dimarts, 5 de febrer del 2013

BALADA DE LA GARSA I L'ESMERLA




Joan Roís de Corella va néixer a València l’any 1435 i va morir a la mateixa ciutat l’any 1497.

Fill de la petita noblesa fou ordenat cavaller i mestre en teologia. Va mantenir una ferma amistat amb un altra dels grans poetes del Regne de València, Ausiàs March trenta-cinc anys més gran que ell.

Roís de Corella va ser educat en la literatura clàssica però ell se sentí molt influït per la poesia trobadoresca, el cant a una dama desitjada i habitualment casada de manera que els seus poemes solen mostrar un enorme sofriment que en el bellíssim poema que portem avui es representa en uns ulls que no volen mirar. La constant dels ulls fugissers del cavaller que els reclama és un símptoma en la poesia de l’edat mitjana. Roís de Corella crea una inspirada metàfora en la qual dos ocells són l’amant i l’amada, ell la garsa i ella l’esmerla o esmeralda.

Raimon, cantautor valencià té una extremada sensibilitat per musicar aquest tipus de poemes que sap cantar amb passió inimitable transmetent joia i dolor amb la força dramàtica que el text exigeix. Fruïu d’aquest crit, llunyà en la història, d’amor desesperat i, tanmateix, ben viu. 



 Balada de la garsa i l'esmerla     Video: Dedaltabaix
                                                        S'inclou traducció literal al castellà.

Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
penatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
que no és al món poeta tan il.lustre,
que pogués dir les llaors de tal perla;
i, ab dolça veu, per art ben acordada,
cant e tenor, cantaven tal balada:

"Del mal que pas no puc guarir
si no em mirau
ab los ulls tal que puga dir
que ja no us plau
que jo per vós haja a morir.

Si muir per vós, llavors creureu
l'amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort
d'aquell que ara no voleu;

que el mal que pas no em pot jaquir
si no girau
los vostres ulls, que em vullen dir
que ja no us plau
que jo per vós haja a morir".

Joan Roís de Corella

                                           Balada de la garza y el mirlo
Joan Roís de Corella

14 comentaris:

Alberto Granados ha dit...

El poema es precioso y, como bien analizas, es una muestra mas de los esuqemas trovadorescos. Me recuerda este otro poema de José de Valdivielso:

Unos ojos bellos adoro, madre;
téngolos ausentes, verelos tarde.

Unos ojos bellos
que son de paloma,
donde amor se assoma
a dar vida en ellos;
no hay, madre, sin vellos,
bien que no me falte:

téngolos ausentes,
verelos tarde.

Son dignos de amar,
pues podéis creer
que no hay más qué ver
ni qué dessear;
hízelos llorar
y llorar me hazen;



No sé qué me vi
quando los miré,
que en ellos me hallé
y en mí me perdí;
ya no vivo en mí
sino en ellos, madre:

téngolos ausentes,
verelos tarde.





En cambio Raimon me dasagrada desde siempre. No me entra y soy de los que nunca ha cantado "Al vent".

Un post delicado y sugerene (quiero decir uno más).

AG

novesflors ha dit...

Un poema preciós, i una interpretació de Raimon que m'encanta, per la música que li ha posat, pel ritme que li ha sabut trobar, que realça el ritme del poema (rimes consonants, mesura dels versos, força de les síl·labes tòniques…). És un dels meus preferits.

Eduard ha dit...

Sempre he admirat Roís de Corella, malgrat no he tingut l'ocassió de llegir més que un parell de poemes d'ell. Tenia sentit de l'humor i això és molt important.

Titus ha dit...

El poema és bellíssim, m'encanta, i Raimon, que normalment no és plat del meu gust, l'ha musicat estupendament. La veu, ai la veu... però en conjunt és una preciossitat.

GLÒRIA ha dit...

Alberto,
Contrariamente a muchos catalanes yo tampoco soy fan de Raimon pero no me disgustó la musicalización y me gustaba tanto el poema que, al final, no puede resistir y aquí está.
Efectivamente el que tú copias es perfectamente comparable. ¿Cantan los hombres todavía a los ojos ausentes?
Un petó!

Celebro que t'hagi agradat, Novesflors.Només pel poema s'ho val i la música no em desagrada.
No és rar que sigui un dels teus preferits.

Hola Eduard!
És un poeta per tenir-lo a mà i anar-lo gaudint de tant en tant. No te'n oblidis mai!

Sí, Titus, tens raó, el poema és bellíssim però la veu del cantant, ai la veu...millor que no en parlem. Un dia a la televisió catalana. algú del públic li va dir que no cantava bé, que qui ho feia molt bé era en Frank Sinatra. És va inflar de mala manera I AL HOME DEL PÚBLIC LI VA DIR LITERALMENT:
"Escolti, vostè m'ha escoltat bé a mi'". Vaig sentir vergonya aliena. Ara bé, com saps, a Catalunya és un tòtem.
Salutacions!

GLÒRIA ha dit...

Titus,
Vull dir:
"Escolti, vostè m'ha escoltat bé a mi?"
Sorry.

Titus ha dit...

Doncs quedava millor com afirmació que com interrogació, al menys més realista.

Jo crec que el propi Raimon deu ser conscient de les seues limitacions canores, com tants altres cantants amb punts febles i punts forts.

(Però sense gaires punts forts.)

Anònim ha dit...

Ρroрегlу, hаve you гegarded сontеmрοrаry ventlеsѕ fireplaсes.
You can finԁ buyers for business, cars and trucks
and boats, and for compact οbϳects like toasters and Frisbees.
Anоthеr masѕive gаin for these ԁecentralisеd architeсture iѕ that there
wіll be no ѕolitary choκe ρlаce in thе community, consequently making sure that evеn in the
ѕcenario of а diѕаѕtеr,
some part οf the cοmmunity will alwaуѕ bе up and running.


Feel free to surf to my blog visit the following web page
Also visit my web blog ; http://freemail9.net/

Olga Xirinacs ha dit...

Una garza no es una garsa, ben diferents totes dues... Però vaja, tant de l'una com de l'altra se'n poden fer bonics poemes i, per sort, encara tenim poetes, des del llunyà que tan bé ressenyes.
Una abraçada.

GLÒRIA ha dit...

Benvolguda Olga,
Suposo que una garsa és una urraca però vaig trobar aquesta traducció i no em vaig voler embolicar. I què seria una garza en català?
Gràcies, Olga!

Olga Xirinacs ha dit...

Una garza castellana és un bernat pescaire: garza, real, que pot ser vermellosa o grisosa. 'Ardea cinerea' és la grisa, si la vols amb nom científic per buscar-la als llibres d'aus.
Ens agraden molt: s'estan quietes sobre una de les llargues potes, amb el coll mig doblegat, com el bisbe Sistach o com aquell que medita. I de sobre ¡zas! es desplega per pescar com un llampec.
La garsa en català (castellà urraca) és un còrvid i pot imitar la veu humana; és lladre, pobreta. Hi ha una opereta italiana que es diu "La gazza ladra" (sempre m'havia pensat que era una garsa que bordava). Hi ha moltes històries sobre anells robats per garses, etc. El que sí que fan és que a vegades s'incendien el niu sense voler per haver agafat una burilla encesa, perquè brilla.
Petonets.

GLÒRIA ha dit...

Oh, gràcies Olga!. No llegeixo-ja es nota-llibres d'aus però aquest fragment explicat per tu m'ha agradat molt. Recordo el bernat pescaire enomenat pels meus pares i també sé que es diu garsa d'una dona que roba o que tot ho amaga.
Tot plegat molt instructiu.
Petonets per a tu.

Anònim ha dit...

My ѕpігit movеd absеnt about 3 many yеars aheаԁ of my system
had the brаνery to at last conclusion thіs saga, and I dіd get a holԁ οf Ӏ was moгe bеneficial receiveԁ іn the
mеtropоlіs I last of all locateԁ
to and as for thе superiоr fortunе I wаs trying to find, I uncоѵeгeԁ what Joseph
Campbell wrote was real: &#8220Your full boԁily prоgram is aware of that thiѕ іs the wау to be alive іn this ωoгld and the
waу to giѵe the highlу top that yοu haνе to make available.
Thesе resourceѕ are noгmally noticed іn
аll forms of ρroρertіes, even thоse thаt arе
not meаnt to be 'green'. "In culture, I signify half the time a large number of individuals have do not ever been by itself, seriously by yourself, without some type of distraction.
Feel free to visit my page ; http://olinraft15.tumblr.com/

Anònim ha dit...

Currently it appears like Wordpress is the preferred blogging platform available right now.
(from what I've read) Is that what you are using oon your blog?


My page :: Pop Over To This Website