 |
| Llac prop de Kenora (Canadà) |
Avui he escollit un dels lieder de Schubert amb més poder hipnòtic, tant, que sempre em costa deixar d'escoltar-lo. I quan m'hi torno a recrear, encara em pot sorprendre amb nous matisos. Com l’aigua és la seva melodia que, fugissera, es vincla damunt de si mateixa en una deliciosa espiral de sons indefugiblement lligats. La lletra correspon a un poema de Leopold von Stolberg (1750-1819), un poema de bucòlica bellesa titulat en l’original alemany Auf dem Wasser zu Singen que podem traduir com Per cantar sobre l’aigua i en el que se’ns parla d’onades que llueixen com miralls, de boscos calms i de dolços rierols que murmuren dins la llum enrogida del capvespre. El poeta canta la seva fusió espiritual amb els elements del paisatge tan bellament glosat dins del qual ell voldria desaparèixer.
Atès que l’aigua és pràcticament l’ànima del poema de von Stolberg, Schubert donà a aquest lied forma de barcarola. El geni schubertià fa que lletra i música quedin unides d’impecable manera donant un tot d’esplèndida harmonia.
Segur que alguns ja heu escoltat, i més d’una vegada, aquesta melodia increïble. D’altres potser voldreu fer-ne la descoberta avui.
El gran contratenor estatunidenc David Daniels us la interpreta de manera exquisida. Per aquells que no sigueu amants de la veu de contratenor, he portat Evgeni Kissin tocant al piano la transcripció que, per aquest instrument, va fer un altra gan músic i, diuen, pianista extraordinari: Franz Liszt.
Gaudiu-la tots!
Fotografia: http://www.planetware.com/
Video de David Daniels: operazaile
Video d'Evgeni Kissin: Kender
Altres fonts: http://www.classicalarchives.com/
http://www.harpers.org/
19 comentaris:
És una peça preciosa, Glòria. Jo de tant en tant escolto Gute Nacht que, no sé ben bé perquè, té el poder de relaxar-me per molt nerviós que estigui.
Quan escolto Schubert, no puc evitar de pensar com pot ser que la seva música fos popular durant el règim nazi (evidentment Schubert no en tenia cap culpa com sí que en tenia Wagner). La bellesa de les seves composicions contrasta amb la bestialitat d'aquells anys.
Salutacions.
Avui, aquesta música em fa prendre conciència de la fugacitat de la vida i, com el poeta, voldria anar-me diluint en la bellesa de les ones, lluny dels lligams que no siguin nascuts de l´amor que ho fa tot possible i en una perfecta comunió amb la Natura.
Gràcies Glòria.
Magnífica! Gràcies.
Preciosa, Glòria. Gràcies per compartir-la.
Una abraçada ben forta.
Sònia
M'he quedat sorprés després d'escoltar l'excel·lent interpretació de David Daniels, no coneixia la seua faceta com liederista i la veritat és que ho fa estupendament. El lied és una meravella, es pot sentir l'aigua corrent per la partitura.
Glória; Sens cap dubte Franz Schubert, junt amb Robert Schumann, van ser els dos liedistes més il.lustres que van tenir aquestes peces musicals.
Franz Scubert, va saber donar el só, amb un tó de colors, trapitgant les aigues i convartint aquesta peça amb una aquarel.la musical, de só fàcil d'escoltar i de sentir.
Dues maneres de sentir aquesta aquarel.la; escoltan-la i sumergint'hi.
Gràcies Glória.
David,
Un dia vaig llegir en un dels teus, sempre excel·lents escrits, que et costava separar l'obra del personatge. A mi també em passa i, per aquesta regla de tres, Wagner em sembla senzillament un ser menyspreable tocat, això si, pel geni de la música. Quan és tan triomfalista se li veu el llautó pangermànic i gairebé ni m'interessa perquè no tinc aquest sentit de la grandesa. Tanmateix algunes de les seves òperes, amb el temps, m'han fet entusiasmar. En el cas de Shubert dius que no l'associes "a la bestialitat d'aquell anys". Potser molta gent n'era ignorant de tanta bestialitat, fins i tot allà on es donava. Com que l'Art pertany a tothom, cal pensar que el Schubert més dolç tan bo era per fer dormir un nen de família nazi com un de família jueva. Alguns artistes no són mai responsables de qui els gaudeix. I a l'inrevés: Ens agrada Caravaggio -al menys a mi m'agrada- i era un assassí.
Com pots veure, el teu comentari m'ha despertat un munt d'estímuls.
Gràcies, doncs, David!
Josefina,
Tens una facilitat enorme per entrar en comunió amb poetes i músics com si tu també fossis capaç de fondre't en les seves obres. La sensibilitat ens fa patir però també ens proporciona joia.
Un petó!
Manel,
I tan magnífica!
Gràcies a tú, també!
Sònia,
Ha estat un plaer que hagis volgut compartir tu la bellesa d'aquest poema amb música.
Un petó!
Titus,
Que feliç em fa haver-te fet sorprendre amb la interpretació de David daniels. És un cantant extraordinari que fa molt bé tot el que fa.
Preciós el que dius: "...es pot sentir l'aigua corrent per la partitura."
Gràcies Titus i una abraçada!
Josepb,
D'acord amb el que dius dels grans compositors de lieder. Schubert era un home molt discret que, pràcticament, componia pels amics. Schumann el va fer emergir com a músic i va potenciar els seus lieder.
Gràcies per entrar, josepb!
Jo procure separar l'obra del seu autor. L'obra, per ella mateixa, és susceptible de mantenir una dialèctica amb el receptor.
Preciosa la interpretació del contratenor.
Jo també ho procuro, novesflors però no sempre ho puc aconseguir. De totes maneres hi ha molts personatges que em cauen malament i, tanmateix, valoro la seva obra.
Celebro que t'hagi agradat en David Daniels.
Tens tota la raó... L'art no té cap culpa que l'utilitzin; l'artista, de vegades sí que en té, de culpa.
En un altre ordre de coses (encara que potser no tan diferent), penso en la utilització de peces musicals en anuncis televisius. En el fons no és res més que banalitzar en nom del mercat (com anomenar Picasso a un cotxe...)
Ja ho veus, el teu post dóna per moltíssimes reflexions!
Què bé està Daniels!i què n'és de bonic aquest lied !
Preciós
David,
Gràcies por tornar a deixar comentari. La música clàssica és, efectivament, molt banalitzada pels anuncis comercial i, sovint, als grans magatzems de sempre, hi trobem gent que demanen: "Voldria la música de "Seguros El Ocaso" i el dependent sempre sol saber de que li parlen. El músic i la composició són el menys importants. Jo, a tots els anuncis que se servissin de pintura, música, escultura etc., els obligaria a fer constar obra i nom de l'artista. Quant al cotxe Picasso, vaig llegir que Paloma, la filla del pintor, havia sortit molt beneficiada del tracte fet amb el fabricant ja que ella és la única que té dret sobre la firma del pare.
No t'entretinc més.
Seguirem, David!
Joaquim,
Si m'arribes a dir que aquest lied no t'agrada i que en Daniels no ho fa bé, t'envio una ambulància. Com que no ha estat així, em sento feliç d'haver-te complagut i el que t'envio és una abraçada.
yo noto más agua en la transcripción de Liszt... pero un lied sin voz es como un árbol sin hojas.
Tienes razón en lo más caudal de agua y también la tienes en la metafora.
Gracias por tu comentario, Barbe!
Tarde, pero al pie del cañón. Preciosa música, como siempre. gracias.
He estado fuera de este mundillo unos días: lo necesitaba. Ya estoy retomando mi ritmo y nos veremos más y mejor.
Abrazo
Me alegro, Alberto. Celebro que la desconexión te ha sentado bien. Ya empezaba a preguntarme qué hacñia tu blog detenido en los memes.
Un abrazo, amigo.
Esto de ser blogger es muy esclaco y hay momentos en que ni emems ni memos: te desentiendes unos días (yo me bajé a la playa el finde con mi mujer) y después otro par de días sin tocar una tecla. En Facebook, que es más frivolón, pues sí, pero no en blogs. Y aquí andamos otra vez.
Besos
Alberto
Llevas razón Alberto. Yo estuve parte del verano en el pueblo y sin conexión. Fue un retorno a esta paz que sólo valoramos cuando sabemos desentendernos de las presiones.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada