dimecres, 27 d’octubre de 2010

RIGOLETTO RESPIRA A LONDRES

La Royal Opera House presenta Rigoletto de Verdi en la producció de Leo McVicar de l’any 2001, enregistrada en DVD per BBC OPUS ARTE i interpretada per Paolo Gavanelli com a Rigoletto, Marcelo Álvarez com a Duca de Mantua i Christine Schäfer com a Gilda sota la direcció del mestre Bernard Haitink. Han passat nou anys i la producció segueix essent un eficient enginy capaç de resistir tot el temps que li vingui a sobre. És cert que l’orgia que obre la funció és del tot prescindible i només sembla servir perquè s’escandalitzin uns i uns altres la defensin. Jo la passo per alt i veig la posada en escena de McVicar com un tot reeixit carregat de referències pictòriques que permeten contemplar tota l’òpera amb notable plaer.
Aquesta vegada el gran atractiu del Rigoletto londinenc consisteix en Dmitri Hvorostovsky fent el paper del sòrdid i maligne geperut. El gran baríton va cantar de manera entregada mostrant dues veus força diferenciades: la veu eixuta i punxant del malvat, quan està a la cort i la veu dolça de bellíssim i nostalgic color quan canta amb Gilda. Dmitri Hvorostovsky va evidenciar problemes amb el legato en diversos passatges del primer i segon acte i, en especial, en el cèlebre “Cortigiani” del qual n’he baixat un assaig on es pot apreciar el soroll inadequat de la seva respiració.  En el tercer acte, el baríton siberià havia millorat molt,  ajustant la veu,  segur que gràcies a la seva inqüestionable tècnica i oferint una línia de cant neta i, per moments, sublim.  L’actuació molt treballada i meritòria se li escapava una mica de les mans quan es movia doncs, geperut i coix i, recolzant-se en dues crosses de mida diferent, més d’un cop caminava amb una agilitat impròpia d’ home vell i estrafet. La crítica londinenca, molt frívola, ha coincidit en fer notar com el baríton més bell del món oculta la seva magnètica presència darrere l’esperpèntica disfressa del bufó.
El Duca va ser interpretat pel tenor sud coreà Wookyung Kim, un home de veu preciosa i altament melòdica que, quasi mai, va ser el seu personatge. Solament en l’ària de la seducció, fingint-se enamorat, el to era el convenient. La resta de bellíssimes àries i duos, l’inoblidable concertant, mostraven una veu entendrida de criatura feble que res té a veure amb el pèrfid amoral senyor de Mantua.
Gilda havia de ser interpretada per Patrizia Ciofi que va cancel•lar per motius de salud. La soprano italiana va ser substituïda per Ekaterina Sadovnikova, la Gilda del segon repartiment que va fer una interpretació impecable i segura del tendre i valent personatge. La veu molt dolça i sempre suficient era la de l’àngel que tan estima el seu vell pare, Rigoletto. Va ser molt merescudament ovacionada.
Molt bé el Marullo de Zhengzhong Zhou, la Giovanna d’Elizabeth Sikora i menció d’honor a Raimond Aceto, perfecte Sparafucile de jove i cavernosa veu així com a Daniella Innamorati, una Maddalena tan breu com inoblidable.
El cor dirigit per Renato Balsadona i l’orquestra per Dan Ettinger varen estar sempre a l’alçada d’aquest gran espectacle que és Rigoletto. Recordar que Verdi va encarregar el llibret, basat en Le roí s'amuse de Victor Hugo, al gran Francesco Maria Piave. Sé que no dic res de nou però em resisteixo a parlar de Rigoletto sense dir-ne els origens i no penso atribuir-lo solament a McVicar per molt bé que em caigui el gran director escocès.
I afegir que el programa de mà de la funció a la qual vaig assistir el dia 23 d’Octubre de 2010, diu: “These performances of Rigoletto are dedicated to the memory of Joan Sutherland who sang her first Gilda for the Royal opera in 1957.”

19 comentaris:

David ha dit...

M'agradaria poder comentar alguna cosa, però és que d'òpera no en tinc ni idea. Ho he intentat alguns cops i t'he de dir que, si més no, ja no la rebutjo obertament com, per ignorància, feia fa uns quants anys. Tanmateix, només sóc capaç d'escoltar Offenbach i els seus Contes d'Hoffmann.
Una altra assignatura pendent...

GLÒRIA ha dit...

David,
Si t'agraden Els contes d'Hoffman d'Offenbach vol dir que et poden agradar moltes altres òperes. És realment una òpera preciosa de gran inspiració que t'obra la porta a centenars d'històries cantades.
Jo ja tenia una edat -encara jove- però una edat quan l'òpera em va enganxar de manera seriosa. Conec gent que s'hi ha posat passada la cinquantena i, amb els mitjans que hi ha avui dia, n'han fet vertaders masters...però, David, si no t'enganxa és igual. Ja tens moltes passions i més que te'n vindran.
Salutacions afectuoses!

Titus ha dit...

Glòria, abans que res et felicite per haver pogut presenciar aquest Rigoletto. M'ha semblat estrany que parlares dels problemes de legato de Hvorostovsky ja que normalment el legato, o millor dit, l'amplíssim fiato que li permet cantar frases senceres sense repirar, és el seu punt fort. És veritat que la seua respiració és molt sorollosa i això fa que ens asabentem de cada vegada que pren aire, mentre que altres cantants respiren sense que ho notem. Al vídeo que has posat sí que trenca el legato en alguna ocasió. És un assaig i no el podem jutjar per això, però si dius que en directe també ho va fer, em pareix lamentable.

GLÒRIA ha dit...

Titus,
En el teatre va trencar el legato un parell de cops ben notoris i la respiració feia sovint acte de presència. No obstant i això, penso que fins i tot ell -Mr. Legato com li diuen els operàtics londinencs- pot fallar. Vaig sortir de la primera part (dos actes) una mica sorpresa ja que, com bé dius,él legato és el seu punt fort. Durant el tercer acte va estar impecable. No va ser una funció lamentable però podia millorar.
Una abraçada, Titus!

Joaquim ha dit...

Qualsevol excusa és bona per anar a Londres, però t'enganyaria, estimada Glòria, si et digués que el Rigoletto i aquest repartiment m'haguessin fet fer les maletes.
Altre cosa és que passant per davant del Covent Garden dius, entrem? i entres, però suposo que està clar el que volia dir, oi?
Un petó

Alberto Granados ha dit...

No hace falta que aquí has tocado el epicentro: mi nick es por algo...

GLÒRIA ha dit...

Joaquim,
Doncs jo les vaig fer les maletes que Mr. Hvorostovsky és molt Mr. Hvorostovsky i, malgrat imperfeccions que he assenyalat, va valer la pena.
No és pot ser tan exigent, Joaquim!
Una abraáda.

Alberto:
Me acorde especialmente de tí y casi sabía lo que dirías en tu comentario. Supongo que el nick es porque te gusta Rigoletto ópera no por el malvado personaje.
Un petó!

Joaquim ha dit...

No, no, Glòria, no és pas una qüestió d'exigència, més aviat és de interès a veure coses diferents, coses que a casa són difícils de veure, com per exemple Les Troyens, Les Huguenots, Les Vespres Siciliennes, Guillaume Tell, La Juive, etc. òperes que Mr Matabosch no estima i/o programa per motius diversos, més que no pas veure allò que tot i agradar-me, és molt més fàcil de veure i gaudir sense desplaçar-me, però ja t'he dit que qualsevol excusa és bona per anar a fer un tea with cakes a Fortnun & Masons

http://www.fortnumandmason.com/the-store.aspx

Per fer un cafè, ja saps que com a Itàlia, en lloc.

GLÒRIA ha dit...

prenc nota, Joaquim. Del tea i del cafè. I també d'aquesta cartellera tan gloriosa que proposes i que bé dius, el Senyor Matabosch no estima.

Atticus ha dit...

Ante todo enhorabuena por la excelente crónica y felicidades por el viajecito a Londres.
Te juro que según he ido leyendo tu narración y los subsiguientes comentarios, me han entrado unas ganas desesperadas de irme a por la maleta y volar a Londres mañana mismo.
Ay, ese tea with cakes...
Bueno, en diciembre espero que no se me tuerza mi programado Tannhäuser en el ROH con Westbroek.
Es raro lo que comentas de Hvoros, que fallase su punto fuerte quizás se debiera a algún problema de salud puntual.
Una pena lo de la Ciofi.
El detalle de incluir en el programa el recuerdo a Sutherland es otro punto más a favor de mi teatro favorito.
Gracias por trasladarnos por unos momentos allí.

Joaquim ha dit...

No us perdeu per res del món una visita al "Tea with cakes" més British que us podeu arribar a imaginar. No sé si el personal masculí (al menys l'encarregat) encara van amb jaqué i elles amb còfia, com si estiguéssim a Gosford Park o a Upstairs, Downstairs, amb uns productes (pastes, galetes i melmelades) ideals per a Mrs. Marple i una suculenta gamma de tea's de tots els colors, procedències, sabors i olors, imaginables, a part de mil i un articles, capses, i capsetes ideals per les festes nadalenques.
La "botiga" per Nadal llueix tot l'encant anglès que hom pugui imaginar.
Ja ho saps Atticus!!!

Atticus ha dit...

Allí estaré, Joaquim, con Miss Marple, Rose, la Sra. Bridges y Hudson.
El merchandising navideño tendrá que esperar, es incompatible con el vuelo de bajo coste.

GLÒRIA ha dit...

Atticus:
Me encanta lo de "Hvoros". Yo aun no le he tomado tanta confianza. Pero llegará. También yo creo que fue un problema pasajero. La verdad es que fuerza la voz de forma muy teatral para mostrar su odio hacia los cortesanos. Ahí está la causa a mi parecer.
Ya sabía yo que la ROH no terminará el año sin recibirte y en un operón de Wagner con tu admirada Westbroek. Gozaremos con tu crónica.
Por cierto, el merchandising navideño ya está montado en casi todo Londres.
Hasta siempre.

Joaquim,
No conec aquest lloc exquisit del te i els pastissets. La propera vegada hi aniré de part teva.
Aquest cop m'he tornat a conformar fent el toc a l'exquisida cafeteria de la ROH. Els entrepans de pa i salmó són disuasoris -i no pel preu, precisament- però el decorat i l'ambient valen l'esforç.

Teresa ha dit...

Doncs es ben curiós estar passejant per la ROH al entreacte...i trobar-te de cara amb la Glòria, ben bé como si estiguessin als passadissos de Can Liceu!
Podiem haver anat a aquest Rigoletto en nits diferents, o haver-hi anat la mateixa, i no trobar-nos casualment, pero, afortunadament, no va ser així. I no va ser la única persona que em vaig trobar aquella nit...ves quines coses!
A mi em va agradar moltissim aquest Rigoletto. Em va sorprendre molt positivament Hvorostovsky. Potser m'acusaràs, Glòria, de frívola com a la premsa anglesa...però ja tinc mala sort que la primera vegada que el veig en directe no pugui gaudir visualment de la seva xuleria siberiana. Però no, estava ben (?) caracteritzat com a geperut i ni rastre de bellesa...tret de la seva veu. El tenor coreà, en canvi, em va semblar indigne d'actuar en aquell recinte. Si us plau, avui en dia no en hi ha prou en tenir una veu potent, si no que CAL interpretar, creure's el que es canta, transmetre. Ell i una pedra tenien la mateixa expressivitat. Bé, potser hi han pedres que en tenen més que ell. Em va espatllar la funció, perque realment la Gilda "substituta" també la vaig trobar tendra i impecable. La resta del repartiment, de nivell, tret de la Maddalena, que, en això si que no coincideixo amb tu, Glòria, la vaig trobar molt deficient, bé actoralment, però de veu escassa. També vaig trobar el treball de McVicar molt convincent i encertat. Una gran nit!

GLÒRIA ha dit...

Teresa!!!
La meva afonia va impedir que tinguessim una conversa com cal. No hi fa res que diferim en algunes coses. Cada qual té la seva sensibilitat i els seus barems. I ja saps que n'hi quasi tants com persones.
El "Hvoro" és molt atractiu. Suposo que has vist el seu irresistible Onegin.
Teresa, l'última vegada que ens havíem vist també havia estat a la ROH.Él món és small.
Una abraçada!

Atticus ha dit...

Lo de Hvoros no es confianza, no, era simplemente pereza de escribir todo su apellido...

GLÒRIA ha dit...

Pues yo me lo he tomado en serio. Queda bautizado por tu inconfundible estilo, Atticus.

Teresa ha dit...

Ai, i jo que li diría Dmitri en la intimitat!

GLÒRIA ha dit...

Teresa,
A Els germans Karamazov -no se si te'n recordes- hi ha un Dmitri i li diuen Mitia. Tu mateixa.
Un petó!