MARCHE DES ROIS MAGES : MÚSICA VIATGERA

Una cançó se’m passeja pel cap des de fa dies. En rigorosa privacitat intento recordar-ne la lletra i l’entono en veu alta sense exigir-me el que no puc donar. No obstant i això l’aire , prescindint de la veu, segueix essent tan bell com quan el vaig aprendre fa un munt d’anys. La cançó em va arribar per dues vies diferents: la primera com a himne dels escoltes mallorquins. La lletra transmetia ànim i esperit de joventut i en transcric solament el principi: "En estol, companys alcem el vol/ que brilla ja la nova matinada/ en estol, companys alcem el vol/ i com ocells volem de sol a sol (...)." Al cap d’un parell o tres anys i pels volts d’aquestes festes nadalenques, el professor de francès ens fa cantar una marxa que porta per nom “Les rois mages”. Té exactament la mateixa tonada que l’entranyable “En estol”. Suposo que en aquella època llunyana , sense trencar-m’hi gens el cap, vaig arribar a la conclusió de que la francesa devia ser el tema original i que l’himne dels escoltes mallorquins no era res més que una alegre i encertada adaptació d’aquella música amb una lletra completament diferent, gens al•lusiva a la festa de l’Epifania cristiana altrament coneguda com els Reis.

Un dia, probablement, via radiofònica, escolto un fragment de la suite de L’Arlesiénne, una música escènica escrita per Georges Bizet sobre l'obra de teatre del mateix títol de l’escriptor provençal Alphonse Daudet. L’obra es basa en una novel•la del mateix escriptor o, més ben dit, en un relat extret del seu famós llibre "Lettres de mon moulin" . Georges Bizet compon 27 melodies per veu, cor i petita orquestra. Una d'aquestes melodies fa de preludi del tercer acte de Carmen. Pel meu astorament el Preludi número 1 d’aquesta suite així com l’Intermezzo inclouen, luxosament vestida per la saviesa instrumental de l’autor de Carmen, la mateixa tonada d’ En estol, la mateixa tonada de “Les rois mages”. Ah, concloc ingènuament, la cançó deu venir de L’Arlesiénne i, com que és relativament fàcil, la pren el poble i en fa un himne pels escoltes mallorquins i una marxa pels tres reis.

Ni una cosa ni l’altra. Investigo de pressa però amb intenció d’acostar-me a certa exactitud. Apareix primerament com a Marche des Rois Mages i se li atribueix un origen inequívocament provençal datat el segle XIII. Curiosament o no, hi ha un poblet a la comuna de Gard que porta per nom Les Mages i que té la primera versió escrita d’aquesta melodia que apareix en llengua occitana:

“ De retorn/ faguèr’ un viratorn/ E s’ arrèsteran dins nostre vilatge/ De retorn/ Faguèr’ un viratorn/ Restèr aicí crese dos o tres jorns. / E desempuei, ieu e creierei/ Nostre païs a portat lo nom das Mages/ E desempuei, ieu e creierei que per Patrons avem los tres grands reis.“

Així que va ser Georges Bizet, tal vegada aconsellat per Daudet, qui va prendre “La marche des Rois Mages” i la va convertir en el formós preludi ja esmentat. Em permeto suggerir, si és que em feu el plaer d’escoltar ambdues versions aquí presents, que comenceu per la que fa en Robert Shaw en llengua francesa, que és d’un misticisme tan bell com senzill, i que ens permet anar a l’esquelet de la peça que sembla cantada en secret. Tot seguit gaudireu de l’esplèndida recreació que en va fer el mestre Bizet i que ens interpreta la Berliner Philarmoniker dirigida, com no podia ser d’altra manera, pel gran Karajan que fa vibrar cada nota amb el so adequat en un riquíssim encreuat de melodies d' increibles i bellíssims matisos.

Han estat un reis llargs i encara em deixo, pel camí, dades que acabarien convertint aquest post en un fallit intent d’estudi sobre una melodia, que com tantes, ha viatjat en el temps i, de la Provença medieval, bucòlica i profunda s’ha engalanat de manera exquisita i ara senyoreja, superba, pels teatres del món.

Bons reis per a tothom.


L'Arlésienne
Més informació: www.zictrad.free.Fr/Provence/...Arlesienne