FELIX MENDELSSOHN B.

Falten encara alguns dies però, com se sol dir, de seguida hi serem: Els dies 17 i 19 de Febrer de 2010,  podrem escoltar, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona,  l’oratori Elias de Felix Mendelssohn. Dirigirà Antoni Ros Marbà i, entre d’altres excel•lents intèrprets, contarem amb la soprano italiana Eva Mei i  l'excel·lent baix alemany René Pape.

Aquest fet m’ha recordat que el dia 3 de Febrer d’aquest any 2009 s’han complert 200 anys del naixement del gran músic alemany que solament en va viure 38 ja que, malauradament, va morir l’any 1847.

Felix Mendelssohn va néixer en una família de banquers jueus que conreaven l’afició a les arts i a d’intel•lecte. L’avi de Mendelssohn havia estat el gran filòsof Moses Mendelssohn. Els seus pares Abraham Mendelssohn i Eva Salomon , apart de ser econòmicament molt poderosos,  eren persones cultes i refinades. Ludwig Jakob Felix Mendelssohn, així es deia el compositor, va créixer junt amb els seus germans en una casa sempre freqüentada per artistes, pintors, escriptors, músics, filòsofs i científics i ja de molt petit va manifestar una intel•ligència important en gairebé totes les disciplines,  si bé la música en va ser la guanyadora,  atès que Felix Mendelssohn va demostrar molt de pressa que era un superdotat. A onze anys ja escrivia simfonies que ell mateix dirigia. El seu pare, entusiasmat amb el talent del petit Felix, li va posar una orquestra a casa que el noiet conduïa especialment durant les moltes festes i vetllades que el banquer Abraham Mendelssohn organitzava a casa seva. A catorze anys, Felix Mendelssohn ja s’havia diplomat en direcció d’orquestra.

L’any 1817 Abraham Mendelssohn, seguint una tendència molt convenient a l’època, es va convertir junt amb tota la seva família, al luteranisme i per aquesta causa va afegir el “Bartholdy” al seu nom, nom que provenia d’una propietat que havien heretat els Mendelssohn. No obstant i això els fills del banquer no varen rebre cap mena d’instrucció religiosa. Felix, obeint al seu pare, va signar durant molt de temps Felix Mendelssohn-Bartholdy fins que, ja adult i conscient i fidel als i dels seus orígens, va canviar la seva rúbrica per Felix Mendelssohn B..

Tot i que Felix es va casar, el seu gran amor va ser Fanny Mendelssohn, la seva germana gran a la que va estimar amb bogeria. Fanny Mendelssohn va ser una notable compositora i una pianista molt dotada. El fet de ser una dona la converteix en una figura opaca al costat del seu genial germà. Fanny, també casada, va morir l’any 1847. Felix que treballava vint hores diàries com a director de la cèlebre Gewandaus Orchestra va sofrir un disgust de tal magnitud en morir Fanny que la seva salut fràgil i castigada pels esforços va resistir molt malament aquella mort i també va morir al cap de pocs mesos.

Seria absurd enumerar al detall l’obra d’aquest gran músic però si recordar, al menys, que Mendelssohn és l’autor d’una molt cèlebre Marxa Nupcial. Inspirat per El somni d’una nit d’estiu de Shakespeare va compondre una obra que està considerada una de les fites musicals del segle XIX en la que el compositor mostra una enorme mestria en l’orquestració i en la forma musical ja que fa treballar intensament la secció de corda en una mimesi del màgic ambient de fades que, de forma escrita, havia creat el gran dramaturg anglès.

Si ja durant el segle XIX, Mendelssohn va ser justament valorat, durant el segle XX va ser considerat un gegant de la música. El seu Concert de violí és d’una gran bellesa amb matisos de felicitat i altres de tristesa punyent. Més d’un expert ha vist en aquest sublim concert la font que va inspirar a John Williams per compondre la banda sonora de La llista de Schindler sense que això vulgui dir res més que el que queda dit,  ja que el concert de Williams,  també punyent i trist,  ho es amb veu pròpia.

Deixo una mostra del primer moviment del Concert de violí, op. 64 així com un fragment del tema principal de La llista de Schindler, pel·lícula dirigida per Steven Spielberg, amb partitura original de l'esmentat John Williams i ambdos interpretats per l'incomparable violinista Itzhac Perlman.

Gaudeamus!

Fotografia: Cólera de violines-Litografia d'Arman signada per l'autor
                     www. champetier.com