LOS ENAMORAMIENTOS, JAVIER MARÍAS

Portrait of a Lady in an Elaborateky Embroidered Silver Grey Dress and Pearl Necklace
Sir William Segar (1564-1633)

De vegades acabar un llibre que m’ha agradat molt em deixa quasi desolada. Una de les causes és la meva incapacitat de ser morosa i fer que el llibre hipnòtic duri molt més del que seria previsible a base d’una dura disciplina consistent en no passar, per exemple, de quinze fulls diaris. No, jo sóc una lectora compulsiva quan d’un llibre em captiven lletra i música i això és el que m’ha succeït mentre he tingut davant dels ulls l’última novel•la de l’escriptor madrileny Javier Marias Los enamoramientos. En tres dies febrils vaig començar-la i travessar-la fins que no em va quedar cap lletra i la mirada em va topar,  resignada, amb un tros d’impecable full en blanc.

Però no tot han de ser disgustos i amb el temps he après a treure partit de la meva impaciència incorregible. Vaig llegir Los enamoramientos com si es tractés de batre un rècord i ara, uns dies després d’haver arribat al seu final i quan ja ni la tinc a casa perquè m’he apressat a deixar-la a algú que en gaudirà tant com ho he fet jo, m’adono que si mentre la llegia, estava fascinada per la forma i el fons, per l’esperit i la lletra d’aquesta obra, ara que ja és passat segueix vivint amb mi i en mi i embolcallant-me amb la seva atmosfera així com amb els personatges que conformen la compacta història que, de manera malvada i seductora, ens arrastra a pensar, un cop més però des d’inesperats angles de visió, en l’amor i la mort però també en la construcció de la consciència, en les pèrfides arts d’emmascarar la culpa, en la treballada relativitat d’actes molt greus, en els favors inconfessables que hem fet afavorint-nos a nosaltres, tot, per esculpir en la grisor del pàl•lid dia a dia, un futur a mig termini, que ens garanteixi anys de bonior i amor. És qüestió de paciència. Tot és saber esperar. Comptarem amb l’atzar però, sobretot, l’ajudarem fins el detall mes aparentment nimi i així, ens haurem fet mereixedors d’aquell dia que passarà discret però que el sabrem triomfant, el primer d’una vida dissenyada a gust nostre. Perquè de vida només en tenim una i ens hem d’arriscar si aspirem a certa plenitud emocional, a ser feliços, a suspendre el record del passat que cada dia pesa menys perquè hem tingut control de cada fet cabdal i, com en un hábil jugada d’escacs, hem situat les peces de manera subtil i esmunyedissa de forma que no puguin projectar molestes ombres i el nostre pensament discorri blanc i rialler.

Sento properes encara les presències de María Dolz i Javier Díaz-Varela, protagonistes d’una història tan sorprenent per sí mateixa com no ho és menys per la brillant manera en que està escrita. María Dolz és la veu narradora d’aquest llibre esplèndid i trasbalsador. María y Díaz-Varela al qual ella atorga densos monòlegs que es confonen amb la seva pròpia veu. Ells no em veuen però amb ells sóc en aquell saló, fosc segurament, on a poc a poc es descabdellen les intrigants enginyeries dels enamoraments.

Amb aquest llibre, retrobo el Marías que prefereixo, aquell que  ja em va captivar amb Corazón tan blanco, un títol manllevat de paraules que Shakesperare havia escrit per a Lady Macbeth, una Lady Macbeth que torna a prendre veu en aquesta última novel•la quan algú la recorda dient i tornant a dir: He should be dead hereafter. Marías demostra com sempre el seu domini de la narració,  mantenint en tot moment l’estructura tensa i controlada i lluint molt legítimament el seu profund coneixement de l’idioma castellà, en especial dels temps verbals amb els quals hi fa admirables jocs de funambulisme.

Ja he escrit molt i potser –cosa estranya en mi- tornaré a llegir-la. Però no l’explicaré a ningú.

Los enamoramientos

Editorial Alfaguara

Abril 2011

Fotografia procedent de "easy art"