divendres, 7 de setembre de 2012

LES MODELS D'ANDREW WYETH (I):CHRISTINA OLSON I SIRI ERICKSON


Avui l'Arbre de Foc es complau a presentar un excel·lent treball sobre el gran pintor Andrew Wyeth, signat per una historiadora de l'Art amagada darrere d'un  pseudònim: Edi-
pa Mass. Espero que en gaudiu.
No us perdeu aquesta ni la segona i última que sortirà aviat.
Andrew Wyeth, self- portrait, About age 21
Estimat incondicionalment pel públic i sovint alabat per la crítica, Andrew Wyeth (1917-2009) és considerat un dels pintors més representatius dels Estats Units. El seu pare, l’il·lustrador N.C. Wyeth, li va llegar la sensibilitat i l’enorme talent que tothom li reconeix, i va ser també el seu primer mestre. D’altra banda, el jove Wyeth s’inspirararia en artistes com Albrecht Dürer i en els més propers Winslow Homer i Edward Hopper, al qual va conèixer el 1942 i a qui, per les seves obres sobre la soledat urbana, considerava el Wyeth de les ciutats.

Es va mantenir sempre fidel a la representació figurativa i aparentment realista –retrats, escenes i paisatges rurals, marines-, al marge de les diverses tendències que es van anar succeint al llarg de la seva dilatada carrera, i sobretot, al marge de l’expressionisme abstracte de Jackson Pollock, tan genuïnament americà i tan celebrat per la crítica internacional. Va desenvolupar, a més, una tècnica de pintura al tremp que li permetia un gran perfeccionisme, i va practicar amb freqüència l’aquarel·la i el dibuix, però no la pintura a l’oli.

El 1948 el MoMA li va comprar per 1.800 dòlars la que és sens dubte la seva obra més famosa, Christina’s World, que se sol enquadrar dins l’anomenat realisme màgic. Molts anys més tard, el 1991, el mateix museu la va utilitzar com a imatge de l’exposició The Art of the Forties. Llavors ja s’havia convertit en la peça de culte que és actualment i, alhora, en l’obra d’art d’un autor americà més reproduïda als Estats Units.
Christina's World, 1948
No és estrany qe Christina's World -titulada així per la dona de Wyeth, en record de la pintura Stephanie’s Ocean, del seu amic Stephen Etnier- hagi estat unànimement aclamada. Excel·lent pel que fa a la destresa tècnica i el domini de l’ofici; molt agosarada i original en la seva concepció i composició; inquietant i subtilment misteriosa darrere un realisme gairebé fotogràfic, aporta la visió colpidora i difícil d’oblidar, d’un personatge i un paisatge que se’ns presenten com un misteri.

Wyeth la va pintar de memòria durant un estiu, reproduint elements reals que li eren ben coneguts: la casa i el graner dels Olson, el paisatge circumdant, i la figura femenina, feta a partir del cos de la jove dona de l’artista, Betsy, amb les extremitats, el cap i, sobretot, el gest de Christina Olson, que no podia caminar a causa d’una malaltia muscular i que es negava a fer servir una cadira de rodes per als seus desplaçaments.

L’obra té molt a veure amb la relació de Wyeth amb la zona costanera de Maine, on sempre va passar les vacances i on havia conegut la seva esposa Betsy James, que hi residia i que, quan tot just començava a sortir amb ell, li va presentar Christina i el seu germà Alvaro Olson. Seria el principi d'una llarga amistat que ja només trencaria la mort dels germans. L’artista els va fer retrats en continuades visites a la granja i, sobretot, va pintar Christina –el cap de la qual va arribar a comparar amb el d’un Medici-, així com la casa mateixa, que ell apreciava com una mostra genuïna de l’arquitectura tradicional de Maine.
Anna Christina, 1967
És bo de saber que avui la casa de Christina es pot visitar comprant l’entrada al Farnsworth Museum, de Rockland, que també conserva algunes obres d’Andrew Wyeth, del seu pare i del seu fill Jamie, també pintor. Pel que fa a l’habitatge, restaurat i decorat amb la reproducció d’obres de Wyeth que s’hi relacionen, té més encant que misteri, almenys a l’època estiuenca, però passejar-s’hi no deixa de ser una experiència emocionant, difícil de descriure. L’entorn, gairebé lliure d’edificacions i amb el mar al fons, és esplèndid. En una zona propera, recollida i fàcilment accessible, es pot visitar també un petit cementiri on estan enterrats, entre altres, Alvaro i Christina. El conjunt té interès per ell mateix i per la història humana que testimonia, però se situa en un punt encara més elevat i entra en el territori del mite quan el percebem com l’escenari d’una creació artística cridada a transcendir el temps i l’espai.

Després de la mort de Christina (1968), Wyeth trobaria una altra model ben diferent, la nena-noia de 14 anys, Siri Eirckson, una Lolita rústica, d’actitud tímida i una mica perplexa. Esperonat per la seva dona, i amb el permís dels pares de l’adolescent, el pintor la va retratar nua i va començar amb ella una relació de límits incerts. Durant l’estiu del 1972, Siri es va incorporar a la casa dels Wyeth per tal d’ajudar-los en feines domèstiques. Fou aleshores quan Betsy va trobar el seu marit estirat a la platja acaronant l’esquena de Siri, a qui havia estat pintant nua per a l’obra Black Water, per tal de calmar-li les cremades del sol. Sembla que no havia passat res, però, naturalment, Betsy no va estar gens contenta amb l’escena que va presenciar.
Black water, 1978

Xafarderies al marge, les obres dedicades a Siri –se’n pot veure una al Farnsworth Museum, amb el distant títol de Miss Erickson, on la noia apareix vestida- es van allargar molt en el temps i són una mostra més de la manera de fer de Wyeth, personal, sensible, misteriosa i, sempre, tècnicament impecable. Alguns autors hi han vist un preludi de l’àmplia sèrie que posteriorment dedicaria a Helga. No gosaria desmentir-ho, però, em sembla que els retrats de Siri, tot i estar-hi emparentats, tenen molta força i són diferents dels d’Helga, una persona d’aspecte igualment una mica nord-europeu, també una mica rústica, però menys tímida, més experimentada i també més reflexiva que l’aparentment candorosa, desinhibida i una mica inconscient Siri.

Edipa Maas

20 comentaris:

Allau ha dit...

Edipa Maas sembla un nom difícil de creure. Prefereixo que tu, Glòria, administris les virtuts d'aquest apunt tan bo sobre un artista molt estimat.

Júlia ha dit...

Molt interessant!

Alberto Granados ha dit...

No conocía ni a Wyeth ni a Edipa. De nuevo aprendo en tu blog. Tan pronto como acabe este comentario, me iré al Padre Google y le confesaré mi ignorancia y é me salvará de ésta mostrándome 17.000.000 de imágenes en 0,17 segundos.
Amén.

AG

José Luis ha dit...

El famós quadre sempre em fa pensar en "Santuari"; a Edipa Maas crec que li havia llegit comentaris a terres no tan llunyanes, però gracies a aquest apunt ara descobreixo també un llibre que em penso cal llegir.

Olga Xirinacs ha dit...

Excel·lent ressenya, sigui de qui sigui.
Aquesta pintura de Whyet m'ha acompanyat des de l'adolescència. La traducció que es va fer del títol, a la revista on la vaig veure, era "Truenos en la lejanía", pel to que presenta el cel. Explicava l'artista l'emoció que va sentir quan va col·locar el color rosa del vestit al mig del paisatge: aquell toc de color que atreu la mirada com un imant.
Gràcies per l'acostament dels detalls biogràfics.

Eduard Ariza Ugalde ha dit...

Molt interessant aquesta breu dissertació pictòrica sobre Wyeth. Si no interpreto malament el títol això té una segona part, oi? L'esperaré amb impaciència.
Els seus quadres canvien molt d'una model a l'altre.
En quant a això d'Edipa Maas és un nom forá original

GLÒRIA ha dit...

Allau,
La improbable Edipa Maas exiteix encara que amb un altre nom i és germana de la Glòria, metressa d'aquest arbre. Gràcies pel teu comentari.

Júlia,
Moltes gràcies!

Alberto,
Encantada de haberte presentado a Wyeth. Espero que ser el principio de una gran amistad. Una abraçada,

José Luis,
Tan aviat com pugui em poso a llegir Santuari. Gràcies pels teus comentaris.

Olga,
Jo també vaig descobrir aquest quadre durant la meva adolescència, a la biblioteca de Girona, en un llibre d'Aguilar molt ben il·lustrat. Desconeixia el títol que esmentes. Gràcies pel teu interessant comentari. Cordialment.

Eduard,
Efectivament hi haurà una segona part. Agraeixo el teu interès. A la xarxa trobaràs tanta informació com vulguis sobre el meu pseudònim. Moltíssites gràcies per tot.

kalamar ha dit...

Jo també pensava que Edipa Maas era un àlies de bloguera del IFL, com el JL. Quina gràcia, ara dius que és ta germana!
Pel que fa a les pintures, jo havia vist una reproducció de la Christina a casa de la besàvia en record a la seva filla morta. Malgrat tot, és una imatge optimista.

M'ha atrapat el retrat de la dona gran, quina violència!

kweilan ha dit...

És un dels meus pintors favorits i el quadre de "Christine's world" presideix una de les parets de casa meua perquè m'encanta. Felicitats per aquest post tan interessant!

Joaquim ha dit...

Magnífic apropament a l'obra i a l'artista.
Gràcies Edipa i a tu Glòria per esperonar-la a publicar sota l'arbre de foc.

pfp ha dit...

Estupenda entrada, un abrazo a Edipa y otro para ti Gloriai

GLÒRIA ha dit...

Kalmar,
Ara ja coneixes el meu àlies. Agraeixo el teu comentari i espero que ens trobem ben aviat a IFL o al Liceu.

Hola, Kweilan,
Gràcies pet teu comentari. No ens coneixem, però veig que compartim gustos pictòrics. Un plaer.

Moltes gràcies, Joaquim, i fins ben aviat de part d'una infernemlandaire poc escriptora però molt fidel.

Hola, PFP,
Aunque llavamos tiempo sin "hablar", sé de ti y de tus últimas andanzas. Mucha suerte y un abrazo.

elpresley ha dit...

Alejado bastante tiempo del mundo bloger me he pasado hoy por esta entrada siguiendo tus indicaciones y debo confesarte que me ha parecido magnifica. Con tu permiso - y el de tu hermana - me la copio y la pego en mis polvorientos archivos de donde la volveré a sacar otro día. Besos.

Anònim ha dit...

[url=http://buyciproxin.webs.com/]cipro buy
[/url] cipro buy online
buy ciprofloxacin in uk
ciprofloxacin to buy uk

Anònim ha dit...

[url=http://amoxicilline.webs.com/]acheter Amoxival en ligne
[/url][url=http://acheter-amoxicilline.webs.com/]amoxicilline cristers
[/url] clavaseptin chien
Axillin en ligne
fluidixine achat particulier

Anònim ha dit...

Hello. And Bye. Thank you very much.

Anònim ha dit...

Hello. And Bye. Thank you very much.

Anònim ha dit...

Hello. And Bye. Thank you very much.

Anònim ha dit...

Hello. And Bye. Thank you very much.

Anònim ha dit...

[url=http://www.microgiving.com/profile/ribavirin]purchase virazole online
[/url] copegus buy online
copegus buy
order ribavirin online