 |
| Els ulls de Memling-Phil Douglis (2005) |
TANZLIED DE PIERROT
El meu anhel, el meu somni,
Els fruïts del passat,
Els dies d’amor i joventut
No tenien fi.
Ballàvem pel Rin,
Sota el daurat lluent de la lluna.
Dos ulls blaus
Em miraven profundament,
I, suplicant, semblaven dir:
Oh quedi’s, oh no se’n vagi,
Quedi’s aquí, a la seva pàtria!
Serà la meva felicitat un anhel, un somni,
Records del passat?
La màgia de terres distants
Encén el meu cor.
La màgia de terres distants
M’atrau, jo vaig interpretar Pierrot.
I després la meva deessa meravellosa
Em va ensenyar a estimar-lo amb llàgrimes i petons.
Òpera de Erich Wolfgang Korngold (1897-1957)
Llibret de Paul Schott basat en la novel•la de Georges Rodenbach “Bruges-la-morte”
L’últim cap de setmana, des del sofà, vaig tornar a gaudir d’aquesta òpera esplèndida, d’orquestració complexa combinada amb un cant altament exigent. Si bé La ciutat morta és, pràcticament, una òpera de tenor i soprano també és veritat que és gairebé impossible no valorar, per quedar embadalit, la Cançó de Pierrot que avui, en dues versions, il•lustra aquest post.
He triat un baríton històric: Karl Hammes (1896-1939) . Després de escoltar versions diverses, alguna molt notable, he conclòs sense dubte que Herr Hammer amb la seva dolçor, impostada de forma natural pel beneït color de la nostàlgia, no es limitava a cantar bé o molt bé. Ell, del Tanzlied de Pierrot en canta “La Versió”.
Per acompanyar amb refinada dignitat, i una excel•lent línia de cant, al gran baríton Hammes, porto el jove Wiard Withold. Aquella dita que assegura quan odioses són les comparacions hauria d’afegir que, a més d’odioses, sovint resulten improcedents.
Fruïu amb joia i digueu-me la vostra!
Video de Karl Hammes: Brendangcarroll-youtube
Video de Wiard Withold: OwenWingrave- "
Origen de l'obra de Phil Douglis: http://www.pbase.com/
19 comentaris:
Glòria, em quedo amb la primera versió, però per molt poc; no sóc gaire exigent amb les veus i ja em sembla prou premi sentir aquest meravellós Korngold. Mil gràcies!
Allau,
Com pot suposar estic molt contenta de que hagis gaudit d'aquesta supermelodia.
Gràcies a vos.
Aquest lied, i tota l'òpera en la que s'inscriu, són d'una bellesa esferidora. No conceixia la versió de Karl Hammes, és més, no coneixia Karl Hammes de res, i m'ha semblat un baríton impressionant. Vaig a buscar més informació sobre ell. Gràcies per haver-me'l donat a conèixer.
Hola Titus,
De Karl Hammes jo no en sabia quasi res i, pel que he pogut veure, no hi massa coses.La causa deu ser que va morir jove l'any 30 del segle XX. Ara bé, em fa molt contenta que t'hagi complagut. Quan fem un post pot semblar que lluïm coneixements i descobriments però el que és segur és que disfrutem compartint el que ens agrada.
Bon cap de setmana.
Como es bien sabido tengo una especial querencia por Korngold, y en concreto por su Die Tote Stadt, obra que me lo descubrió. Un compositor de primera fila, de los más grandes...
En cuanto a las versiones, no hay color: me quedo con el b/n
Un declarado korngoldiano como yo no podía dejar de asomarme por aquí a darte las gracias por este recuerdo en un día tan especial, en el que se cumple el 113 aniversario del nacimiento del compositor.
Die Tote Stadt es una obra bellísima y este fragmento una auténtica explosión de sensibilidad y emoción.
Sin ninguna duda me quedo con Hammes.
Gracias Glòria.
Barbe:
Yo descubrí a Korngold hace muy pocos años y me parece lo que es: Un gigante.
Hammes es mucho Hammes pero no quise dejarlo solo.
Con afecto.
Atticus:
Lo del 113 aniversario del nacimiento de Korngold me ha dejado, una vez más, pensando en el azar y sus juegos.
Vistos tu buen gusto y sensibilidad y, teniendo en cuenta cómo te gusta Korngold, el aria de Pierrot tenía que complacerte. No es para menos.
Encantada de que te hayas asomado.
Gracias a tí, Atticus.
Magnífic Hammes, que tampoc tenia el gust, tot i que com l'Allau, en aquest cas i sense que serveixi de precedent, no faig fàstics a Hampson, per què hem d'escollir? me'ls quedo a tots dos, segur que trobo un moment per gaudir d'un o altre i afortunadament d'altres que canten això de meravella, és pot cantar malament una melodia tan Lehariana com aquesta?.
Sí Glòria, he fruÏt amb joia del gran compositor Korngold que vaig conèixer seguint els magnífics blogs del amics entregats de tot cor a la Música.
La veu meravellosa de Hammes, és la fermesa i la suavitat d´un baríton dotat d´una experiència i una dolça expressió.
Però també, d´un altra manera he gaudit del jove que, per ser-ho, canta amb una veu fresca, un veu d´àngel que té molt que volar encara...
Gràcies Glòria.
Hola Gloria, aunque sigo tu magnífico blog desde hace tiempo, esta es la primera vez que te dejo un comentario, pues me cuesta mucho expresar mis emociones en público, sin embargo no quiero dejar pasar esta ocasión para darte las gracias. Anoche tuve el placer de escuchar por primera vez "Die tote Stadt"(sólo conocía de esta obra "La canción de marietta") y me quedé gratamente impresionada y sin palabras para describir la emoción que experimenté al escuchar esta conmovedora ópera, que a partir de ahora pasa a engrosar mis lista de favoritas. En cuanto a estas espléndidas versiones con las que nos has obsequiado, estoy de acuerdo con Joaquim y me quedo con las dos.
Joaquim,
Hampson fa també una bona versió així com Fischer-Dieskau. Quedem-nos amb totes les versions que ns agraden i disfrutem de cada una d'elles.
Penso que aquesta melodia lehariana -no podies qualificarla millor- no sempre es canta de forma adequada. Per sort les versions que he portat han tingut el teu exigent vistiplau.
Una abraçada!
Josefina,
Millor que t'hagin agradar tots dos barítons. Jo, com tu, vaig pensar que l'un aportava una versió canònica i ja clàssica i l'altre un toc d'actualitat i joventut.
Amb l'afecte de sempre!
Cassandre:
Muchas gracias por seguirme. Bienvenida siempre y encantada de que hoy no hayas querido pasar sin dejar tu comentario.
Celebro que ambas versiones te complazcan. Yo también soy una entusiasta de esta ópera y de Korngold en general.
¡Hasta siempre!
Gloria, como estoy de feria y además ha vuelto mi hija, ando muy perdio, pero esta mañana he oído las dos versiones. Me quito el cráneo ante el pedazo descubrimiento, pues yo tampoco conocía ni la ópera, ni esta aria, ni estas voces. Un magnífico regalo que te agradezco.
Abrazos mil,
Alberto
Un post molt interessant i plaent. Voto per Hammes, sense cap mena de dubte. Salut!
Edipa Maas
Alberto:
Me hace muy feliz haberte descubierto esta maravillosa ópera y, en especial, el aria que ilustra el post. Korngold fue un melodista extraordinario.
Disfruta de la feria y la familia.
Un abrazo.
Edipa Maas,
Tothom vota per el senyor Hammes i és que és tan bo!
Feia temps que no et veia pel blog. Benvinguda again!
Caram quin descobriment!No coneixia de res al Sr Karl Hammmes i l'he trovat extraordinari.Aquest lied de Pierrot és un moment preciós que em fa anyorar una reposició al Liceu d'aquesta obra maravellosa.El repartiment ideal podría ser:Fleming,Heppner,Mattei.(Posats a somniar...)
Molt benvingut Dandini! És un plaer per mi descobrir-li aquest meravellòs Karl Hammes.
Jo com que he vist la versió d'aquesta preciosa òpera per l'Angela Denoke i m'agrada molt, la poso davant de la Fleming amb el seu permís. Els altres ja m'estan bé.
Amb afecte!
Gloria, Korngold es lo que tiene "Nivelón"
besos,a nivel
Pilar:
Faltabas tu para que el "Nivelón" quedara redondeado.
Igualmente, besos, a nivel.
Publica un comentari a l'entrada