Miquel Barceló-Petit amour fou |
Els Reis varen passar fa un
dia i mig. Com cada any es varen portar bé sense fer massa esforç. Dec formar
part de la gran germanor lletraferida que pobla aquesta terra, d’aquells que
quan veiem segons quins llibres ens en enamorem, llegim fins i tot, on han
estat impresos, qui s’ha ocupat del disseny de la portada, la sinopsi de la
vida dels autors, la dedicatòria si n’hi ha, les cites, igualment. I llegim
aquests llibres amb les mans temoroses de maltractar-los, obrint-ne poc els fulls i no doblant-ne cap
per al final, tancar-los i constatar que
el seu aspecte segueix immaculat, l’aroma
barrejada de tinta i de paper persistentment embriagadora com els perfums
preuats i mítics.
Aquí tinc doncs tres
exemplars entrats a casa el dia 6 d’aquest mes de gener, lliures ja dels seus
graciosos embolcalls de colors platejats
que, aquests sí, he tractat malament, estripant-los tan apressada com alguns
infants quan se’ls dóna un regal per descobrir.
Començo, capricis, seguint el
gruix de cada volum de gros a petit. En són tres:
ADEU A LA UNIVERSITAT del
professor Jordi Llovet. El llibre està sotstitolat “L’eclipsi de les humanitats”
i promet ser molt interessant.
De moment m’he detingut a la pàgina 66 i veureu
quin paràgraf he volgut transcriure:
(...) Després d’un intercanvi
d’informacions molt generals, quan la dona va saber que portava un exemplar de
la traducció catalana de Gabriel Ferrater d’El Procés, la novel·la del seu
oncle, va demanar-me que tingués la gentilesa de llegir-li’n uns quants
passatges. Jo prou la vaig avisar que es tractava d’una llengua segurament
desconeguda per a ella; però ella va insistir a veure com sonava, en català, la
literatura del seu tiet. (Molts anys més tard vaig entendre que la dimensió
oral de la literatura encara posseïa un valor molt gran en la població culta de
Praga i de molts altres llocs del mig d’Europa, especialment entre els pobles
eslaus i és sabut que en temps de Kafka eren freqüents les lectures en veu
alta, públiques, de l’obra dels
escriptors, abans i després que els llibres es publiquessin.) O sigui que em
vaig posar a llegir: “Algú devia haver escampat mentides contra Josef K., del
moment que no havia fet res de mal i que un bon matí van anar a arrestar-lo”.
Vera va quedar del tot seduïda, com extàtica per la sonoritat de la llengua
catalana. (...)
A LA RECERCA DE L’APRIL de
Benjamin Black. Un llibre de sèrie negra escrit en el sumptuós estil de John
Banville amb pseudònim al·lusiu al gènere que des de fa pocs anys conrea.
Banville, irlandès, ha estat admirat pels icònics crítics londinencs com a “Lord
del llenguatge”. La traducció d’Eduard Castanyo és senzillament magnífica,
fidel a la riquesa de matisos que l’escriptor de doble nom té com a marca del
seu talent esplèndid. Fa així:
(...) “Va acompanyar-la fins
al barri de davant. El breu dia es recollia i la tenebra de la posta surava en
la boira i l’espessia, com sutge. Ell no duia abric i tenia fred, però va
insistir d’anar amb ella fins al barri. Les seves partides sempre eren
incòmodes; ella li havia fet un petó només una vegada, feia anys, quan no sabia
que era el seu pare, i en moments com aquest el record d’aquell bes encara
llampava entre ells amb una lluïssor de magnesi. Ell va tocar-li el colze
suaument amb la punta d’un dit i reculà una passa.” (...).
I ja per acabar tenim EL TEU
NOM ÉS UN ÈSSER VIU de Josep Manel Vidal, escriptor del país valencià que
ofereix un generós ramell de proses breus molt líriques on l’autor plasma un
seguit de sentiments que rarament podrien prendre forma sense la sensibilitat d’orfebre
d’un prosista poeta com aquest. Aquest llibre estava recomanat al bloc de
NOVESFLORS en el que cada post és poesia. Els reis han tingut un bon detall
perquè a Catalunya no el venen i l’han hagut de fer portar d’Alzira. I diu:
SEDUÏT
Fa ja una llarga estona que
em parles i de sobte he de reconèixer que he perdut el fil de la conversa..
Però no t’ho dic. Tampoc t’ho done a entendre. La meua mirada viu una hipnosi
perfecta bressolada pels teus ulls inquiets, ancorada en la cadència lluminosa
dels teus gestos perfectes i redons, com l’horitzó del cos que copsa el meu
desig...
Segurament que la crònica d’avui
ha resultat molt llarga però desitjava fer-vos fer un tastet de cada llibre. altrament seria com lloar una cançó i no il·lustrar-la
amb un bon vídeo que en testimoniés el meu encantament.
M’agradarà molt que m’expliqueu
que us han portat els mags a vosaltres.. També que, sense avançar-me res, em
digueu si heu llegit algun dels llibres dels quals us he parlat aquí i avui.
Gaudim tots del que han
tingut a bé deixar-nos les testes coronades d’Orient!
ADEU A LA UNIVERSITAT
l'eclipsi de les humanitats
Jordi Llovet
Galàxia Gutenberg
Cercle de Lectors
A LA RECERCA DE L'APRIL
Benjamin Black
bromera
EL TEU NOM ÉS UN ÈSSER VIU
Josep Manel Vidal
Editorial Germania S.L.
14 comentaris:
Gloria tú casi cada semana nos "dejas Reyes", con tu prosa, la ajena y tus recomendaciones...
miles de gracias y un abrazo
Gràcies per la part que em pertoca, ets massa generosa amb els teus comentaris.
Els dos primers llibres que ens comentes no els conec, el de J. Manel crec que t'agradarà.
Bona lectura de bons Reis! Abraçada.
No hi ha res com un bon llibre. Quan els llegeixo també els estimo...
Des del far bona vesprada.
onatge
Pilar:
Nunca podré corresponder tu exagera generosidad.
Abrazos de cashmere, talla XXL con la que puedes darle cuatro vueltas.
Novesflors,
Del llibre d'en J. Manel ja n'he espiat alguna història i m'ha encantat. T'ho dec a tu.
No he estat generosa perì sí sincera. M'agrada dir el més proper al què penso, cru o cuït.
Mariàngela,
No em puc queixar. Quina escalfor donen els llibres!
Abraçada per tu.
Onatge,
Jo també els estimo. Cap fidelitat és tan ferma com la dels llibres que, des dels seus prestatges, esperen les carícies de les nostres mans i dels nostros ulls.
T'envio al far una onada immensa d'afeccte!
Doncs s'agraeix aquest tast, Glòria, fet des del bon gust i coneixement de les lletres. Per dissort, no podria dir el mateix del gran llibre que ara regna a les llibreries i que estic llegint. Joan Triadú només ressenyava aquells que li agradaven, i d'ell he après.
Sigues feliç llegint, i moltes gràcies per la teva resposta d'ahir.
Gràcies per la bona mostra de literatura que sempre saps exposar d'una forma atractiva i elegant. Gaudeix de la lectura.
Gràcies a tu, benvolguda Olga.
Acabo de llegir el teu poema sobre Rosalba al blog de Lapsus calami. No m'ha sorprès, siguent teu, la seva bellesa inqüestionable, però vull dir-t'ho. Touchée.
Suposo que sospito a quin llibre et refereixes i com m'agradaria que en parlessis, L'autor t'hauria d'agrair el silenci que li concedeixes.
Ets molt gentil amable jove Ariza. gaudeix tu també de llegir que tant ens ensenya de la vida.
Agraït per les teues paraules i per la persona que t'ha fet arribar la meua petita criatura. Tant de bo t'agrade. Una salutació.
Creo que puede ser de su interés el boletín literario de nuestro taller literario "Escribe y tacha", dedicado especialmente a la crítica literaria: escribeytacha.wordpress.com
Saludos
Quina alegria em dones, Josep Manel! La teua criatura és un èsser viu. Cada prosa respira i jo ho celebro.
Rep el meu afecte!
Bienvenido escribeytacha:
No dudes que veré con el detenimiento merecido el boletín del que me hablas. Todo lo que huela a buena letra me interesa.
Saludos.
Doncs espero que els gaudeixis!
Un petó i una abraçada plena dels millors desitjos per aquest 2012!
Hola Judit,
Jo també t'abraço i et desitjo el millor per aquest any. Ja ens tindràs al dia a cops de vent.
Publica un comentari a l'entrada