dilluns, 27 de juny del 2011

DESPRÈS DE SANT JOAN, JOKANAAN

Sant Joan Baptista-Andrea del Sarto

Jokanann: On és aquella que es va lliurar als Capitans d’Assíria? On és la que s’ha lliurat als joves egipcis, els que llueixen fins vestits de lli, i pedres de jacint, que porten escuts d’or i tenen cossos de gegant? Aneu i digueu-li que abandoni el llit de les seves abominacions, el llit del seu incest; que escolti la paraula d’aquell que prepara els camins del Senyor, i que es penedeixi dels seus pecats. I si no se’n penedeix de seguida, digueu-li que vingui, doncs el braç del senyor ja empunya el seu flagel. 

(...)

Salomé: Jokanaan, estic enamorada del teu cos! El teu cos és blanc com els lliris d’un camp que el segador mai no ha segat. El teu cos és blanc com la neu que jau a les muntanyes de Judea i baixa fins les valls. Les roses del jardí de la reina d’Aràbia no són tan blanques com el teu cos. Ni les roses del jardí de la reina d’Aràbia ni les petjades de l’alba il·luminant les fulles, ni la sina de la lluna quan jau damunt del mar...No hi ha res en el món tan blanc com el teu cos. Deixa’m tocar el teu cos.

(...)

Salomé: (...)...Oh com t’he estimat. T’estimo encara, Jokanaan i t’estimava només a tu...Estic assedegada de la teva bellesa; Estic famèlica del teu cos; i res, ni vins ni fruites poden calmar el meu desig. Que faré ara, Jokanaan? Ni les sangs ni les aigües més poderoses poden apaivagar la meva passió. Jo era una princesa i tu em vares menysprear. Jo era una verge i tu em vares prendre la virginitat. Jo era casta i tu vares omplir de foc les meves venes...Ah!  Ah!  Per què no em vares mirar mai,  Jokanaan?. Si m’haguessis mirat m’hauries estimat. Jo sé que m’hauries estimat, i el misteri de l’amor és més gran que el misteri de la mort. Estimar és l’unica cosa que un ha de considerar.

Com que els sants tenen vuitena, tres dies després de la festa de Sant Joan porto tres fragments, un per cada dia,  de l'obra en la qual Oscar Wilde va fer de Joan el Baptista l'objecte de l'amor de Salomé, princesa de Judea, filla d'Herodies i fillastra i neboda d'Herodes Antipas que, enfollit, veient-la dançar, va haver de concedir-li el cap de Joan, el profeta,  servit en safata d'argent.
El primer fragment correspon a quan Joan emergeix de la cisterna on Herodes el té presoner. Recordem que surt obeïnt el caprici de la princesa Salomé que, sentint-lo predicar en solitud, ha exigit de veure'l. Joan, Jokanaan s'esbrava contra la pèrfida Herodies, sospitosa d'haver assassinat el seu espós, germà d'Herodes, el seu actual marit.
El segon fragment és la garlanda de flors verbals que Salomé dedica a Joan quan el veu tot sencer, una proposta ardent que degut al rebuig del profeta es converteix en un clar assetjament. Salomé no aconseguirà l'home i ell ho pagarà amb la vida. Ella també, és clar però per besar-lo, l'haurà hagut de matar.
I el tercer fragment pertany al monòleg final de la princesa i el diu, desesperada,  amb el cap ensangonat del Baptista entre les seves mans. Culminarà amb el desitjat bes a la boca que Jokanaan li ha negat en tot moment. El petó té el sabor amarg de la sang. Potser l'amor té també un gust amarg, diu la noieta mentre el seu padrastre, desencaixat,  ordena que els soldats l'esclafin amb els escuts.

Video d'Onegin65
The Plays of Oscar Wilde

Salomé
Oscar Wilde
Wordsworth Classics

Salome
Òpera de Richard Straus basada
en Salomé d'Oscar Wilde.

Traducció dels fragments g.a.p.

14 comentaris:

la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboa ha dit...

Glòria, que interessant! Coneixia la història del Nou Testament, però no la versió d'Oscar Wilde. Tot un descobriment!
Una abraçada!

Mariàngela Vilallonga ha dit...

Àurea de Sarrà escenificava Salomé als anys vint. Diuen les cròniques que portava una safata amb pètals de roses roges que simbolitzaven el cap de Joan. M'hi has fet pensar amb el teu post. Abraçada, Glòria!

José Luis ha dit...

Com un poema, preciós. Del text de Wilde em crida la atenció el segon fragment que sembla tret de El cantar de los cantares, però sobre tot que Salomé li diguí al profeta que per ell va deixar de ser casta i verge. Es pot entendre en sentit espiritual, però, ¿es real a la obra de Wilde?

GLÒRIA ha dit...

Sònia,
T'agradarà molt l'obra de Wilde i si l'acompanyes amb l'òpera de Strauss encara més. És del tot impactant si pensem que tant l'una com l'altra varen fer un gran escàndol quan varen ser estrenades.
Un petó, Sònia!

Una preciosa i poètica metàfora, Mariàngela. Margarida Xirgu la feia amb un cap de cartró ensangonat i també sol fer-se així a l'opera.
Una abraçada!

José Luis,
Jo crec que Wilde va beure molt de les Escriptures i, en especial, del poema que tu dius. A l'obra de Wilde NO hi ha cap contacte físic entre Salomé i Joan. Ella al·ludeix a la pèrdua de la seva castetat i de la seva virginitat perquè, en veure'l, ha perdut la puresa fent-li saber que es vol lliurar a ell.
L'obra no és llarga -30 fulls quartilla-i es pot descarregar en pdf en castellà. Si t'interessa i no la trobes, et buscaré l'enllaç que ara no recordo.
Salutacions, José Luis!

kalamar ha dit...

Preciós poema de Wilde, que s'inventa força la història. Un drama que Strauss aprofita a la perfecció.
A l'Evangeli hi diu molt poca cosa, ni tan sols surt el nom de Salomé. Sembla que balla per Herodes per donar-li el cap del Joan a l'Herodies, qui havia demanat que el fessin decapitar.
(Mateu 14 i Marc 6)
Magnífic el video, Glòria. Suposo que el text de Wilde en anglès deu ser...avisa'ns si el tens també, gràcies!

GLÒRIA ha dit...

Hola Kalamar!
Efectivament el text és preciós i amb la música d'Strauss va cobrar encara més grandesa.
Com molt bé dius, a l'Evangeli quasi no hi diu res. Històries posteriors que el dogma cristià no ha considerat parlaven d'Herodias com inductora, a través de Salomé, de la mort de Joan a qui tenia escandalitzat.
Afortunadament Google té digitalitzat el text en anglès. Pots demanar "books google.com + Salomé: a tragedy in one act.". Hauràs de punxar on diu "view the book" i se t'obrirà fotografiat del natural i pàgina per pàgina.
És interessant recordar que Wilde va escriure l'obra en francés, a París, per l'actriu Sara Bernhardt que no va arribar a estrenar-la. El text va ser traduït a l'anglès per Lord Alfred Douglas, company sentimental de Wilde.
Espero haver-te estat útil.

Eduard ha dit...

Mira no sé quina és l'opinió general de la gent, però m'agrada molt. No l'obra de Wilde en si (que també), sinó el concepte que amaga. El món porfà o fins i tot el més perfvers i pecaminós sempre es troba proper al món sacral. Si ho analitces a poc a poc, en el drama de Wilde el crim de Salomè deriva del seu amor carnal cap a un sant. És una barreja d'elements sagrats i profans que generen un tensió molt interesant.

GLÒRIA ha dit...

Hola Eduard,
La teva visió sobre aquest tema és molt interessant. No sé si ell és un sant, en tot cas és un home abduït per la doctrina de Jesucrist que no sembla atret per res d'aquesta terra, mentre Salomé és una nena capriciosa a la qual res pot estar-li negat. Jo crec que aquí rau la tensió que tu esmentes i que, a través de Wilde i d'Strauss, ha suposat l'èxit d'una obra tan audaç.
Salutacions!

Anònim ha dit...

Ya sabes de mis dificultades con el catalán, especialmente con un texto que no conozco ni en castellano, pero creo haber llegado al fondo de estos apasionados fragmentos de Wilde.
El amor y la muerte se identifican en sabores, según tú: una idea fascinante y llena de posibilidades.
Luego oiré el vídeo, que mi gente duerme.

Abrazos,

AG

GLÒRIA ha dit...

Puedes saborerar estos textos en castellano o en en inglés pidiendolos directamente a "google".
Gracias por tu constancia al seguir leyéndome en catalán, Alberto.
Insisto en que eches un vistazo al texto español para conocer esta obra tan hermosa como atrevida.
Una abraÇada.

novesflors ha dit...

Quines meravelles ens descobreixes, Glòria!!! Fa goig venir a visitar-te. Ara miraré el vídeo.

GLÒRIA ha dit...

Gràcies Novesflors. Faig el que puc per compartir el meu món que és també el teu.
Una abraçada!

Anònim ha dit...

el texto de Wilde, es verdaderamente magnífico y a la altura del texto está sin duda la música de Strauss.

Una de mis óperas preferidas Gloria.Besos.

pilar

GLÒRIA ha dit...

y una de las mías, querida Pilar. Siento que la ópera de Strauss es el vehículo idóneo para dar a conocer la escenografía y el texto de esta tragedia bíblica.
Besos para tí.