 |
| Matisse-allposters.com |
Quants dies volent escriure
al bloc sense aconseguir trobar un paraula, una sola paraula que, generosa, me’n
desencadenés, al menys les suficients, unes quantes, per compondre un text endreçadet i publicar-lo
dins del període habitual en mi que no depassa mai d’una setmana.
Finalment m’he entestat en posar
fil a l’agulla sense pensar-m’hi massa i he estirat un pensament molt vell que,
amb emoció, em balla a la memòria. Em balla fins a la fi de l’amor.
Leonard Cohen , jueu de
Montreal, va popularitzar aquesta cançó l’any 1984 en un àlbum anomenat “Various positions” en el
qual hi varen col·laborar diverses figures.
L’artista quebequès explica
que aquesta deliciosa melodia prové de les actuacions que estaven obligats a
fer els jueus als camps d’extermini nazis. Mentre els assassinats es
perpetraven i els morts eren cremats, una colla de presoners músics, davant del crematori,
interpretaven amb passió aquesta dolça pregaria d’amor que no es distingeix, ni
per lletra ni per música, de la cançó
amb la qual voldríem seduir als nostres estimats. Melodia romàntica, dolça i
exultant clama enamorada per la consumació de la bellesa de l’amor i, als camps
de la mort és la mateixa i sona per una altra consumació sublim i cruel, la de la
bellesa de la vida que els botxins ens llevaran sense pietat. Leonard Cohen,
aquest home de veu llunyana i fonda com la nit dels segles, diu amb raó que no és
necessari que els que escolten aquest tema en sàpiguen l’origen perquè la seva
lletra, la seva tornada abasten i transmeten totes les passions que siguem capaços de sentir.
Apassioneu-vos!
Dance me to your beauty with a burning violin
Dance me through the panic ’til I’m gathered safely in
Lift me like an olive branch and be my homeward dove
Dance me to the end of love
Dance me to the end of love
Oh let me see your beauty when the witnesses are gone
Let me feel you moving like they do in babylon
Show me slowly what I only know the limits of
Dance me to the end of love
Dance me to the end of love
Me to the wedding now, dance me on and on
Dance me very tenderly and dance me very long
We’re both of us beneath our love, we’re both of us above
Dance me to the end of love
Dance me to the end of love
Dance me to the children who are asking to be born
Dance me through the curtains that our kisses have outworn
Raise a tent of shelter now, though every thread is torn
Dance me to the end of love
Dance me to your beauty with a burning violin
Dance me through the panic till I’m gathered safely in
Touch me with your naked hand or touch me with your glove
Dance me to the end of love
Dance me to the end of love
Dance me to the end of love
video: echoNpapa
12 comentaris:
Cohen m'ha agradat més de gran amb la veu fonda i rogallosa que no pas de jove amb la veu 'convencional', i consti que també m'agradava aleshores. Cal dir que les lletres també són excel·lents.
No coneixia ni tans sols imaginava l'origen de la cançó. Terrible. Leonard ohen m'agrada molt i justament aquesta cançó és una de les meues preferides.
Tot el disc Various Positions és una joia. Una cançó que a mi m'agrada molt d'aquest disc pel seu sentit de l'humor tan típic de Cohen és The Captain.
La transcendència, en saber-ne l'orígen, és colpidora, sent ignorant, per a mi no passa d'una agradable melodia plena de referents i giragonses pròpies dels laments comuns de la música jueva.
Cohen com sempre, em desconcerta i sedueix.
Petons estimada
Es també una de les meves preferides de Cohen, però no vaig assabentar-me del seu origen fins que vaig fer un apunt (molt típic, no?), on posava aquest youtube, el seu primer videoclip
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=dx_v5qVv6H4
Creí que estabas en pleno período de desgana (como yo), pero veo que vuelves confuerza y pasión.
He oído esta canción mil veces, pero no sabía nada de ella, así que tu post me resulta esclarecedor, pues la canción cobra sentido. Además, nunca se me había ocurido prestar atención al texto, que ahora me cuadra.
Como siempre, gracias.
AG
Ai, aquest "Dance"... que és al principi de la història més bella...
M'apassiono, Glòria!
No havia llegit la teva entrada fins ara mateix. Jo també m'he estat uns dies sense cap idea que em satisfés per escriure alguna entrada al blog i el concert de Cohen m'ha ajudat una mica a desencallar-me. Dius que no creus en l'atzar, doncs ja em diràs com s'explica que tingui el disc Various Positions sobre la taula després d'haver intentat ahir a la nit traduir al català una altra de les joies que conté (Hallelujah). Al·leluia, doncs!
Una abraçada!
És preciosa, com totes les que ha composat. Vas ser-hi al concert? Jo sí, va ser una experiència força indescriptible.
Júlia, Novesflors, Titus, Joaquim, José Luis, Alberto, Olga, David, Eduard,
Amics llegidors, gràcies per deixar les vostres càlides empremtes. Un refredat de tardor m'ha fet endarrerir de moltes coses entre les quals el meu estimat bloc on us llegeixo amb gran plaer.
Gràcies per no oblidar-me.
Glòria
Hi ha temps eixorcs. Les llunes que ens miren malament. Una abraçada.
I les d'octubre sobre el teu parc de Riverside.
Una abraçada, Mariàngela!
Publica un comentari a l'entrada