dissabte, 11 de juny de 2011

JAMES JOYCE, ULISSES: MIRADES

El primer dia d’escola del petit James Joyce, nascut a Rathgar (Irlanda) l’any 1882, es recorda especialment perquè quan el mestre li va preguntar quans anys tenia, el nen va contestar seriós que dos quarts de set. Tothom va riure molt ja que estava molt clar que en tenia sis i mig.



Quan James Joyce es va creuar amb Nora per primer cop,  en una plaça de Dublín,  li va preguntar de seguida com se deia. Era obvi que la noia li havia agradat però no li va causar menys atracció el seu nom perquè també era el de la protagonista de “Casa de nines” de Ibsen, una obra que admirava d’un dels seus autors més valorats. Cal recordar que James Joyce va aprendre la llengua noruega per poder llegir les obres d' Ibsen en directe.


A Trieste on exercia de professor d’anglès a l’acadèmia Berlitz, Joyce trobava a faltar la pluja beneïda de la terra que havia deixat. Suportava bé l’exili que ell mateix s’havia imposat per fugir de l’estretor moral imperant a Irlanda. Escrivia molt sovint al seu germà Stanislaus, Stan i en una de les seves cartes li deia “jo mateix sóc nacionalista sempre i quan no se’m prohibeixi escriure en llengua anglesa”.


  Ulisses estava destinat a ser un relat més del recull “Dublinesos”. Si es descuida! . Esdevé el que se’n diu una novel•la perquè a l’autor, entusiasta de l’Odissea homèrica, el relat se li torna exigent i decideix fer-ne una moderna adaptació amb un protagonista inconegut, un ciutadà de nom Leopold Bloom, jueu convers, que cada dia lliura la seva odissea quotidiana com un anònima reencarnació d’Odisseus o Ulisses.


Leopold Bloom té, en realitat, un cognom hongarès: Virag que significa el què és el mateix en llengua anglesa: floració.


Els estudiosos diuen que Ulisses pot ser considerat també un recull de relats que exigeix, això sí,  la mateixa coberta. Cada un dels seus divuit capítols permet una lectura independent. Fer el paral•lel entre l’Odissea d’Homer i l'Ulisses joycià és tan laboriós com gratificant per quan veiem la genial imaginació de l'autor que trasllada la grandesa èpica a la lluita diària que no per modesta és menys èpica o menys gran. Podríem dir: Tots som Leopold Bloom.


Aquesta exposició no acaba aquí. Hi haurà una segona entrega d’aquestes mirades coincidint amb el Bloomsday que se celebra el proper dia 16. Ara fa sis anys justos jo passejava per Dublín. M’havia endut “Dublinesos” perquè l’Ulisses m’ocupava massa espai a la bossa. L’havia deixat a casa ja molt avançat. No sé si per atzar o no en vaig acabar la lectura el 16 de Juny, el Bloomsday. El virtuós soliloqui final de Molly Bloom m’havia deixat embadalida.


Fotografies de g.a.p. : Arbres del Trinity College de Dublín (Irlanda)

10 comentaris:

Alberto Granados ha dit...

¡Nueva coincidencia, Glòria! Estoy escaneando el monólogo de Molly Bloom, y mientras voy corrigiendo los errores de OCR, lo estoy disfrutando.
Uno de los libros programados para el verano es el Ulises, que regalé a mi mujer hace más de 20 años y he ido dejando.

Salud,

AG

David ha dit...

No coneixia l'anècdota del petit Joyce a l'escola. M'ha fet riure molt! De l'Ulisses n'he llegit fragments, mai no he gosat amb tota l'obra sencera i suposo que ja toca. Ara, el relat Els morts de Dublinesos és una de les obres mestres més imponents que he pogut llegir mai.
M'han agradat molt aquests apunts sobre Joyce, Glòria. N'espero el segon lliurament amb moltes ganes!
Una nova abraçada, Glòria! (quantes en duem ja?)

la vida té vida pròpia ha dit...

Ni se m'havia acudit que algú pogués enyorar la pluja... Crec que a partir d'ara me la miraré amb uns altres ulls! :-)

Una abraçada, Glòria!

Allau ha dit...

"Ulisses" més que un llibre és tota una literatura. Me l'he llegit tres vegades, en el castellà de Valverde, el català de Mallafré i finalment (amb penes i treballs) en la llengua original. Potser no trigaré a tornar-hi, me l'has fet enyorar.

Em consta que a Trieste també plou.

novesflors ha dit...

Ets una gran lectora, jo només he llegit fragments de l'Ulisses.

José Luis ha dit...

L'he llegit dos cops en castellà, Valverde i Salas Subirat. No sé quina traducció serà la millor, però sí per mi, perquè amb Valverde no em vaig assabentar de quasi res i amb Salas de quasi tot. Es una meravella, tot i que per mi té dos o tres capítols clarament inferiors i prescindibles

Diuen que a Trieste plovia vi blanc

GLÒRIA ha dit...

Alberto:
¡Cómo me gustará leer tus impresiones, siempre inteligentes, sobre este libro único que es, por sí solo, un mundo.
Un petó!

David,
Tranquil que et jove! Està bé anar-ne llegint fragments i atès que ets un lector experimentat, fàcilment et deu arribar el geni de Joyce sense invertir-hi molt de temps.
Tens raó quant a Els morts. És un conte cabdal i no em vull deixar Retrat de l'artista adolescent en la bellíssima traducció de Maria Teresa Vernet: Tot plegat és alta orfebreria. Potser ja l'has llegit i, probablement puguis fer-ho en anglès. Quan jo el vaig agafar, ja fa anys, encara no hauria estat capaç i, ara, m'he quedat amb el record de la preciosa traducció esmentada.
I que les abraçades siguin incomptables!

Sònia,
M'estranya que una poeta de la teva fondària no senti com es pot trobar a faltar la pluja. Fins i tot jo l'enyoro quan fa massa dies seguits de sol i sol i els cèltics la porten en els gens, ja ho saps.
Un petó molt fort!

I tant, Allau. Tota una literatura i més. Ulisses, de llibre, només en té l'aspecte. A dins hi batega una ciutat i els seus habitants, tot un món.
Si he tingut l'honor de fer-te'l enyorar, suggereixo revisis passatges que t'agradin de manera especial -i si ens en parles al teu Dayly, millor-. Segur que hi pots accedir molt bé amb el teu nivellàs de llengua anglesa. No et treguis mèrits.

Així vaig començar jo, Novesflors, llegint fragments fins que, sense adonar-me'n, em vaig trobar embolicada dins d'una ciutat que no em deixava sortir de cap manera.

José Luis,
Jo no m'atreviria a llegir-lo dos cops però sí que retorno, sovint i tot, a passatges gloriosos. Tinc entès que és molt millor la traducció de Salas Subirats que junt amb un altra traductor, hi va invertir set anys. Aquesta és la versió que he llegit jo i en vaig fruir molt. Després vaig comparar-ne trossos amb la versió catalana, molt bona, de Mallafré. Valverde va fer un gran esforç però no va ser reeixit. Jo havia començat la seva versió i la deixava per manca de sentit. I ho sento perquè respecto molt al professor Valverde.
També estic d'acord amb tu en que Ulisses té alguns capítols fluixos, prescindibles i pesats. A parer meu, voler donar-li l'estructura de l'Odissea i fer 18 capítols, va obligar a Joyce a forçar la imaginació. I es nota.
A Trieste, quan jo hi vaig esser fa tres mesos, més que ploure-hi vi, hi diluviava l'Adriàtic en pes.

GLÒRIA ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
pilar ha dit...

espero tu segunda entrada,... nunca me he visto con corage de leerlo, ni tan siquiero tengo el libro, lo más cerca lo he visto en alguna estantería de uno de mis hijos..

besos a la espera

GLÒRIA ha dit...

Mi segunda entrada no será muy distinta de esta, Pilar. Yo tampoco tenía coraje hasta que me vi envuelta en la historia y ya no pude retroceder. Debo reconocer que me alegró el enganche porque me estaba costando mucho sintonizar con el tema.
besos para ti.