dissabte, 5 de juny de 2010

SEBALD SENSE IMATGES

  
El poeta, assagista i novel·lista W. G. Sebald va neixer a Wertach (Baviera-Alemanya) i va morir d’accident d’automòbil a Norfolk (Anglaterra) a prop de la ciutat de Norwich on vivia. Conduïa la seva filla que va resultar greument ferida en l’accident. Sebald vivia al Regne Unit des de feia 30 anys i, actualment, era professor de Literatura Europea a la universitat d’Anglia. “
L’escriptor germànic es feu famós durant els anys 90 amb llibres com Vertigo o Els anells de Saturn entre d’altres. El 2002 –l’any de la seva mort- havia publicat Austerlitz que, amb justícia, va obtenir un gran èxit de públic i de crítica. Austerlitz conta la vida d’un home que no té clar el seu origen. Dues veus narratives en primera persona executen un sostingut poètic i extremament profund,  servit amb les paraules més idònies,  gràcies al traductor Miguel Sáenz, traductor que ho és també de Thomas Bernhard sense el qual seria difícil d' entendre l’estil depurat i la imponent tècnica dramàtica de Sebald.

L’escriptor més misteriosament sublim entre els seus contemporanis europeus.”

“Sebald barrejava ficció, història i memòria. Va inventar una nova forma de fer literatura envoltant-se d’objectes adquirits en els mercats per on fruïa passejant i, en especial, eren curioses les fotografies de persones i llocs  -comprades a parades de vell- i que solíen il·lustrar els seus llibres.“


“Parlava anglès amb el suau accent del Sud d’Alemanya.”


Les frases escrites entre cometes són transcripcions parcials de la fatal notícia sortida a diversos diaris el dia 15 de Desembre de 2001, l’endemà de la mort de l’escriptor.


(...) Realmente tenía la sensación, dijo Austerlitz de que la sala de espera, en cuyo centro estaba yo como deslumbrado, contenía todas las horas de mi pasado, todos mis temores y deseos reprimidos y extinguidos alguna vez, como si el dibujo de los rombos negros y blancos de las losas de piedra que tenía a mis pies fuera el tablero para la partida final de mi vida, como si se extendiera por toda la planicie del tiempo, Quizá por eso viera también en la semipenumbra de la sala dos personas de mediana edad vestidas al estilo de los años treinta. (...) Y no sólo vi al pastor y a su mujer, dijo Austerlitz, sino que vi también al chico que habían venido a buscar. (...) Así, sin embargo, lo reconocí por la mochila, y me acordé, por primera vez hasta donde podía recordar, de mí mismo, en el momento en que comprendí que debió de ser a esa sala de espera adonde llegué a Inglaterra, hacía más de medio siglo. (...)



Fragment d’ AUSTERLITZ, W. G. Sebald, Editorial Anagrama, Barcelona, 2002

P.S. Les imatges m'han estat negades: "Server rejected" és la franja roja que porten a sota quan les pujo i ja no em permet inserir-les al blog. He fet una cerca sense èxit. Si algú sap resoldre aquest problema em pot contestar directament al blog. Mil gràcies. 

7 comentaris:

Titus ha dit...

M'apunte el nom de Sebald, ja que no tenia el gust. Sobre el tema de les imatges, no entenc què és el que t'ha passat, jo vaig pujar una al meu blog fa dos dies sense cap problema. Prova una altra vegada, a veure si ara tens més sort.

Josefina ha dit...

Glòria, tinc molta feina a fer.

Ara m´ha colpit aquest autor, la seva manera d´escriure, i el tema, per damunt de tot, com tu tan bé expliques.

He llegit que Austerlitz es una formidable representació del destí de l´home modern, portat fins a l´extrem: el desarrelament, la capacitat de supervivència de l´esser humà. I de la mateixa manera, també ho és de l´imatge de la tristesa que acompanya la nostra finitut y i la nostra incompletut.
Gràcies Glòria.

GLÒRIA ha dit...

Titus,
T'encantará Sebald. M'atreviria a assegurar-ho. Tal vegada el pots llegir en llengua alemanya -no ho sé- però, en tot cas, la traducció al castellà que indico sona perfectament.
Gràcies pel teu interès en la meva crida. Ho he anat intentant sense èxit. Ja he escrit a un blog de consulta. Espero poder solucionar-ho.
Una abraçada, Titus.

Josefina,
Si tens feina entenc que estàs molt bé i me'n alegro molt, Josefina.
El que has llegit d'Austerlitz és una bella i perfecta definició de la novel·la de la qual he parlat. Si la llegeixes, admiraras la bellesa de la prosa al servei d'una història sobre la identitat humana.
Un petó afectuós.

pilar ha dit...

http://www.podularity.com/wp-content/images/austerlitz.jpg

querida Gloria, prueba este enlace, es la portada del libro que nos comentas, quizá no tengas problema para insertarla

a veces la lectura de una frase, incluso un párrafo entero de un libro, parace hacerse con nuestra propia vida, mejor en nuestra propia vida... también un recinto, un espacio, evoca nitidamente un recuerdo, una vivencia...

yo sin libros no podría vivir, cada vez más son mis recuerdos, mi expresión, mi memoria...

besos

GLÒRIA ha dit...

Pilar:
Tienes mucha razón. Todos guardamos espacios en la memoria y no siempre sabemos qué significan o si pueden ser sueños. Yo, como tu, tampoco podría vivir sin libros. Por algo, una amiga querida, me recordó al ver el cuadro llamado "Mujer lectora".
Un beso.
Gracias por el enlace. Lo intentaré aunque casi he perdico la esperanza. Tendré que recurrir a un técnico.

Rigoletto ha dit...

No lo conocía. Parece interesante. Gracias por descubrírnoslo.
Alberto

GLÒRIA ha dit...

Puede gustarte, Rigoletto. Letra y música son inolvisables.
Saludos.