Noir in full colour-Jack Vetriano |
De Gabriel Ferrater (1922-1952)
A l’inrevés
Ho diré a l’inrevés. Diré la pluja
frenètica d’agost, els peus d’un noi
caragolats al fil del trampolí,
l’agut salt de llebrer que fa l’aroma
dels lilàs a l’abril, la paciència
de l’aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, de peu
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l’olor de les nenes amb bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars del camió de matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.
Gabriel Ferrater
Reus 1922-Sant Cugat del Vallès 1952
De Javier Egea
Te trajeron de golpe los violines
Te trajeron de golpe los violines
y eras algo más rubia de lo que yo esperaba
pero bella y letal como veneno.
Y era una especie de traición tu cuerpo
mientras ibas tomando mi casa pieza a pieza
para alcanzar los últimos rincones
te adelgazaste en besos, pasos, ecos.
Javier Egea
Granada 1952-1999
Dos excel•lents poetes que haurien pogut venir a aquest maig poètic que proposa Barcelona però ambdós, cadascú en el moment triat, es varen suïcidar. Gabriel Ferrater feia molt temps que havia deixat clar que no volia passar dels cinquanta anys i Javier Egea es va trobar molt sol quan encara es pensava que tenia algun amic.
Gràcies a l’excel•lent blog d’Alberto Granados que porta el seu mateix nom i que condueïx des de Granada, he pogut conèixer i gaudir de la poesia del malaguanyat Javier Egea. Bartleby n’acaba d’editar l’obra complerta. I què dir de Ferrater? Vital i seductor sembla que encara camini entre nosaltres deixant quan passa la flaire d’un exquisit cigarret ros mentre pensa en la dona que l’espera. O en una altra?
Fotografia de pintura de Jack Vetriano presa de: gwthomas.org
No vindran a llegir a Barcelona però sempre els podrem llegir nosaltres i, en acabar, oferir-los a cada un un ram de flors.
Fotografia de pintura de Jack Vetriano presa de: gwthomas.org
16 comentaris:
No coneixia Egea, ara buscaré poemes seus. Ferrater, un gran poeta, no fa gaire van passar per televisió un bon documental sobre la seva vida, a la seva família ja hi havia hagut suïcidis, és aquest un tema encara poc estudiat i sobre el qual es parla poc.
Sabes que me cuesta leer en catalán (aunque he progresado adecuadamente desde que visito tu árbol de fuego), especialemente poesía, pero me gusta intentarlo y descifrar músicas distintas (a fin de cuentas qué es la poesía sino música hecha con palabras e ideas).
Y de Egea... Gracias por nombrarme, pero no soy yo, sino el poeta quien importa aquí.
Abrazo gordo,
AG
Júlia,
A veure quin dia ens deixes compartir tantes coses que saps de les vides dels escriptors. Hi ha gent que diu "a mi la seva vida no m'importa" i és cert que el què interessa és l'obra però a mi em costa desllindar el viure del crear i m'agradar descobrir certes cares secretes dels artistes.
Amb afecte!
Alberto,
Pienso exactamente como tu. Las palabras son música. Al fin i al cabo son sonidos y, en prosa, verso o cualquier otra forma de escritura, requieren de un ritmo y, a la vez, cada poesía, cuento, novela, lo que sea, debe encontrar con las palabras elegidas por el autor, su propia música.
Creo que el catalán no puede serte difícil ya que no es tan distinto del castellano y también tiene mucho en común con otras lenguas que tú conoces como el francés y el italiano...De todas formas yo agradezco tu esfuerzo cada vez que lees mis textos y los que tomo en préstamo.
No podía nombrar a Egea sin citar el origen que tiene para mi: Tú. Por supuesto que el malogrado poeta vale por sí solo pero a mi me ha llegado de tu mano.
Una abraçada!
Jo tampoc no coneixia Javier Egea però el poema que has elegit m'ha agradat. Visitaré el blog d'Alberto Granados ara mateix.
Gràcies.
Hola Novesflors!
Ja veuràs que Alberto Granados fa una secció anomenada "Cuaversos de Bitácora", que sol ser setmanal i tria sempre poetes excel·lents. D'altra banda Alberto escriu contes magnífics de gènere realista.
Una abraçada!
Jo també descobreixo Javier Egea i evidentment Alberto Granados, els buscaré a tots dos.
Una abraçada, Glòria!
Me'n alegro molt, Carme! Recordeu tant tu com Novesflors -m'havia descuidat de dir-vos-ho-que hi ha un Alberto Granados de l'emissora s.e.r.. No és ell. S'ha de demanar: Alberto Granados Palacios.
Un petó i a fruir de la poesia!
gràcies pels poemes
gràcies pels poemes
ultimamente estoy empezando a pensar que la profesión de poeta es altamente peligrosa...
gracias por las dos preciosas muestras que nos has dejado hoy, también yo me animaré a visitar el blog de Granados.
besos
Gràcies a tu, Jesus Maria que sempre ets benvingut a aquesta casa.
Rep el meu afecte.
Pues sí Pilar, pistolero o poeta. No decía Celaya que la poesía era un arma cargada de futuro? Pues ya estamos en el futuro. Alberto Granados Palacios es un magnífico anfitrión desde la ciudad de la dorada Alhambra. Con tales escenarios, la poesía va sola.
Otro beso, hada esta vez.
Jo tampoc no coneixia Egea i sí que coneixia el poeta català més important de la segona meitat del s.XX. Una abraçada!
Com pots veure, David, a Egea també val la pena llegir-lo. Que conexeissis a Ferrater, en tu, tan sensible, era d'esperar.
I per abraçades que no quedi!
Una mostra excel·lent la que ens has triat.
Tant de bo fossin molts els lectors sensibles de poesia, perquè les ciutats: Barcelona, Tarragona... ja ofereixen els espais i els moments.
I las poetes com tú, per exemple. Benvinguda a casa teva i celebro que els poemes triats hagin estat del teu gust, Olga.
Publica un comentari a l'entrada