prestados y no soy todo lo puntual que quisiera ser en mis respuestas.
Abraçada.

Mireia,
T'agradat, segons dius. Jo ben contenta.
Un petó.