dijous, 7 d’octubre de 2010

RICARDO PIGLIA: BLANCO NOCTURNO


Nit al camp

“Tony Durán era un aventurero y un jugador profesional y vio la oportunidad de ganar la apuesta màxima cuando tropezó con las hermanas Belladona. Fue un  "ménage a trois"  que escandalizó al pueblo y ocupó la atención general durante meses. Siempre aparecia con una de ellas, en el restaurante del Hotel Plaza pero nadie podía saber cuál era la que estaba con él porque las gemelas eran tan iguales que tenían idéntica hasta la letra. Tony casi nunca se hacía ver con las dos al mismo tiempo, eso lo reservaba para la intimidad, y lo que más impresionaba a todo el mundo era pensar que las mellizas dormían juntas. No tanto que compartieran al hombre sino que se compartieran a sí mismas.” (...)

Blanco nocturno
Ricardo Piglia

Així comença el primer capítol d’aquesta novel•la que el seu autor, Ricardo Piglia, ha presentat al públic fa menys d’un mes. He pogut comprovar, llegint la premsa, que l’obra pertany al gènere policíac o, també, a la coneguda sèrie negra. Està clar que deu ser necessari pels cronistes situar la novel•la en un determinat context. En aquest cas concret és del tot prescindible voler classificar aquesta narració que és, per sobre de qualsevol altra cosa, una lliçó d’escriptura brillant o, per què no?, de escriptures brillants, atès que Ricardo Piglia és propietari de tants registres narratius com personatges mostra el llibre. Ricardo Piglia mostra uns coneixements lingüístics difícils d’igualar. L’intel•lectual deixa la via lliure al gran oïdor i al narrador de galopant alè. En la seva obra hi parlen, en igualtat de condicions, el professor i el gaucho

Que Blanco Nocturno obri les seves portes misterioses amb l’assassinat d’un atractiu mestís, portador d’un bon grapat de dòlars dels Estats Units, és només una excusa perquè el professor Piglia ens embriagui amb una galeria de caràcters que, si els llibre ens ha plagut, com ara en el meu cas, no voldríem que mai ens deixessin, ja que són ells, els personatges, els que seguint un fat, aniran fent-se fonedissos. Figures que desfilen sobre el paper, vívides i reals com, ho és també , aquest poblet de la província de Buenos Aires on els fets succeeixen i que és, solament, l’anònim apèndix d’un altra indret vagament conegut.

Si Ada i Sofia, les bessones més boniques de la pampa argentina, resulten enormement interessants, no són menys notòries les personalitats de la família, d’origen italià, a la qual pertanyen.
Un punt i apart molt important mereix el genial comissari Croce que, de vegades, està sobre la pista certa basant-se solament en divertides intuïcions irracionals. I què no dir del personatge potser més reeixit de tota l’obra, Luca Belladona, il•luminat quasí diví,  fidel a una única causa, víctima autèntica de la seva descomunal obstinació. Luca Belladona, explica Ricardo Piglia en una entrevista, està inspirat en la figura d’un seu cosí al qual ha volgut retre un homenatge i ho ha aconseguit assolint els cims més alts de la novel•la, pletòrics d’ èpica i poètica. Si Blanco nocturno s’aguanta, amb plenitud, damunt de les figures de dos curiosos alienats, el comissari Croce i Luca Belladona, l’inventor, no podem oblidar, de cap manera, la veu de l’equilibri realista,  tocat de candidesa,  encarnat en la figura d’Emilio Renzi, el periodista i escriptor que, des de Buenos Aires, es trasllada al poble, per a documentar el crim on el mulat,  -ningú sap per quin motiu exacte-, s’hi ha deixat la vida. Renzi, cognom de la mare de Piglia, és, més o menys reconegut, un alter ego d’aquest gran escriptor, per desgràcia, tan poc prolífic.


Ricardo Piglia va néixer a Adrogué, al costat de Buenos Aires, l’any 1941. Ha estat crític literari, director de col•leccions de serie negra, guionista de cinema, professor a la universitat de la capital argentina, professor convidat a Princeton. A ell es deu una novel•la tan obscura i valenta com és Plata Quemada (1997). També és autor de diversos assajos sobre literatura,  ja que és un profund coneixedor de la del seu país,  de la qual n’ha reivindicat noms tan interessants com Roberto Arl o Manuel Puig.


Avui he escrit molt més del que acostumo però no me n’he pogut estar. No he trobat en mi la necessària capacitat de síntesi que, tan bona hauria estat, pels que, generosament, soleu llegir-me. I no dubteu que, amb certa recança, ara que ja se m’acaba el full, penso més en el què he deixat de dir, sobre el professor Piglia, que en el què heu pogut llegir.

fotografia del blog:   http://gauchoguacho.blogspot.com/

12 comentaris:

Rigoletto ha dit...

Es curioso, es un autor del que no conozco nada, pero que tenía ganas de probar. Tú me das una pista y yo me fío de tu criterio. Gracias.

Allau ha dit...

Glòria, no t'excusis per la llargada de l'apunt: t'has explicat perfectíssimament i no m'hagués importat continuar-te llegint.

Fa temps que vull legir Piglia. Ja veig que ara és el moment.

GLÒRIA ha dit...

Alberto:
Gracias por tu confianza en mi opinión que, nturalmente, no es la única que manifiesta el placer que supone la lectura de la obra de Ricardo Piglia. "Blanco nocturno" es un logro inolbidable.
Un petó!

Allau,
No te'n penediràs.
Gràcies per la floreta!
Seguim "in touch" que diuen alguns.

David ha dit...

Apa, un altre llibre que m'apunto per cercar quan en tingui temps! Sort que aquesta llista no s'acabarà mai. Salutacions.

GLÒRIA ha dit...

Quina raó tens, David. A la meva llista tampoc l'hi veig el final.
Salutacions!

pilar ha dit...

eres una maravillosa "inductora literaria", cada vez que recomiendas un libro,o un escritor, lo haces con tanto entusiasmo,tan bien, que me haces ir corriendo a la librería a buscarlo, tengo oído vagamente "Plata quemada"... (las hermanas Belladona, promenten...) besos Gloria, feliz finde y puente

GLÒRIA ha dit...

Las hermanas Belladona son sólo el aperitivo de una serie de platos a cuál más sabroso.
Gracias por tus palabras, Pilar y feliz finde!!!

novesflors ha dit...

Jo també me l'apunte. Sembla que val la pena.

Mireia ha dit...

No m'ho fagis !!!!
Tinc una llista de pendents moooolt llarga, però aquest l'apunto, Glòria. Gràcies

GLÒRIA ha dit...

Novesflors,
Tant de bo t'agradi!
Salutacions!

Mireia,
Ui...la teva llista de pendents! Tot just comença.
Amb afecte!

Josefina ha dit...

Sí, sí: inductora literària, estimuladora de aficionats a la lectura, que ens provocas l´il.lusió de llegir tot el que t´agrada perquè tens un criteri excel.lent i confiem en tu.
Tot això es desprèn de la teva persona que queda reflectida amb les teves paraules.
Un petó.

GLÒRIA ha dit...

Josefina,
Mai no podré agrair-te prou l'afecte que desprens pels meus escrits. No saps com n'estic de contenta de fer-te compartir coses que m'han complagut.
Un petó per tu