dilluns, 21 de desembre de 2009

FELIX MENDELSSOHN B.



Falten encara alguns dies però, com se sol dir, de seguida hi serem: Els dies 17 i 19 de Febrer de 2010,  podrem escoltar, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona,  l’oratori Elias de Felix Mendelssohn. Dirigirà Antoni Ros Marbà i, entre d’altres excel•lents intèrprets, contarem amb la soprano italiana Eva Mei i  l'excel·lent baix alemany René Pape.
Aquest fet m’ha recordat que el dia 3 de Febrer d’aquest any 2009 s’han complert 200 anys del naixement del gran músic alemany que solament en va viure 38 ja que, malauradament, va morir l’any 1847.
Felix Mendelssohn va néixer en una família de banquers jueus que conreaven l’afició a les arts i a d’intel•lecte. L’avi de Mendelssohn havia estat el gran filòsof Moses Mendelssohn. Els seus pares Abraham Mendelssohn i Eva Salomon , apart de ser econòmicament molt poderosos,  eren persones cultes i refinades. Ludwig Jakob Felix Mendelssohn, així es deia el compositor, va créixer junt amb els seus germans en una casa sempre freqüentada per artistes, pintors, escriptors, músics, filòsofs i científics i ja de molt petit va manifestar una intel•ligència important en gairebé totes les disciplines,  si bé la música en va ser la guanyadora,  atès que Felix Mendelssohn va demostrar molt de pressa que era un superdotat. A onze anys ja escrivia simfonies que ell mateix dirigia. El seu pare, entusiasmat amb el talent del petit Felix, li va posar una orquestra a casa que el noiet conduïa especialment durant les moltes festes i vetllades que el banquer Abraham Mendelssohn organitzava a casa seva. A catorze anys, Felix Mendelssohn ja s’havia diplomat en direcció d’orquestra.
L’any 1817 Abraham Mendelssohn, seguint una tendència molt convenient a l’època, es va convertir junt amb tota la seva família, al luteranisme i per aquesta causa va afegir el “Bartholdy” al seu nom, nom que provenia d’una propietat que havien heretat els Mendelssohn. No obstant i això els fills del banquer no varen rebre cap mena d’instrucció religiosa. Felix, obeint al seu pare, va signar durant molt de temps Felix Mendelssohn-Bartholdy fins que, ja adult i conscient i fidel als i dels seus orígens, va canviar la seva rúbrica per Felix Mendelssohn B..

Tot i que Felix es va casar, el seu gran amor va ser Fanny Mendelssohn, la seva germana gran a la que va estimar amb bogeria. Fanny Mendelssohn va ser una notable compositora i una pianista molt dotada. El fet de ser una dona la converteix en una figura opaca al costat del seu genial germà. Fanny, també casada, va morir l’any 1847. Felix que treballava vint hores diàries com a director de la cèlebre Gewandaus Orchestra va sofrir un disgust de tal magnitud en morir Fanny que la seva salut fràgil i castigada pels esforços va resistir molt malament aquella mort i també va morir al cap de pocs mesos.

Seria absurd enumerar al detall l’obra d’aquest gran músic però si recordar, al menys, que Mendelssohn és l’autor d’una molt cèlebre Marxa Nupcial. Inspirat per El somni d’una nit d’estiu de Shakespeare va compondre una obra que està considerada una de les fites musicals del segle XIX en la que el compositor mostra una enorme mestria en l’orquestració i en la forma musical ja que fa treballar intensament la secció de corda en una mimesi del màgic ambient de fades que, de forma escrita, havia creat el gran dramaturg anglès.

Si ja durant el segle XIX, Mendelssohn va ser justament valorat, durant el segle XX va ser considerat un gegant de la música. El seu Concert de violí és d’una gran bellesa amb matisos de felicitat i altres de tristesa punyent. Més d’un expert ha vist en aquest sublim concert la font que va inspirar a John Williams per compondre la banda sonora de La llista de Schindler sense que això vulgui dir res més que el que queda dit,  ja que el concert de Williams,  també punyent i trist,  ho es amb veu pròpia.

Deixo una mostra del primer moviment del Concert de violí, op. 64 així com un fragment del tema principal de La llista de Schindler, pel·lícula dirigida per Steven Spielberg, amb partitura original de l'esmentat John Williams i ambdos interpretats per l'incomparable violinista Itzhac Perlman.

Gaudeamus!



Fotografia: Cólera de violines-Litografia d'Arman signada per l'autor
                     www. champetier.com

7 comentaris:

Josepb. ha dit...

Glória: Has "tocat" el meu punt feble... el romanticisme i sobretot a Mendelssohn... una delícia escoltar-lo.
Aquest concert de violí, que els experts amb aquest instrument diuen que tocar-lo és difícil e interpretar-lo encara més. Les 5 sinfoníes que va escriure -jo les tinc per Karajan- "Las romanzas sin palabras"... en fi...¡¡ deliciós...
Mendelssohn és; la majestuositat del romanticisme... i també el "descubridor" de J.S.Bach.
Gràcies Glória per donar-nos a conèixa aquest genial compositor.
Josepb.

josep ha dit...

Glòra,
Un extrordinari, didàctic i il·lustratiu post que ens acosta la figura d'aquest gran compositor alemany. Nosaltres també tenim ganes que arribi el mes de febrer per anar a escoltar l'Elíes al Liceu.
Una abraçada

Titus ha dit...

L'Elias de Mendelssohn és tota una obra mestra, però aquest concert per violí que ens deixes és un dels meus punts febles, és escoltar-lo i emocionar-me. Normalment les discogràfiques l'emparellen amb una altre concert per violí amb resonàncies jueves que també m'agrada molt, el de Bruch. Impagable la versió Mutter/Karajan dels dos concerts.

Barbebleue ha dit...

Aprovecho este post de Mendelssohn para recomendar vivamente su Elías (el cual traté hace pocos meses en el Castillo); para rendir pleitesía a su concierto para violín, página maestra de la literatura romántica. Y, claro, para desearte FELIZ TODO...

Joaquim ha dit...

Bon Nadal amiga Glòria.
Et desitjo el millor, ja ho saps i espero que ben aviat podrem alçar una copa per celebrar el que sigui.
UN PETO DOLÇ PER LA NIT DE NADAL!

GLÒRIA ha dit...

Josepb,
Estic molt contenta d'haver tocat el teu punt feble. Mendelssohn és realment un músic colpidor que mai no hem d'oblidar.
Molt bones festes Josepb!!!

Josep,
Tant punt hagin passat les festes i em relaxi una mica, apa, a preparar l'Elias. Ja tindrem ocasió de parlar-ne. Com sempre encantada de que el post hagi estat del teu gust.
Una forta abraçada amb desitjos de molt bones festes per la Glòria i per tu, estimat Josep.

Barbebleue,
Bienvenido y espero que no decaiga. Necesito tiempo para "peinar" tu blog del que tanto aprendo.
Barbe: Yo también te lo deseo TODO y MUY BUENO!!!

Estimat Joaquim, Jo també et desitjo el millor. T'envio una abraáda amb garlandes de llumenetes de colors i angelets riallers. Ens esperen les copes per brindar.Trobarem el moment.

GLÒRIA ha dit...

Titus,
Sense voler t'he saltat però sé que la teva clemència és infinita. És cert que aquest concert de Mendelssohn té cert natural esperit jueu com el té també el meravellós concert del qual parles: el de Max Bruch que jo conec en versió inoblidable de Salvatore Accardo.
Amb l'afecte de sempre i més.