dimecres, 7 de novembre de 2012

FLOR RETORNADA


Una cançó que quan, per primera vegada, la vaig escoltar, vaig saber que mentre la memòria em fos viva, la guardaria per moments escollits, sola, acompanyada o amb ganes de compartir-la, com ara, amb tots vosaltres.

Començo per assenyalar que la seva intèrpret, Cecilia Bartoli, no ha gaudit mai massa de les meves preferències. Valoro la seva labor com investigadora de músiques prohibides, secretes, amagades. També valoro com es llança a cantar-les i desperta passions arreu on va però, per mi, la Bartoli és una cantant molt desigual que sovint fa honor als títols de les àries que canta com ara “Agitata da due venti” o “Son qual nave che agitata”. Ja veieu, sempre poc o molt “agitata” exhibint un virtuosisme quasi marejador que inclou els sons més impensats. Grinyols de dents apassionades, ofecs d’amor irreprimibles i cataractes de saliva com néctar de maduixa.
Però quan Cecilia Bartoli es posa, es concentra i es controla i s’absenta per oferir-nos una interpretació d’ “Amore e morte” com la que ara podem sentir, acotem les parpelles mentre els ulls s’humitegen i estrenyem les mans per no aplaudir-la abans d’hora.
Cançó sublim que plora els dos extrems de l’existència, va se composta per Gaetano Donizetti sobre un poema de Giovanni Antonio Luigi Radaelli.






Video napat14
Teatro Olimpico di Vicenza-itàlia
Juny 1998
piano, Jean-Yves Thibaudet

Escolta les paraules d'un home moribund,
escolta el seu darrer so:
aquesta flor marcida
a tu et dono, Elvira.

Que bell és
que tu puguis saber
que quan vas ser meva
del teu pit la vaig prendre.

Llavors, símbol d'afecte,
ara penyora de dolor:
Torna-la al teu pit
aquesta flor marcida.

I en el teu cor hauràs esculpit,
si el teu cor no és dur,
com et va ser robada
i com retorna a tu.

Amore e Morte-G.A.L. Radaelli (1785-1815)
Traducció literal de l'italià Glòria Abras Pou

20 comentaris:

Júlia ha dit...

M'ha encantat escoltar aquesta cançó de bon matí.

pfp ha dit...

estoy yo más cerca del arte y los artistas que levantan pasiones allá donde que van, que del artista perfecto,controlado y controlador... ay, gloria, que sería de nosotros sin pasiones¡¡¡

preciosa canción, besos

kalamar ha dit...

La Bartoli és tal com dius. Aquí, meravellosa.

Alberto Granados ha dit...

Deliciosa pieza. Apenas he oído a doña Cecilia (nombre bien musical, por cierto). Una maravilla, Glória) y sería aun mejor si no hicera tantos gestos.

Gracias,
AG

novesflors ha dit...

Preciosa cançó, i molt apropiada per a escoltar-la avui, que sembla que el sol no hi és i la pluja s'ha fet seu el dia.

Anònim ha dit...

Hola, hi ha alguna manera de contactar-te :) ?

Marta.

GLÒRIA ha dit...

a mi m'agrada que t'hagi agradat, Júlia.
Salutacions!

Pilita:
Muertas estaríamos sin pasiones. Ellas son el motor verdadero de nuestras vísceras.
Sí, la cnción es bellísima y yo te envío un beso desde un cerca y lejos difícil de adivinar.

Kalamar,
M'alegro que coincidim. I sí. Aquí està meravellosa.

Alberto:
Conocieras o no la canción, tenía que gustarte.
Cecelia bartoli nacio de padres cantantes en el romano barrio del Trástevere. Supongo que de ahí viene su hermoso nombre aunque sus fans más acérrimos la llamen "la Chechi". Sus padres, a su vez, han sido también, desde siempre, sus maestros.
Una abraçada!

Ja ho crec, Novesflors. Aquesta és una cançó de núvols i pluja. El sol no escau als moribunds.
Estic molt contenta de que t'hagi complagut.

Marta,
Em pots contactar al correu:

GLORIA.ABRAS@terra.es
Salutacions!

Allau ha dit...

Mira que Donizetti no em sol dir gran cosa, però aquí ajudat per la Bartoli, deu-n'hi-do!

Titus ha dit...

La Bartoli és meravellosa, tant quan es controla com quan no, tant quan canta Rossini i Donizetti com quan canta Haendel i Vivaldi.

GLÒRIA ha dit...

A mi eem passa igual, Allau. Aquí s'ajunta el millr del músic i el millor de la cantant.

Titus,
Qualsevol et diu que no si això teu ésun claríssim encaterinament. No el comparteixo però el respecto. Que hi vols fer?

Titus ha dit...

Molta gent em diu que no, no et cregues. Els imperators ja no imposem tant com abans.

David ha dit...

La cançó m'ha encantat, Glòria. Sobre la interpretació no te'n puc dir gaire cosa perquè d'òpera no hi entenc gens, per tant em refio del que tu en dius. Interpreto que, quan es deixa d'histrionismes, és quan Bartoli destaca més, oi? Els passa a molts artistes, això.
Una abraçada!

elpresley ha dit...

No soy un melómano entendido aunque adore la música. He leído en algún sitio que la Bartoli es divina en el barroco pero no tanto en el "bel canto"

La verdad es que aquí, me ha parecido maravillosa. Entra en trance y hace entrar al que la escucha.

Un abrazo.

Joaquim ha dit...

ja saps que reconeixent els excessos, la Bartoli em fa treure sempre el reclinatori, no sé com se les empatolla, però acabo de genollons, rendit i admirat de tanta creació, de tanta passió, de tanta energia, de tanta vida, de tanta música.
Aquest concert, en un dels marcs més impressionants que hom pugui imaginar, a una de les ciutats més fascinants d'Itàlia, és una joia preuadíssima.
Petons d'estima i agraïment.

Olga Xirinacs ha dit...

Moltes gràcies per les teves paraules al blog de Galves. Em reconfortes.

Eduard Ariza Ugalde ha dit...

Meravellosa aquesta àrira!! Gràcies, Glòria.

GLÒRIA ha dit...

Titus,
Han de caure d'una vegada emperadors i reis.
Però si li veus tanta perfecció a la Cecília, aprofita la passió que et desperta perquè, amb el pas del temps, perd força.

Ho has entès molt bé David. I no et cal entendre d,òpera. Deixa't seduir que és el llenguatge més segur.
Una abraçada.

Tienes razón Presley, su entrega es sobrenatural y se transmite. Ella trabaja poco el bel canto sin embargo es una maestra en los barrocos de los que ha descubierto muchísimo para placer de quienes, como yo, gozamos de este estilo.
Feliz fin de semana.

Jas tens raó, Joaquim. Aquest teatre de Vincenza és també de reclinatori poerò, d'altra banda, Itàlia acumula paisatge i art d'una manera espectacular. Sembla tocada pels déus.
No t'havia d'agradar la Cecilia?

Benvolguda Olga,
Gràcies de res. Vaig dir el què pensava i encara vaig estar discreta.
Bon cap de setmana.

Eduard,
El que deixes escirt m'omple de joia.
Salutacions!

maac ha dit...

Yo estoy con Titus, soy incondicional de Bartoli y hasta me cabreo de que algunos, cegados por su inclemente martillero barroco, no reconozcan que es una de las mejores intérpretes rossinianas y mozartianas de finales s.XX principios del actual, y tiene un disco dedicado a mélodies que es una auténtica maravilla.

GLÒRIA ha dit...

Ya sabes que soy muy respetuosa. Buscaré las melodies porque soy una incpndicional de Susan incondicional der Susan Graham y de Veronique Gens. Nunca pensaría que alguien que no siente lo mismo que yo ve u oye menos que yo. A veces, tantos gritos, me parecen obvios.
Saludos Maac!

maac ha dit...

Bueno, más que de mélodies son canciones francesas. El disco se titula Chant d'amour y es de su primera época, o de la intermedia, pre boom barroco. Por ejemplo: La coccinelle.
http://www.youtube.com/watch?v=dPgQttJykQ8