 | ||||||||
| Tenement Museum, 97 Orchard Street, Nova York |
Relacionem Isaac Bashevis Singer amb la ciutat de Nova York perquè, malgrat ser polonès de naixement, va deixar el seu país i es va establir a la gran ciutat americana l’any 1935 fugint del perill imminent que pels jueus i altres pobles i col·lectius significava l’ascensió d’Hitler al poder l’any 1933.
Isaac Bashevis Singer havia vingut al món a Radzymin, que algunes fonts anomenen Leoncin, un poblet a la bora de Varsòvia, on el pare del futur escriptor, guanyador del premi Nobel l’any 1978, exercia de rabí tal com ho havien fet ja la majoria dels seus avantpassats directes.
Quan Isaac Bashevis Singer tenia quatre anys, la família formada pels pares i quatre germans més, es va traslladar a Varsòvia, en un suburbi molt humil on hi proliferaven lladregots, meuques i també venedors ambulants. Isaac Bashevis Singer sempre va dir que aquell racó de món havia estat la seva mina d’or literària.
En aquell barri, el pare de l’escriptor tenia assignada la funció de jutge rabínic que consistia en fer de mitjancer entre persones que el visitaven per plantejar-li problemes. L’home era un profund coneixedor de les lleis talmúdiques així com de la càbala i, sense sou fix, mantenia la dona i els fills de les donacions que voluntàriament li oferien els seus parroquians.
Quan va esclatar la primera guerra mundial, Basheva, mare del futur escriptor, va marxar amb els seus fills cap al poblet on ella havia nascut, un indret desolat conegut amb el nom de Bilgoray, on una societat minúscula vivia aliena a l’arribada de l’època moderna, completament immersa en el folklore i les supersticions. Isaac Bashevis Singer, que va romandre a Bilgoray tres anys, va gaudir de valent nodrint la seva assedegada imaginació d’artista de les lletres. Totes les seves sensacions de l’època serien reflectides en els seus incomparables contes on l’autor sap alternar amb mestria el realisme més eixut i la hipnòtica màgia provinent del ric imaginari hebreu.
Quan Basheva i els seus fills varen tornar a Varsòvia a reunir-se amb el pare de família, aquest va decidir que Isaac ingressaria en una escola rabínica. I així ho va fer durant un any en el qual va augmentar la seva ja important cultura, especialment centrada en els coneixements filosòfics, a través de l’estudi de figures prominents com Spinoza i a la lectura dels grans escriptors russos. Sovint reconeixia en la seva obra la influència de Gógol i Dostoievski.
Un cop Isaac Bashevis Singer va haver dit al seu pare que no volia seguir la tasca de rabí, de seguida es va decantar per l’escriptura i es guanyava la vida com podia publicant crítiques literàries, cròniques i ressenyes i també contes serialitzats en el diari jiddisch de Varsòvia on , prèvia prova, va ser admès sense dubte, tan evident era la seva vàlua. En aquells temps va escriure una novel·la, La família Moskat, inspirada en la família Singer que va assolir un èxit important i, a Varsòvia va ser també un gran èxit el conte Satan a Goray, un conte sobre el fals messies. Isaac Bashevis Singer va ser també el traductor del alemany al jiddisch de la novel·la La muntanya màgica de Thomas Mann.
L’escriptor es va casar de manera purament simbòlica amb una noia anomenada Runya amb qui va tenir un únic fill. Quan l’any 1935, Isaac Bashevis Singer va abandonar Polònia, la seva dona, russa d’ideologia comunista, va marxar amb el nen cap a Moscou i, així es va acabar per sempre la seva curta relació.
Cal esmentar que el pare del escriptor va tenir un gran disgust quan el seu fill Isaac li va manifestar la seva manca de vocació rabínica. La família pertanyia a la confessió jueva dita hasidim o hasídica que obliga a una estricta observança de la llei talmúdica i el jove Isaac Bashevis Singer no només va trencar una tradició sinó que per poder-ho fer va haver de desobeir l’autoritat paterna.
Isaac Bashevis Singer va fer cap a Nova York atret per la figura del seu germà gran, Israel Joshua Singer que tenia deu anys més que ell i ja feia molt temps que vivia a la urbs estatunidenca on, també escriptor, col·laborava habitualment en el diari jiddisch Forverts d’enorme difusió entre la societat jueva de la gran ciutat que, a més de parlar hebreu i anglès, servava amb orgull i nostàlgia l’idioma dels jueus de l’Europa de l’Est. El jiddisch, idioma germànic, havia estat la llengua dels seus avantpassats, la que les mares empraven per dirigir-se als fills, la llengua dels veïnats i dels mercats i Isaac Bashevis Singer n’és un dels seus més notables representants i l’únic a qui a qui ha estat atorgat el premi Nobel en aquest idioma, l’any 1978.
A Nova York, Isaac Bashevis Singer va viure moments de gran angoixa quan, al principi dels anys quaranta, en esclatar la segona guerra mundial, va estar en perill de ser deportat al seu país per les autoritats d’Estats Units. Tornar a Polònia suposa entrar directament en un camp d’extermini. Afortunadament va aconseguir una pròrroga del seu permís de residència i al cap de poc li va ser concedida la ciutadania estatunidenca. A Nova York va viure quasi fins a la mort, això és més de quaranta anys, al sector conegut com Lower East Side on encara hi roman un féu de població jueva dedicada sobretot al negoci tèxtil de factura senzilla. Isaac Bashevis Singer passejava a diari pel seu barri, especialment pel carrer Orchard, on hi ha encara un enorme mercat de roba de baix preu, un mercat colorista i estrident com ho devien ser els mercats que l’escriptor, quan era un nen, havia vist a la vella Polònia i que, com deia ell, eren la gènesi de la seva obra: una mina d’or literària.
L’escriptor va assolir un èxit immediat en arribar a Nova York on de seguida va començar a col·laborar al Forverts amb el seu germà Israel Joshua que l’havia acollit de forma paternal.
La producció de Isaac Bashevis Singer és variada doncs per una banda conrea la novel·la d’estil tolstoià amb obres com Sombras sobre el Hudson i de l’altra escriu meravellosos contes per infants i adults on mostra el seu immens talent per abordar relats inequívocament realistes amb altres plens de fantasia.
A Sombras sobre el Hudson, l’escriptor retrata despietadament la societat jueva que viu còmodament a Nova York d’esquena a l’holocaust perpetrat als seus germans d’Europa. És una història crua, creada des del ressentiment, però té un gran valor literari perquè l’escriptor sap reflectir-hi una atmosfera i uns personatges d’intens calat humà. Amb aquesta obra, Isaac Bashevis Singer va ser comparat a Thomas Mann i, alguns estudiosos i crítics mantenen que el magistral pols del jueu polonès supera el del magnífic alemany quant a l’orquestració d’un riquíssim ventall de personatges molt clarament diferenciats que es mouen en diversos ambients, desorientats pel moment històric tan traumàtic que els ha tocat viure.
La crítica jueva dels estats Units va reconèixer la qualitat de Sombras sobre el Hudson però es va mostrar ofesa per la crueltat del narrador amb el seus germans de confessió i raça però, Isaac Bashevis Singer va respondre amb certa sequedat irònica que ell només podia escriure d’allò que coneixia i no en disfressava la seva percepció per dura que podés semblar.
Un altra llibre interessant és l’obra autobiogràfica Amor y Exilio on hi trobem explicats els seus primers trenta anys a Polònia, austers, terriblement desencantats. Isaac Bashevis Singer té una prosa concisa, lliure de barroquismes, aparentment senzilla i tan profundament precisa com la més nítida equació matemàtica. Quan llegim les obres d’Isaac Bashevis Singer ens adonem de la dificultat que suposa simplificar les coses més complexes, de com n’era de brillant el seu talent per escurçar el discurs narratiu sense empobrir-lo i dotant-lo d’una sòlida i contundent essència. El ritme de la seva destil·lada prosa així com l’estructura dels seus textos només poden ser fruit d’una ancestral saviesa que batega amagada a la sang de l’autor.
S’han de llegir els seus contes, alguns d’ells publicats en castellà. Els de caire realista són ja moderns perquè Isaac Bashevis Singer retrata l’home del segle XX i no n’esmentaria cap en especial perquè tots són interessants. Podem recordar el cèlebre Yentl the Yeshiva Boy que va ser adaptada, dirigida i interpretada per Barbra Streissand en versió cinematogràfica i forma de musical: Yentl. L’autor es va manifestar insatisfet argumentant que l’Streissand havia conferit al conte un caire feminista del tot inexistent en el seu text.
Pel que fa als contes fantàstics, és difícil trobar-ne de més imaginatius i encantadors. En ells hi floten els dimonis i les bruixes, les noies maques i malvades, els homes vells, lletjos i rics, malediccions i encanteris, elements tots inspirats en el fèrtil imaginari hebreu que tan màgicament va alimentar la sensibilitat artística de Singer quan encara era un nen, allà a Polònia.
No podem oblidar que Singer, tot i que comptava amb excel·lents traductors del jiddisch a l'anglès, acostumava a revisar de forma minuciosa els textos de manera que, en llengua anglesa, poder ser considerats segons originals.
No podem oblidar que Singer, tot i que comptava amb excel·lents traductors del jiddisch a l'anglès, acostumava a revisar de forma minuciosa els textos de manera que, en llengua anglesa, poder ser considerats segons originals.
Isaac Bashevis Singer nascut Itzak o Itzuk Zinger va afegir la paraula Bashevis al seu nom en homenatge a Basheva, la seva mare. Els últims anys de la seva vida, abans d’anar amb la seva tercera i última muller a viure a Miami, on hi va morir l’any 1991, l’escriptor es va fer vegetarià i solia passar moltes jornades al seu racò del Lower East Side, seient als parcs on donava menjar als ocells per acabar prenent alguna cosa a la Cafeteria Garden que visitava habitualment.
Al peu d’aquest escrit deixo uns enllaços que permeten fer una recerca actualitzada de l’obra d’aquest meravellós autor que cap lletraferit lamentarà haver conegut. Per acabar un dels seus irònics acudits: Quan se li preguntava perquè s’havia fet vegetarià, ell contestava que no era per la seva salut que havia deixat de menjar pollastre sinó que ho havia fet per la salut dels pollastres.
Llegiu-lo si us plau.
P.S. El museu de la fotografia reflecteix perfectament el món novaiorquès d'Isaac Bashevis Singer: Minúsculs pisos edificats el 1863 on durant anys hi varen viure sastres i modistes procedents d'Europa. Val la pena visitar-lo.
www.tenement.org
P.S. El museu de la fotografia reflecteix perfectament el món novaiorquès d'Isaac Bashevis Singer: Minúsculs pisos edificats el 1863 on durant anys hi varen viure sastres i modistes procedents d'Europa. Val la pena visitar-lo.
www.tenement.org
Enllaços:
www.amazon uk.com
12 comentaris:
Bashevis Singer!!! És un dels meus escriptors preferits! El vaig descobrir quan era adolescent a les lleixes de mon pare i des d'aleshores que no he deixat de llegir-lo.
Potser ja la coneixes, però aquesta biografia està prou bé: http://xamfra.blogspot.com/2009/10/la-breu-ingenuitat-de-lesser.html
Més que les novel·les (algunes excepcionals), el que més m'atrau d'ell són els contes (especialment el recull "Un amic de Kafka"), que com molt bé dius, són més que recomanables. Tant de bo el poguéssim llegir en català!
Salutacions, Glòria!
És una sort David haver descobert la lleixa del pare on segur que hi havia autors molt interessants. Jo, ja veus, el vaig descobrir via Yentl i em vaig fer amb els contes -crec que tots en un sol volum i en llengua anglesa- i les traduccions castellanes de les seves autobiografies. Com bé dius, els contes són vertaderes joies, models d'intel·ligència narrativa així com d'audàcia pel que fa als temes: el mateix Yentl, el del xicot que viu presoner de dues germanes, el de la noia que travessa el front per recuperar un manuscrit del seu amant i quan li porta el troba amb una altra noia i...Ja veus com m'entusiasmo.
La biografia que em recomanes no la conec. L'anoto. En un llibre que no tinc a mà en aquest moment, Philip Roth parla de diversos escriptors contemporanis i inclou una entrevista a Singer per parlar d'un altra escriptor comparat a Kafka però desconegut. En aquest llibre parla també d'Ivan Klima. Si t'interessen les dades, fes-m'ho saber i la setmana vinent te les podré facilitar.
Salutacions amb l'afecte de sempre, David!
Sí, tens tota la raó, aquelles lleixes eren una mina (bé, encara ho són).
M'alegra molt i comparteixo el teu entusiasme per en Singer, Glòria! A banda de les obres que cites i de moltes altres que m'han fet gaudir durant anys, recordo també els contes infantils recollits a "El golem" (l'única traducció al català que conec d'alguna obra d'en Singer). La gràcia de la seva escriptura rau (per mi) en el fet que tot sembla explicat amb la més gran de les senzilleses quan això és complicadíssim de fer. La seva capacitat per descriure un món desaparegut per sempre més és extraordinària. Deu ser dels pocs Premis Nobel que valen la pena de debò.
El llibre de Roth que cites potser és "Shop Talk"? Jo el tinc en francès i conté una entrevista del mateix Roth amb Bashevis Singer en què parlen de Bruno Schulz (que per cert és una altra meravella d'autor, per bé que molt diferent). Parlant d'Ivan Klíma, Quaderns Crema acaba d'editar "L'esperit de Praga" que estic llegint i que darrerament recomano a tothom.
Disculpa la llargària del comentari, però és que quan trobo que algú parla amb tant d'encert d'autors que signifiquen tant per mi, perdo el món de vista. Una abraçada, Glòria!
Pots allargar-te tant com vulguis, David. Per mi és també un gran plaer comunicar-me amb algú que estima tant els llibres. Efectivament -ja podia suposar que el coneixies- el llibre que esmento és Shop Talk. Quan acabi Amor i Brossa, recomanat per tu i que tant m'agrada, rellegiré el que Philip Roth va escriure sobre Klima.
Seguirem amb els nostres escriptors.
Amb afecte, David!
Un absolut desconegut, benvolguda Glòria.
L'hauré de posar a la llista dels deures pendents, tant si com si, oi?
Joaquim,
Pot ser que no conèixessis l'autor de Yentl? Malgrat l'Streisand estic segura que vares veure la pel·lícula i et va agradar la música de Légrand, una mica ensucrada però prou maca.
Partint doncs de Yentl, the boy of the yeshiva val la pena de totes totes llegir aquest autor incomparable.
Salutacions, amic!
Si, és clar que vaig veure aquella plasta, ai! volia dir peli, si que em va agradar ( a estones) i la música d'en Legrand, també, tot i que repetitiva.
La Streisand excessiva i egocèntrica fins l'extenuació, però el més important i el que ens ocupa, l'autor de la història, és un absolut desconegut per a mi.
Apuntat queda.
Ja deia jo...
Si el llegeixes no te'n penediràs.
Enhorabona pel post i pels comentaris, estimada devoradora de llibres!
Gràcies Mariàngela! No em sé imaginar una vida sense llibres. Què te n'haig de dir a tu, d'això?
No he llegit res d'ell!! M'apunto els contes que ens recomana en David.
M'ha fet gràcia això de "es va casar de manera simbpolica"
És un escriptor imprescindible, Mireia i faràs bé llegint els contes que t'indica en David.
Es va casar de manera simbòlica per fer-se ràpidament ciutadà dels Estats Units. Ho va fer al Canadà en un viatge ràpid i amb una noia o senyora que es va prestar al joc. Va obtenir la ciutadania estatunidenca que, de ser-li negada, li hauria suposat la deportació i l'extermini.
Publica un comentari a l'entrada