Jove gitana a Auschwitz |
El dia 27 de gener de 1945 les tropes soviètiques varen entrar al camp de Dachau i és per aquest motiu que es va triar aquesta data per fer la remembrança d’un crim de proporcions inabastables. Molta gent creu que ja se n’ha parlat massa d’aquest tema. Jo sóc de les que crec que aquest fet, com molts d’altres, s’han d’anar recordant. El mal mai no reposa. Conjurem el bé amb els millors desitjos de pau i llibertat, dues paraules que solen anar juntes sobre els papers escrits però que, rarament, obeeixen a la realitat tan cobejada.
Aquest senzill record inclou tots els holocausts que, encara, en els nostres dies, es perpetren en aquest món, absurd i estúpid, que ens ha tocat patir. El comportament d’alguns humans ens deixa erms d’ideals, depauperats de pensament, i ens fa constatar com els humans en som de fràgils i volubles quan sentim la paralitzadora queixalada de la por.
Paul Celan, insigne poeta d’origen romanès i expressió alemanya, deixa versos punyents com ara els que componen el següent poema:
Cavaven
Hi havia terra dins d’ells. I cavaven.
cavaven i cavaven, i així els anava
passant el dia i la nit. I no lloaven Déu,
que, tal com sentien, volia tot això,
que, tal com sentien, sabia tot això.
Cavaven, i no sentien res més.
no es feren savis ni s’inventaren cap cant
no s’imaginaren cap més llenguatge.
Cavaven.
Vingué l’avern d’una tempesta, vingué també un silenci erm,
I tots els mars també arribaren.
Jo cavo, tu caves, i cava també el verm,
i allò que canta allà va dient: Ells caven.
Oh un, oh cap, oh ningú, oh aquest tu:
si no és enlloc, cap on s’anava en ell?
Ets tu qui cava quan jo cavo; sóc jo qui es cava cap a tu,
mentre en el dit se’ns desperta l’anell.
Paul Celan
La rosa de ningú (1963)
Traducció d'Arnau Pons
Fotografia: Sunday-news-wider-der-Vergessens.de
Fotografia: Sunday-news-wider-der-Vergessens.de
15 comentaris:
Estimada Glòria, no ho oblidarem.
No s'ha d'oblidar no... però si això no serveix per no repetir-ho, de poca cosa ens serveix recordar-ho... i sembla que els humans no aprenem res.
Mes que el mal, jo penso que es la estupidesa el inesgotable primer enemic públic. I també que cal vacunarse periòdicament amb records com aquest que fas, i ara precisament no es mal moment.
Sempre es recordarà l'Holocaust. És la proba més dolorosa que tenim a Europa (i pot ser al món, encara que vistos tots els genocidis, tinc un parell de desafortunats dubtes) de la crueltat del poder absolut i el perill del radicalisme.
L'any 1998 vaig publicar, als Fulls de la Revista de Girona, "Dos poemes i una traducció sobre la barbàrie" de Maria Àngels Anglada. Eren inèdits, en aquell moment. Et deixo l'enllaç aquí, segur que t'agradarà afegir-los al teu record, compartit. Una abraçada.
http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/100871/126899
M'hi afig al teu record. Encara fa mal recordar tan atroços crims, i els que encara es duen a terme en l'actualitat.
Igual algú llig tots els comentaris solidaris i pensa que ací estem tots molt concienciats amb les víctimes dels holocausts. Que no s'enganye ningú: mireu on està Garzón per haver tractat de investigar el nostre genocidi. I mireu el suport popular que té el partit que sempre s'ha mostrat contrari a aquesta investigació.
No oblidem i sobretot formem més als joves que viuen en la bombolla de l'ignorància i l'estupidesa. El mal no reposa i moltes vegades treu el nas.
Titus, tens tota la raó. La gent vol oblidar o vol no assabentar-se, però tot i el perill de fer-nos pesats els ho recordarem en dies com demà. Si en serveix de pedagogia jo ja n'estic satisfet.
Avishai Cohen
"Remembering".
NYC Blue Note.
http://www.youtube.com/watch?v=E4kc0Aby2vA
Oblidar seria repetir el crim. Contra la banalització i l'oblit (que són el mateix), cal recordar constantment. Has triat Paul Celan, per tant tot el que jo pugui afegir serà sobrer.
Una abraçada, Glòria!
L'Holocaust no ha acabat, mai acaba. Quan veus que un oficial nord-americà ha estat comdennat amb 90 dies d'arrest per haver matat, per venjança i ara s'ha vist que amb complaença, a dones i nens que no anaven armats, penses que tot allò que va succeir a gran escala i per a vergonya del món, no ha evitat que en posterioritat es continuessin cometen barbaritats similars per causes idèntiques.
La humanidad no puede ni debe olvidar aunque va siendo difícil darle fecha a los infinitos holocaustos que en el mundo han sido y siguen siendo.
Un abrazo.
Mare meva! Sembla estrany la capacitat que tenim els humans per a fer mal...
No, no ho oblidarem, més que tot, perquè no torni a passar, ni a gran, ni a petita escala!
Allau, Carme, José Luis, Eduard, Mariàngela -gràcies per l'enññaç tan bonic-, Novesflors, Titus, Kalamar, Lapsus, Ignasi-gràcies per la cançó-David, Joaquim, presley i Judit: Tots hem coincidit en una sola veu: Mai més.
Gràcies per les vostres visites que sempre m'aporten coneixements!
Publica un comentari a l'entrada