TRES REIS, TRES LLIBRES

Miquel Barceló-Petit amour fou

Els Reis varen passar fa un dia i mig. Com cada any es varen portar bé sense fer massa esforç. Dec formar part de la gran germanor lletraferida que pobla aquesta terra, d’aquells que quan veiem segons quins llibres ens en enamorem, llegim fins i tot, on han estat impresos, qui s’ha ocupat del disseny de la portada, la sinopsi de la vida dels autors, la dedicatòria si n’hi ha, les cites, igualment. I llegim aquests llibres amb les mans temoroses de maltractar-los,  obrint-ne poc els fulls i no doblant-ne cap per al final, tancar-los  i constatar que el seu aspecte segueix immaculat,  l’aroma barrejada de tinta i de paper persistentment embriagadora com els perfums preuats i mítics.

Aquí tinc doncs tres exemplars entrats a casa el dia 6 d’aquest mes de gener, lliures ja dels seus graciosos embolcalls de colors  platejats que, aquests sí, he tractat malament, estripant-los tan apressada com alguns infants quan se’ls dóna un regal per descobrir.

Començo, capricis, seguint el gruix de cada volum de gros a petit. En són tres:

ADEU A LA UNIVERSITAT del professor Jordi Llovet. El llibre està sotstitolat “L’eclipsi de les humanitats” i promet ser molt interessant. 

De moment m’he detingut a la pàgina 66 i veureu quin paràgraf he volgut transcriure:

(...) Després d’un intercanvi d’informacions molt generals, quan la dona va saber que portava un exemplar de la traducció catalana de Gabriel Ferrater d’El Procés, la novel·la del seu oncle, va demanar-me que tingués la gentilesa de llegir-li’n uns quants passatges. Jo prou la vaig avisar que es tractava d’una llengua segurament desconeguda per a ella; però ella va insistir a veure com sonava, en català, la literatura del seu tiet. (Molts anys més tard vaig entendre que la dimensió oral de la literatura encara posseïa un valor molt gran en la població culta de Praga i de molts altres llocs del mig d’Europa, especialment entre els pobles eslaus i és sabut que en temps de Kafka eren freqüents les lectures en veu alta, públiques,  de l’obra dels escriptors, abans i després que els llibres es publiquessin.) O sigui que em vaig posar a llegir: “Algú devia haver escampat mentides contra Josef K., del moment que no havia fet res de mal i que un bon matí van anar a arrestar-lo”. Vera va quedar del tot seduïda, com extàtica per la sonoritat de la llengua catalana. (...)

A LA RECERCA DE L’APRIL de Benjamin Black. Un llibre de sèrie negra escrit en el sumptuós estil de John Banville amb pseudònim al·lusiu al gènere que des de fa pocs anys conrea. Banville, irlandès, ha estat admirat pels icònics crítics londinencs com a “Lord del llenguatge”. La traducció d’Eduard Castanyo és senzillament magnífica, fidel a la riquesa de matisos que l’escriptor de doble nom té com a marca del seu talent esplèndid. Fa així:

(...) “Va acompanyar-la fins al barri de davant. El breu dia es recollia i la tenebra de la posta surava en la boira i l’espessia, com sutge. Ell no duia abric i tenia fred, però va insistir d’anar amb ella fins al barri. Les seves partides sempre eren incòmodes; ella li havia fet un petó només una vegada, feia anys, quan no sabia que era el seu pare, i en moments com aquest el record d’aquell bes encara llampava entre ells amb una lluïssor de magnesi. Ell va tocar-li el colze suaument amb la punta d’un dit i reculà una passa.” (...).

I ja per acabar tenim EL TEU NOM ÉS UN ÈSSER VIU de Josep Manel Vidal, escriptor del país valencià que ofereix un generós ramell de proses breus molt líriques on l’autor plasma un seguit de sentiments que rarament podrien prendre forma sense la sensibilitat d’orfebre d’un prosista poeta com aquest. Aquest llibre estava recomanat al bloc de NOVESFLORS en el que cada post és poesia. Els reis han tingut un bon detall perquè a Catalunya no el venen i l’han hagut de fer portar d’Alzira. I diu:

SEDUÏT

Fa ja una llarga estona que em parles i de sobte he de reconèixer que he perdut el fil de la conversa.. Però no t’ho dic. Tampoc t’ho done a entendre. La meua mirada viu una hipnosi perfecta bressolada pels teus ulls inquiets, ancorada en la cadència lluminosa dels teus gestos perfectes i redons, com l’horitzó del cos que copsa el meu desig...

Segurament que la crònica d’avui ha resultat molt llarga però desitjava fer-vos fer un tastet de cada llibre.  altrament seria com lloar una cançó i no il·lustrar-la amb un bon vídeo que en testimoniés el meu encantament.

M’agradarà molt que m’expliqueu que us han portat els mags a vosaltres.. També que, sense avançar-me res, em digueu si heu llegit algun dels llibres dels quals us he parlat aquí i avui.

Gaudim tots del que han tingut a bé deixar-nos les testes coronades d’Orient!

ADEU A LA UNIVERSITAT

l'eclipsi de les humanitats

Jordi Llovet

Galàxia Gutenberg

Cercle de Lectors

A LA RECERCA DE L'APRIL

Benjamin Black

bromera

EL TEU NOM ÉS UN ÈSSER VIU

Josep Manel Vidal

Editorial Germania S.L.