TIEMPO DE VIDA: LLEGIR A L'ESTIU I SEMPRE

Sense títol-Phuon Qoc Tri- Oli sobre tela, 2009

(...) Una tarde, aludo a que casi todos sus cuadros repiten un mismo esquema compositivo, con un motivo figurativo, generalmente una foto arrancada de una revista, distorsionada y pintada, alrededor del que se articula el espacio del cuadro. Me refiero a ello de pasada, pero le hace mella, ya que las siguientes veces menciona en broma la figurita central, como yo inocentemente la he llamado, y, tiempo después, su pintura evoluciona hacia una geometrización del lienzo que, a base de multiplicar los centros, acababa con la noción misma del centro. (...)

Tiempo de Vida

Marcos Giralt Torrente 

Marcos Giralt Torrente (Madrid, 1968) ha escrit un llibre inoblidable, un llibre dels que deixen senyal i ens obliguen a recordar amb plaer el nom de l’autor, a buscar la seva obra anterior, a estar a l’aguait del que ens oferirà en el futur. Em refereixo a Tiempo de Vida (Anagrama, 2010), una autobiografia parcial del escriptor en la qual relata de forma resplendent la relació mantinguda amb el seu pare, el pintor Juan Giralt, de notable prestigi.

He dit que es tracta d’una autobiografia parcial perquè l’autor, amb precisió científica, no va mai més enllà del què ha estat la seva vida en funció de la vida del seu pare, artista de comportament erràtic i seductor, feble i trist, enigmàtic sovint. Mal pare i bon pare segons com, segons quan, ser fluctuant que causa ràbia indissimulada a l’autor i que, alhora, és capaç d’inspirar-li l’amor més tendre i perdurable. Arriba un moment, en el llibre, que els papers queden, gairebé, invertits i Marcos Giralt Torrente, l’escriptor, esdevé el devot pare del seu propi pare, presoner d’un mal indefugible que, en poc temps, acabarà amb la seva vida.

Marcos Giralt Torrente es val d’un estil afilat que fuig de paraules sonores i d’adjectius ensopegats per donar lloc a una prosa elegant i distingida que sosté amb rica sobrietat la trama de la seva pròpia història. Amb la sàvia tensió d’un cable d’acer tallant, la prosa de Giralt Torrente actua com la navalla del virtuós que sap, perfectament, quin mot cal dir i quin altra no. I tanmateix, en aquest admirable treball, no hi veiem ni un clau, ni un afegit, ni una lleu fissura ja que sembla creat d’una sola tirada que manté sempre el to que exigeix el que ens està explicant.

Marcos Giralt Torrente no posa noms a cap dels personatges de la seva narració. Per alguns pot ser un càstig a l’anonimat, per altres, un premi a la discreció. Tiempo de vida és solament la vida del pintor i de l’escriptor en estricta funció l’un de l’altra. La resta d’anònims que els envolten són, en el llibre, el que en diem actors de repartiment i Giralt Torrente no s’atura mai en les seves existències a no ser que un fet, una anècdota que poden incidir en les vides de l’escriptor i del seu pare, obligui a un imprescindible aclariment.

Si ja l’heu llegit, m’agradarà saber què n’heu pensat. I si no ho heu fet, ara és un bon moment per descobrir la veu d’un narrador excel•lent.

TIEMPO DE VIDA
Editorial Anagrama S.A.
2010-BARCELONA