dissabte, 5 de maig de 2012

JIM




Cada dia escoltaves aquesta cançó. Una vegada i una altra durant molt de temps. Quan la senties, encara que el sol resplendís amb fúria de juliol, l’estança on eres,  prenia els colors que, inquiets com brases que es van extingint,  componen l’agonia de setembre en un modest apartament d’una ciutat innominada,  al nord de Boston, per exemple.  Una noia de cabellera llarga i ulls absents apareixia asseguda,  al costat d’una taula rodona,  amb la cara lleument coberta per una mà, no sé si la dreta o l’esquerra, una mà cansada de repetir el gest de resignat lament i de nostàlgia inútil. La noia portava un jersei fosc i una faldilla llarga i florejada. Mai no li veies els peus. Darrere de la taula rodona hi havia alguns  llibres abandonats en un desordre voluntari com si mai haguessin servit per res i ja no fossin apreciats per la noia,  que els hauria comprat temps abans,  esperant-d’ells la nutrició del seu esperit ara malalt. Per una finestra de mida mitjana entrava, a través d’una cortina de color torrat,  l’ombra viva dels colors que,  inquiets com brases que es van extingint,  componen l’agonia de setembre, els mateixos colors que s'apagaven a la teva estança on et lliuraves a la cadència melangiosa d'aquell cant d'enyor que sonava en un modest apartament d'una ciutat innominada, al nord de Boston, per exemple.
Moltes dones d'aquesta terra injusta, a l'ombra i en silenci, ploràveu ulls endins un Jim qui sap si inexistent. La vostra mudesa era la música que encara ens persegueix a totes.
Elizabeth Siddal - Dante Gabriel Rosetti


Video de dm38bcn

Si heu tingut l'amabilitat d'arribar fins aquí, suggereixo compareu la lletra original de JIM amb l'adaptació, esplèndida, de Francesc Pi de la Serra.
Gràcies!

JIM


Jim, no em porta mai les flors que prefereixo,
Jim, no riem mai junts i jo no m'ho mereixo,
no sé perquè estic tan boja per Jim.


Jim, no em diu mai quer sóc el seu desig ardent
el foc de l'amor per ell ja no s'encén
malgrat el temps que fa que sortim.


Si em sento emmalaltir d'amor
jo faig com si em vengés
et deixo fugir però el meu cor
s'esquerda encara més.
Sé que el dia que m'estimi em deixarà 
podeu creure'm, sigui avui o bé demà,
sempre duré amb mi alguna cosa de Jim.

Caesar Petrillo, Ed Ross, Nelson Shawn
Adaptació al català: Francesc Pi de la Serra

versió original anglesa:

Jim doesn't ever bring me pretty flowers
Jim never tries to cheer my lonely hours
Don't know why I'm so crazy for Jim

Jim never tells me I'm his heart desire
I never seem to set his love affire
Gone are the years I've wasted on him
Sometimes when I get feelin' low
I say let's call it quits
Then I hang on and let him go
Breaking my heart in bits

Someday I know Jim will up and leave me
but even if he does you can believe me
I'll go on carrying the torch for Jim


I'll go on lovin' my Jim

15 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

L'enigma de les cares dels prerafaelites fa que a la dona se li suposi un pensament immòbil, recollit en ell mateix, madur i treballat però inaccessible.
La llum del coure reflecteix el sol ponent a la pell clara, talment els teus dits sobre el text.

Teresa ha dit...

Jim és una de les meves cançons preferides en la veu de Maria del Mar Bonet, encara que la versió original de la Sarah Vaugham, més jazzistica i més lenta, es també captivadora. Una abraçada, Glòria.

Eduard Ariza Ugalde ha dit...

Acabo d'escoltar-la pel youtube. Molt bona cançó. Gràcies Glòria.

Carme ha dit...

És una cançó molt bonica i trista... i m'agrada com l'has explicat.

pfp ha dit...

maria del mar bonet me produce escalofríos, no la soporto, tengo la sensación que interpreta mirándose al espejo, sintiéndose la mas bella del lugar,... quizá sea su timbre de voz o sus inflexiones, pero me chirría desde la primera vez que la escuché. Todo lo que hace, cantar, interpretar, me parece artificial,carente de sentimiento, y esta canción tan maravillosamente introducida por ti también la destroza con su artificio...

no quiero herir sensibilidades, se el éxito y la devoción que suscita en Cataluña y Baleares, pero es que no puedo con ella...

para que me disculpes y también tus visitantes y amigos, os dejo otro Jim, -Jim Croce- http://www.youtube.com/watch?v=EN1nMpmC0n4&feature=related ...cuando se estrello en un avión junto a su guitarrista, me dejó un gran vacío, aunque yo todavía no lo conocía... "I'll Have To Say I Love You In A Song (1973)"

Elizabeth Siddal es otra cosa, ella si que interpretó su papel, sincera hasta el suicidio, con el Laudano liberador de tantas y tantas mujeres.

Besos Gloria...

José Luis ha dit...

Crec que ja havies parlat de la teva devoció a aquesta cançó, no se on, i també que, en la meva línea habitual tocanasos, et vaig proposar la de Billie Holiday, i no sé si em vas dir que no t'agradava ella...

http://www.youtube.com/watch?v=eqyYXjviGKg

pfp: Creo que Maria del Mar Bonet tiene una voz maravilosa, pero en muchas ocasiones no me gusta como canta, especialmente por el timbre que coge cuando sube. Y curiosamente, soy forofo confeso de Jim Croce

http://anchaesmicasa.wordpress.com/2011/02/24/curso-de-fotografia-leccion-1-y-2-de-jim-croce/

novesflors ha dit...

Aquests mons inaccessibles i rics i tristos de tantes dones...

kalamar ha dit...

M'agraden totes les versions que proposeu, i jo majorquina desterrada, sóc fan de la Mar, encara que la prefereixo òbviament quan canta cançons dela terra mediterrània.

petons

GLÒRIA ha dit...

El teu interessant comentari, Olga, em porta a pensar que les noies prerrafaelites ja van molt més enllà de les que posen per mostrar-se boniques però aquí hem de valorar també els ulls dels artistes que les varen pintar pensívoles, amb una vida rica tancada sota les seves pells.

Teresa,
El mateix et dic, Teresa però jo vaig descobrir Jim via Bonet i sempre li he estat fidel. Immediatament després vindria la incomporable sarah vaugahn.
Petons!

Eduard,
Si pots, ves a youtube i demana-la per Sarah Vaughan, un clàssic universal.
Gràcies a tu!

Carme,
Bonica i trista, sí Carme i l'he explicat tal com jo la sentia fa molts anys. He recordat un record.
Una abraçada!

Pilita:
Me encanta cómo expresas lo que sientes por este animal sagrado que es Bonet.
Hay mucha gente, catalana profunda, que la odia por pedante, por presumida, por sus grititos. A mi madre no le gustaba nada y una amiga mía la llamaba ·el grillo".
O sea que en Cataluña y Baleares la devoción también tiene sus más y sus menos.
A mi, particularmente, me gusta pero nunca he dejado de sentir como la envuelve cierta molesta burbuja de innecesaria trascendencia y elitismo.
Escucharé a Jim Croce.
Tengo ganas de escribir sobre Siddal.
Mil besos!

Hello José Luis,
Segur que en vaig parlar en algun dels cicles de jazz -excel·lents- que fas en el teu blog.
És cert que Billy em desagrada -i lamento molt com va haver de morir- però la seva veu és molt escassa i denota símtomes clars d'embriaguesa.
Primer Vaughan. Molt menys Fitzgerald, tan perfecta.
Salutacions!

Novesflors,
Amb una línia i mitja fas sentir tot el que he volgut dir. Algunes dones quan callem, cantem, plorem i escrivim.

Kalamar,
Canta molt bé les cançons balears i també les gregues. I les àrabs però és prou dúctil per per seduir amb El Cant dels Càntics de Salomó o per aixecar tota sola - bé, amb un tercet, una jamm session d'aquelles que encomanen el ritme-
Petó per tu!

Alberto Granados ha dit...

He oído algunas canciones de la Bonet, pero no conocía esta. Magnífica. El texto es hermosísima literatura, muy sugerente, muy de Glòria.
Abrazos granínos.

AG

GLÒRIA ha dit...

Estaba segura de que habrías escuchado a Bonet. Me alegro que te hayan gustado la canción y mi texto.
Una abraçada badalonina, Alberto!

elpresley ha dit...

Estupenda entrada con un magnífico texto de introducción. Me gusta la canción y la letra de la misma pero tengo que reconocer que la Bonet me estriñe bastante, al igual que Lluis Llach pero, me imagino que eso es un problema mío cultural.

Un abrazo.

GLÒRIA ha dit...

Gracias, Presley.
Bonet y Lluís llach son muy distintos. Mientras ella es dúctil la música de Llach a mi me suena siempre igual de monótona. Puede que en tí sea un problema cultural, en mí es de puro oído.
Gracias por tus afectuosas palabras.


Un abrazo.

Joaquim ha dit...

Imprescindible aquesta cançó que m'ha acompanyat sense jo voler, en moments cabdals de la meva vida, com una banda sonora aliena però sempre present.
Pel que fa a na Maria del Mar Bonet, conec a molta gent que com la Pilar, no pot amb ella, a mi si que m'agrada, no per dir que en sóc un seguidor, però m'agrada i pel que fa a la seva versió de Jim, no puc prescindir-ne, va lligada a ma vida.
Petons

GLÒRIA ha dit...

Doncs a mi em passa una cosa similar, Joaquim. Jo vaig descobrir Jim a través de la Bonet i pel que a la cançó fa se'm va enganxar per sempre.
Una abraçada!