HANNAH ARENDT: VOLER COMPRENDRE

Acabo de llegir un llibre que ens acosta de forma sorprenent a la figura de la politòloga alemanya Hannah Arendt, llibre conformat per documents personals de la controvertida pensadora tals com cartes, entrevistes, discussions, conferències, respostes a qüestions sobre la seva persona i la seva obra i així fins a constituir un cos informatiu i veraç d’aquest ser tan influent en importants sectors del pensament com rebutjat obertament pels que, manipulats o no, se sentiren traïts per una dona que, amb raó o sense, ha estat mestre indiscutible en la ciència del raonament durant el segle XX.

Harendt que va néixer a Hannover el 1906 va estudiar a diverses universitats alemanyes i va ser deixeble de figures cabdals de la filosofia tals com Heidegger, Husserl o Jaspers, pensadors de volada profunda arrelats en l’existencialisme. Atès que Hannah Arendt procedia de família jueva, l’any 1933, amb l’ascensió d’Adolf Hitler al poder, va marxar d’Alemanya i es va instal•lar a París on va treballar amb organitzacions sionistes que ajudaven a infants jueus a sortir de l’Europa assolada pel creixent antisemitisme que tothom sap com va culminar. No obstant i això, l’any 1941, Harendt, dissident de cert pensament sionista, va fer cap a Estats Units i es va establir a Nova York. Allí va quedar fins a la seva mort el 1975 donant classes a les més prestigioses universitats d’aquell país. Els estius, i un cop acabada la guerra, Hannah Arendt acostumava a tornar a Europa on hi recalava dos o tres mesos per viatjar, reposar i departir amb tants amics que hi havia deixat i amb els que mai no hi va perdre el contacte.

El què més mal va fer a Hannah Arendt va ser el seu reportatge sobre el judici a l’artífex de l’anomenada sol•lució final, el botxí Eichmann. Aquest individu vivia a l’Argentina on va ser capturat i portat a Israel on se’l va jutjar i executar. La revista New Yorker va enviar a Hannah Arendt a Jerusalem per cobrir el fet i les seves cròniques des d’allí varen encendre la sang d’un important sector de població jueva que va considerar que, amb l’anàlisi d’Arendt, Eichmann quedava gairebé exculpat de l’holocaust. Sobre aquest tema existeix el llibre de Hannah Arendt: Eichmann a Jerusalem. La politòloga va ser víctima d'un fort assetjament mediàtic. Des de tarimes de les facultats fins a les sinagogues es va intentar desprestigiar l'actitud d'Arendt que en tot moment va mantenir-se ferma en les seves conviccions: Eichmann era un obedient pallasso manipulat pels capitostes nazis. Eichmann era un no ningú.

El llibre que jo acabo de llegir porta per títol Solo quiero comprender i en ell hi trobem, com ja he dit, diversos documents que ens apropen a la pensadora, la dona que mai no es va considerar filosofa sinó directament analista política. El volum, de contingut excel·lentment presentat, obre un munt d’expectatives sobre l’obra d’Arendt i, en especial, sobre el seus estudis tocant els totalitarismes i la banalitat del mal. En les seves afectuoses cartes al professor Karl Jaspers és interessant descobrir com a Harendt li agradaven la poesia i la música, com se sentia primer de tot un ser humà i desprès, una jueva, com preparava sopars i festes, classes i seminaris i també es preocupava per les feines domèstiques des de la neteja fins a l’interiorisme. Mentrestant el seu imparable pensament seguia nodrint-se de Plató fins a Kant sense deixar-se'n cap dels altres. Llegia i escrivia fluidament en llatí mentre bullien les patates.

LO QUE QUIERO ES COMPRENDER

Sobre mi vida y mi obra

Hannah Arendt

Editorial Trotta S.A.

2010, Madrid

Fotografia de: Memory.loc