diumenge, 23 de setembre de 2012

MONTAND, NO NOMÉS FULLES MORTES

Carretera-Fotografia extreta de Flickrhivemind


Siracusa és una antiga ciutat al sud de l’illa de Sicília, davant de la mar Jònica. Formava part de Magna Grècia i en ella hi varen néixer, entre d’altres, l’enginyer i matemàtic Arquímedes, el dramaturg Esquil i el poeta Píndar. Com a plus, si és que n'hi feia falta algun altra, a Siracusa hi va passar llargues temporades el filòsof Plató. Fundada 1.700 anys abans de J.C., Siracusa va assolir una gran importància com a ciutat prominent de Magna Grècia. Posteriorment i, malgrat la defensa que els siracusans varen fer del seu poble, la bella ciutat va passar a ser propietat de l’imperi romà.
A Estats Units hi trobem set Siracuses més. 
La Siracusa més antiga va rebre l’homenatge d’Henry Salvador i Bernard Dimey amb una cançó que aquest últim va musicar exquisidament sobre un poema encantador escrit per Salvador. De Dimey poca cosa en puc dir, ara per ara, però sobre Henry Salvador, per qui no ho sàpiga, cal deixar-lo damunt del pedestal que es va guanyar com a compositor i poeta. En la seva producció ingent hi trobem un munt de peces oblidables que li devien servir per arribar al gran públic i així proporcionar-li diner fàcil. El que ha sembrat el seu prestigi han estat belles cançons de caire intimista i melodia elegant, inductora d’amor. “Clopint clopant” o “Mon ïle” en són només un minúscul exemple. Henry Salvador,  nascut a Cayenne (Guyana Francesa) l’any 1917 i mort a París l’any 2008,  mereix una crònica apart que, sens dubte, li arribarà aviat des d’aquest Arbre que és de tots.
Quant a Yves Montand, va néixer a Monsummano (Itàlia) l’any 1921 i va morir a París setanta anys més tard. És deia Yvo Livi i junt amb la seva família s’havia instal·lat a Marsella fugint del feixisme,  atès que el senyor Livi, el seu pare, era comunista de pro i estava essent víctima de les persecucions a l'us.. El jove Montand va començar aviat a treballar al port de Marsella,   feina que alternava amb actuacions en petits music-halls. Gràcies a escoltar-lo en algun d’aquells clubs d’alegria foscana, el va conèixer Edith Piaff,  que el va projectar a la fama amb lletres majúscules,   i amb el qual – només faltaria- va mantenir una apassionada relació. Montand ha estat un referent per la bona música lleugera francesa. La seva dicció impecable, la manera de dir "les paroles", l'inconfusible color de la veu el fan un insuperable en el seu estil, difícil o impossible d'imitar. Un Frank Sinatra llatí, vaja.

Ja fa massa dies que, sentint ràfegues de tardor, i sense tenir-ne quasi cap consciència, escolto massa sovint aquesta  Siracusa, intento de cantar-la abocada al fracàs, rellegeixo els seus versos, aparentment senzills, però tan ensopegats i, finalment decideixo compartir-la amb vosaltres, amics. Si la gaudiu com jo, em donaré per molt, molt satisfeta.
Video : mgfurtado
      

Syracuse - Henri Salvador

399

Paroles Syracuse

J'aimerais tant voir Syracuse,
L'île de Pâques et Kairouan
Et les grands oiseaux qui s'amusent
A glisser l'aile sous le vent,

Voir les jardins de Babylone
(Syracuse)
Et le palais du Grand Lama,
(Syracuse)
Rêver des amants de Vérone
(Syracuse)
Au sommet du Fujiyama,

Voir le pays du matin calme,
Aller pêcher au cormoran
Et m'enivrer de vin de palme
En écoutant chanter le vent.

Avant que ma jeunesse s'use
(Syracuse)
Et que mes printemps soient partis,
(Syracuse)
J'aimerais tant voir Syracuse
(Syracuse)
Pour m'en souvenir à Paris.
(Syracuse)
(Syracuse)


 





















       

15 comentaris:

GLÒRIA ha dit...

Prego que ignoreu els dos requadres en francès que surten al final i que no he pogut eliminar.
Mercès.

Glòria

Lapsus calami ha dit...

Montand sempre ha estat per mi un copain d'abord, que hagués dit el Brassens. Chansonnier de mena, va fer populars moltes melodies -vaig penjar al meu blog ciclista la meravellosa à bicyclette (http://viciclisme.blogspot.com/2011/02/el-somni.html) i col·laborador de Costa GaYves vras als seus magnífics films que em resisteixo a qualificar-los només com a polítics. Per tant, no només fulles mortes. Salutacions.

Lapsus calami ha dit...

Fins al cognom del Costa s'ha posat l'Yves. :) Gavras, volia dir, és clar.

GLÒRIA ha dit...

Montand era un senyor molt atractiu, un artista i cantant de primer ordre i un ciutadà compromès amb uns valors determinats. Possiblement vivia com un burgès però defensava els febles i s'oposava a les dictadures -ell, comunista, obedient a la dictadura del proletariat...no me'l sé imaginar.
Per pel·lícules bones cal revisar la trilogia de Marcel Pagnol dirigida per Claude Berry on broda un paper de canalla difícil d'oblidar.
Celebro que t'hagi complagut, Lapsus!

Alberto Granados ha dit...

Preicos el poema, que no conocía.
De Montand me tengo bastante trabajados sus versiones de Las hojas muertas y Bella, ciao.
Esta Siracusa está siendo todo un desccubrimiento, oída casi en silencio y casi clandestinamente, por la hora.
Un petó.

AG

GLÒRIA ha dit...

Vuelve a escucharla casi clandestinamente porque es uno de los hallazgos de mi cajita de modesta Pandora.
¡Nos queda tanto por descubrir!

José Luis ha dit...

Mill gracies per aquesta boníssima cançó que no recordava. I un darrer vers genial: J'aimerais tant voir Syracuse... pour m'en souvenir à Paris.

Potser t’agradarà veure a Henri Salvador acompanyant a Brassens a casa meva (que també es de tots) ;-)

http://anchaesmicasa.wordpress.com/2010/11/14/georges-brassens-je-me-suis-fait-tout-petit/

Eduard Ariza Ugalde ha dit...

Primer cop que escolto aquesta cançó. M'ha agradat força.
Per cert, en referència a això de les set Siracusses, més d'un cop m'han dessorientat (per la meva ignorància) els topònims americnas, iguals al d'algunes ciutats europees.

GLÒRIA ha dit...

José Luis,
Gràcies per convidar-me a escoltar dos monstres com Brassens i Salvador. Tenes una casa ampla i molt ben amoblada.
Santé!

Eduard,
Quan puguis repeteix la melodia i rellegeix els versos. Sóc pesada per`són una troballa.
És normal que a les Am`riques hi hagi tants topónims europeus però, lógicament, es presta a confusió.
Amb afecte!

Joaquim ha dit...

Cançó preciosa d'un moment gloriós de la música francesa i italiana, a anys llum de la mediocritat.
Petons agraïts

GLÒRIA ha dit...

No sé perquè però quan la vaig triar vaig pensar que t'agradaria.
Petons per tu, Joaquim!

Olga Xirinacs ha dit...

Ben documentada Siracusa i els diferents camins d'exploració que ofereix.
El que m'admira de les biografies, sempre és la protecció que algun gran o conegut personatge ofereix a un altre per poder-lo, com sol dir el tòpic, "catapultar a la fama". ¿Què se n'ha fet dels pobres no catapultats? Ja és massa tard, per a mi, però m'agradaria molt trobar una bona catapulta.

GLÒRIA ha dit...

Estimada Olga,
No et queixis que ja has passas a la història, més ben dit, per sort encara hi ets i així sigui per molt temps. Els escriptors queden catapultats de manera molt diferent als cantants.
Si no sonés pretenciós per part meva, ben a gust et catapultaria jo.
Un petó!

Montse ha dit...

Il me plait beaucoup, Montand, et cette chanson - que je ne connaisais pas- aussi.

Gràcies per compartir-la!

GLÒRIA ha dit...

Gràcies a tu per escoltar-la en aquest racó.
Salut!