Carretera-Fotografia extreta de Flickrhivemind |
Siracusa és una antiga
ciutat al sud de l’illa de Sicília, davant de la mar Jònica. Formava part de
Magna Grècia i en ella hi varen néixer, entre d’altres, l’enginyer i matemàtic
Arquímedes, el dramaturg Esquil i el poeta Píndar. Com a plus, si és que n'hi feia falta algun altra, a Siracusa hi va passar llargues temporades el filòsof Plató. Fundada
1.700 anys abans de J.C., Siracusa va assolir una gran importància com a ciutat prominent de Magna Grècia. Posteriorment
i, malgrat la defensa que els siracusans varen fer del seu poble, la bella
ciutat va passar a ser propietat de l’imperi romà.
A Estats Units hi trobem set
Siracuses més.
La Siracusa més antiga va
rebre l’homenatge d’Henry Salvador i Bernard Dimey amb una cançó que aquest últim va
musicar exquisidament sobre un poema encantador escrit per Salvador. De Dimey
poca cosa en puc dir, ara per ara, però sobre Henry Salvador, per qui no ho sàpiga, cal
deixar-lo damunt del pedestal que es va guanyar com a compositor i poeta. En la
seva producció ingent hi trobem un munt de peces oblidables que li devien
servir per arribar al gran públic i així proporcionar-li diner fàcil. El que ha
sembrat el seu prestigi han estat belles cançons de caire intimista i melodia
elegant, inductora d’amor. “Clopint clopant” o “Mon ïle” en són només un
minúscul exemple. Henry Salvador, nascut a Cayenne (Guyana Francesa) l’any 1917
i mort a París l’any 2008, mereix una crònica apart que, sens dubte, li arribarà
aviat des d’aquest Arbre que és de tots.
Quant a Yves Montand, va
néixer a Monsummano (Itàlia) l’any 1921 i va morir a París setanta anys més
tard. És deia Yvo Livi i junt amb la seva família s’havia instal·lat a Marsella
fugint del feixisme, atès que el senyor
Livi, el seu pare, era comunista de pro i estava essent víctima de les persecucions a l'us.. El jove Montand va començar aviat a
treballar al port de Marsella, feina que alternava amb actuacions en petits
music-halls. Gràcies a escoltar-lo en algun d’aquells clubs d’alegria foscana, el va
conèixer Edith Piaff, que el va projectar
a la fama amb lletres majúscules, i amb el qual – només faltaria- va mantenir
una apassionada relació. Montand ha estat un referent per la bona música lleugera francesa. La seva dicció impecable, la manera de dir "les paroles", l'inconfusible color de la veu el fan un insuperable en el seu estil, difícil o impossible d'imitar. Un Frank Sinatra llatí, vaja.
Ja fa massa dies que,
sentint ràfegues de tardor, i sense tenir-ne quasi cap consciència, escolto massa sovint aquesta Siracusa, intento de cantar-la abocada al fracàs, rellegeixo
els seus versos, aparentment senzills, però tan ensopegats i, finalment decideixo compartir-la amb vosaltres, amics. Si la gaudiu com jo, em donaré per molt, molt satisfeta.
Syracuse - Henri Salvador
Paroles Syracuse
L'île de Pâques et Kairouan
Et les grands oiseaux qui s'amusent
A glisser l'aile sous le vent,
Voir les jardins de Babylone
(Syracuse)
Et le palais du Grand Lama,
(Syracuse)
Rêver des amants de Vérone
(Syracuse)
Au sommet du Fujiyama,
Voir le pays du matin calme,
Aller pêcher au cormoran
Et m'enivrer de vin de palme
En écoutant chanter le vent.
Avant que ma jeunesse s'use
(Syracuse)
Et que mes printemps soient partis,
(Syracuse)
J'aimerais tant voir Syracuse
(Syracuse)
Pour m'en souvenir à Paris.
(Syracuse)
(Syracuse)
15 comentaris:
Prego que ignoreu els dos requadres en francès que surten al final i que no he pogut eliminar.
Mercès.
Glòria
Montand sempre ha estat per mi un copain d'abord, que hagués dit el Brassens. Chansonnier de mena, va fer populars moltes melodies -vaig penjar al meu blog ciclista la meravellosa à bicyclette (http://viciclisme.blogspot.com/2011/02/el-somni.html) i col·laborador de Costa GaYves vras als seus magnífics films que em resisteixo a qualificar-los només com a polítics. Per tant, no només fulles mortes. Salutacions.
Fins al cognom del Costa s'ha posat l'Yves. :) Gavras, volia dir, és clar.
Montand era un senyor molt atractiu, un artista i cantant de primer ordre i un ciutadà compromès amb uns valors determinats. Possiblement vivia com un burgès però defensava els febles i s'oposava a les dictadures -ell, comunista, obedient a la dictadura del proletariat...no me'l sé imaginar.
Per pel·lícules bones cal revisar la trilogia de Marcel Pagnol dirigida per Claude Berry on broda un paper de canalla difícil d'oblidar.
Celebro que t'hagi complagut, Lapsus!
Preicos el poema, que no conocía.
De Montand me tengo bastante trabajados sus versiones de Las hojas muertas y Bella, ciao.
Esta Siracusa está siendo todo un desccubrimiento, oída casi en silencio y casi clandestinamente, por la hora.
Un petó.
AG
Vuelve a escucharla casi clandestinamente porque es uno de los hallazgos de mi cajita de modesta Pandora.
¡Nos queda tanto por descubrir!
Mill gracies per aquesta boníssima cançó que no recordava. I un darrer vers genial: J'aimerais tant voir Syracuse... pour m'en souvenir à Paris.
Potser t’agradarà veure a Henri Salvador acompanyant a Brassens a casa meva (que també es de tots) ;-)
http://anchaesmicasa.wordpress.com/2010/11/14/georges-brassens-je-me-suis-fait-tout-petit/
Primer cop que escolto aquesta cançó. M'ha agradat força.
Per cert, en referència a això de les set Siracusses, més d'un cop m'han dessorientat (per la meva ignorància) els topònims americnas, iguals al d'algunes ciutats europees.
José Luis,
Gràcies per convidar-me a escoltar dos monstres com Brassens i Salvador. Tenes una casa ampla i molt ben amoblada.
Santé!
Eduard,
Quan puguis repeteix la melodia i rellegeix els versos. Sóc pesada per`són una troballa.
És normal que a les Am`riques hi hagi tants topónims europeus però, lógicament, es presta a confusió.
Amb afecte!
Cançó preciosa d'un moment gloriós de la música francesa i italiana, a anys llum de la mediocritat.
Petons agraïts
No sé perquè però quan la vaig triar vaig pensar que t'agradaria.
Petons per tu, Joaquim!
Ben documentada Siracusa i els diferents camins d'exploració que ofereix.
El que m'admira de les biografies, sempre és la protecció que algun gran o conegut personatge ofereix a un altre per poder-lo, com sol dir el tòpic, "catapultar a la fama". ¿Què se n'ha fet dels pobres no catapultats? Ja és massa tard, per a mi, però m'agradaria molt trobar una bona catapulta.
Estimada Olga,
No et queixis que ja has passas a la història, més ben dit, per sort encara hi ets i així sigui per molt temps. Els escriptors queden catapultats de manera molt diferent als cantants.
Si no sonés pretenciós per part meva, ben a gust et catapultaria jo.
Un petó!
Il me plait beaucoup, Montand, et cette chanson - que je ne connaisais pas- aussi.
Gràcies per compartir-la!
Gràcies a tu per escoltar-la en aquest racó.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada