dimecres, 18 de maig de 2011

ELLS NO VINDRAN A LLEGIR-NOS LES SEVES POESIES

Noir in full colour-Jack Vetriano
Ambdós homes, poetes i suïcides els porto aquí quan Barcelona celebra, laboriosa, una exultant setmana de poesia amb lectures de diversos poemes, de poetes diferents i en llengües aparentment distants. Arreu s’anuncien recitals i en parlen la premsa i els mitjans. Quin mes millor que maig per cantar i escoltar, quasi a peu de carrer, les paraules d’un altra. De ben segur que en més d’un vers hi trobarem l’expressió d’un pensament tingut que no hem pogut esriure. O bé descobrirem –això en poesia passa sempre- com els mots més insòlits se’ns acosten i, sàviament trenats, ens mostren que, de vegades, el pensament és música i la vida més fàcil. Fins i tot tristos versos esdevenen mantres pel nostre esperit.
Porto dos excel•lents poetes i en transcric de cada un una poesia per ordre d'edat.


De Gabriel Ferrater (1922-1952)


A l’inrevés

Ho diré a l’inrevés. Diré la pluja

frenètica d’agost, els peus d’un noi

caragolats al fil del trampolí,

l’agut salt de llebrer que fa l’aroma

dels lilàs a l’abril, la paciència

de l’aranya que escriu la seva fam,

el cos amb quatre cames i dos caps

en un solar gris de crepuscle, de peu

llisquent com un arquet de violí,

el blau i l’olor de les nenes amb bici,

la set dramàtica del gos, el tall

dels fars del camió de matinada

pútrida del mercat, els braços fins.

Diré el que em fuig. No diré res de mi.


Gabriel Ferrater


Reus 1922-Sant Cugat del Vallès 1952


De Javier Egea



Te trajeron de golpe los violines


Te trajeron de golpe los violines


y eras algo más rubia de lo que yo esperaba


pero bella y letal como veneno.


Y era una especie de traición tu cuerpo


mientras ibas tomando mi casa pieza a pieza


para alcanzar los últimos rincones


te adelgazaste en besos, pasos, ecos.


Javier Egea


Granada 1952-1999



Dos excel•lents poetes que haurien pogut venir a aquest maig poètic que proposa Barcelona però ambdós, cadascú en el moment triat, es varen suïcidar. Gabriel Ferrater feia molt temps que havia deixat clar que no volia passar dels cinquanta anys i Javier Egea es va trobar molt sol quan encara es pensava que tenia algun amic.

Gràcies a l’excel•lent blog d’Alberto Granados que porta el seu mateix nom i que condueïx des de Granada, he pogut conèixer i gaudir de la poesia del malaguanyat Javier Egea. Bartleby n’acaba d’editar l’obra complerta. I què dir de Ferrater? Vital i seductor sembla que encara camini entre nosaltres deixant quan passa la flaire d’un exquisit cigarret ros mentre pensa en la dona que l’espera. O en una altra?

No vindran a llegir a Barcelona però sempre els podrem llegir nosaltres i, en acabar, oferir-los a cada un un ram de flors.

Fotografia de pintura de Jack Vetriano presa de: gwthomas.org

16 comentaris:

Júlia ha dit...

No coneixia Egea, ara buscaré poemes seus. Ferrater, un gran poeta, no fa gaire van passar per televisió un bon documental sobre la seva vida, a la seva família ja hi havia hagut suïcidis, és aquest un tema encara poc estudiat i sobre el qual es parla poc.

Alberto Granados ha dit...

Sabes que me cuesta leer en catalán (aunque he progresado adecuadamente desde que visito tu árbol de fuego), especialemente poesía, pero me gusta intentarlo y descifrar músicas distintas (a fin de cuentas qué es la poesía sino música hecha con palabras e ideas).
Y de Egea... Gracias por nombrarme, pero no soy yo, sino el poeta quien importa aquí.

Abrazo gordo,

AG

GLÒRIA ha dit...

Júlia,
A veure quin dia ens deixes compartir tantes coses que saps de les vides dels escriptors. Hi ha gent que diu "a mi la seva vida no m'importa" i és cert que el què interessa és l'obra però a mi em costa desllindar el viure del crear i m'agradar descobrir certes cares secretes dels artistes.
Amb afecte!

Alberto,
Pienso exactamente como tu. Las palabras son música. Al fin i al cabo son sonidos y, en prosa, verso o cualquier otra forma de escritura, requieren de un ritmo y, a la vez, cada poesía, cuento, novela, lo que sea, debe encontrar con las palabras elegidas por el autor, su propia música.
Creo que el catalán no puede serte difícil ya que no es tan distinto del castellano y también tiene mucho en común con otras lenguas que tú conoces como el francés y el italiano...De todas formas yo agradezco tu esfuerzo cada vez que lees mis textos y los que tomo en préstamo.
No podía nombrar a Egea sin citar el origen que tiene para mi: Tú. Por supuesto que el malogrado poeta vale por sí solo pero a mi me ha llegado de tu mano.
Una abraçada!

novesflors ha dit...

Jo tampoc no coneixia Javier Egea però el poema que has elegit m'ha agradat. Visitaré el blog d'Alberto Granados ara mateix.
Gràcies.

GLÒRIA ha dit...

Hola Novesflors!
Ja veuràs que Alberto Granados fa una secció anomenada "Cuaversos de Bitácora", que sol ser setmanal i tria sempre poetes excel·lents. D'altra banda Alberto escriu contes magnífics de gènere realista.
Una abraçada!

Carme ha dit...

Jo també descobreixo Javier Egea i evidentment Alberto Granados, els buscaré a tots dos.

Una abraçada, Glòria!

GLÒRIA ha dit...

Me'n alegro molt, Carme! Recordeu tant tu com Novesflors -m'havia descuidat de dir-vos-ho-que hi ha un Alberto Granados de l'emissora s.e.r.. No és ell. S'ha de demanar: Alberto Granados Palacios.
Un petó i a fruir de la poesia!

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies pels poemes

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies pels poemes

pilar ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
pilar ha dit...

ultimamente estoy empezando a pensar que la profesión de poeta es altamente peligrosa...

gracias por las dos preciosas muestras que nos has dejado hoy, también yo me animaré a visitar el blog de Granados.

besos

GLÒRIA ha dit...

Gràcies a tu, Jesus Maria que sempre ets benvingut a aquesta casa.
Rep el meu afecte.

Pues sí Pilar, pistolero o poeta. No decía Celaya que la poesía era un arma cargada de futuro? Pues ya estamos en el futuro. Alberto Granados Palacios es un magnífico anfitrión desde la ciudad de la dorada Alhambra. Con tales escenarios, la poesía va sola.
Otro beso, hada esta vez.

David ha dit...

Jo tampoc no coneixia Egea i sí que coneixia el poeta català més important de la segona meitat del s.XX. Una abraçada!

GLÒRIA ha dit...

Com pots veure, David, a Egea també val la pena llegir-lo. Que conexeissis a Ferrater, en tu, tan sensible, era d'esperar.
I per abraçades que no quedi!

Olga Xirinacs ha dit...

Una mostra excel·lent la que ens has triat.
Tant de bo fossin molts els lectors sensibles de poesia, perquè les ciutats: Barcelona, Tarragona... ja ofereixen els espais i els moments.

GLÒRIA ha dit...

I las poetes com tú, per exemple. Benvinguda a casa teva i celebro que els poemes triats hagin estat del teu gust, Olga.