dimarts, 21 de juny de 2011

MACBETH, CINEMA OPERA HOUSE


Simon Keenlyside en Macbeth
El dilluns, dia 13 d’aquest mes de Juny vaig assistir a la retransmissió de l’òpera de Verdi Macbeth al Màgic de Badalona i des de la Royal Opera House de Londres.
L’espectacle comptava amb un molt bon repartiment. L’orquestra dirigida per Antonio Pappano va sonar sempre impecablement verdiana i, a més a més, el maestro va fer-nos de presentador de la tragèdia shakespeariana mostrant un gran coneixement de cada personatge. També varem poder escoltar els intèrprets dient la seva sobre el paper que els havia tocat representar. L’excel·lent baríton anglès Simon Keenlyside va ressaltar la feblesa de Macbeth, un ser tan ambiciós com acovardit. Raymond Aceto, baix estatunidenc de bellíssima i contundent veu,  va defensar la noblesa de Banquo mentre Lyudmila Monastyrska, soprano ucraïnesa, ens va dir que Lady Macbeth no era ben bé dolenta i que la prova la teníem en com els remordiments i les visions de sang no la deixaven viure.
La producció de Phillyda Lloyd ja l’havíem vista, fa uns quants anys,  al Gran Teatre del Liceu en una magnífica funció encapçalada per Carlos Álvarez i Maria Guleghina. És una producció molt treballada on priva l’atmosfera angoixant que, lenta però inexorable, va subratllant el crim dels senyors Macbeth.
Com sabem tots, Macbeth va ser adaptada de la tragèdia de Shakespeare pel llibretista Francesco Maria Piave i, amb un retoc final, encarregat per Verdi,  a càrrec del comte Andrea Maffei home molt culte i gran coneixedor de l’obra del poeta anglès. Més tard i sempre amb Francesco Maria Piave,  Verdi compondria Otello i Falstaff, la trilogia de Shakespeare. La intenció de Verdi de escriure El rei Lear va quedar en un intent frustrat.
La retransmissió vista el dia 13, doncs, va ser, en general, agraïda de veure i escoltar. Simon Keenlyside va fer un Macbeth absent i dèbil, desitjós de poder i alhora espantat de les prediccions que, en començar el primer acte, li fan tres bruixes. La veu no va mostrar notorietat i dramatisme fins el final,  quan es creu guanyador i en presumeix, mentre el baró de Macduff li anuncia la mort indefugible i, d’altra banda, també predita per les bruixes. En les dues últimes aries, Keenlyside va assolir les cotes imprescindibles per  fer palesa la seva qualitat vocal i artística. Raymond Aceto va compondre un Banquo net de cant i de mirada amb alguna dificultat a l’hora de col·locar els aguts. Lyudmila Monastyrska va cantar segura i amb una veu rodona i abundant que sempre va controlar perfectament. Va ser una verdadera llàstima que, en cap moment, Macbeth i senyora semblessin el que eren, una parella còmplice essent ella, la dona sense nom, el puntal fort del duo pervers. Keenlyside treballava distant i ella anava fent soleta. Ni un sol gest, ni una pobra mirada em varen poder fer creure que el senyor i la senyora estaven fortament compenetrats i que un crim perpetrat en complicitat profunda, els convertiria en reis d’Escòcia. Me’n vaig anar amb la sensació de que a Keenlyside no li feia cap gràcia la soprano ucraïnesa. Fins i tot, en el moment de saludar, va evitar mirar-se-la.
Per acabar m’aturo en el personatge de Macduff, el que menys canta i un dels més aplaudits perquè Verdi li va escriure una ària bellíssima. A la retransmissió esmentada, cantava el tenor Dimitri Pittas, un xicot jove i esforçat, amb uns ulls espantats que no s’adeien gens amb el que la cançó resava. Macduff que havia fugit dels Macbeth cap a Anglaterra, torna amb els fills de Duncan, el rei assassinat, per venjar-lo donant mort al tirà.
He escollit un tenor que no sempre l’encerta però que, en justícia, ha fet un dels Macduffs més bonics dels que he escoltat últimament. Es tracta de Marco Berti que canta mirant-nos a la cara amb un raig d’envejable veu nítida, fraseig impecable i dicció perfecta. Quan acaba fa esclatar el teatre.

Video de LaVoceDiOpera
Fotografia: roh                      

17 comentaris:

Teresa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Teresa ha dit...

Jo també vaig veure aquest Macbeth al cinema, tot un luxe tenir el que per mi és el millor teatre d'Ópera del mon, la ROH, a unes parades de metro. Vaig disfrutar molt, i em va encantar/enlluernar la escenografia, y el Keenlyside. La soprano, no tant. Tot i que va cantar força bé, la seva interpretació era de fa 50 anys o més, i crec que es per això que no creava cap química amb el Keenlyside, que si que transmet e interpreta maravellosament. una abraçada, Glòria!

novesflors ha dit...

Molt bonic.

GLÒRIA ha dit...

Hola Teresa,
Ja veus que ami en Keenlyside no em va fer la mateixa impressió que atu. Tan bon intèrpret com vulguis però distant de tot i de tothom. Ella, tan sola, em va arribar a inspirar tendresa. No la Lady Macbeth -ja ho has entès-sinó l'aplicada soprano.
Una abraçada per atu, Teresa!

Novesflors,
Gràcies pel teu comentari.
Un petó!

Allau ha dit...

Ai, Glòria, l'òpera al cinema és una experiència que encara he de tastar. El fet de veure una obra teatral televisada (perquè finalment d'això es tracta) és el que em reté. Segur que no és el mateix, oi?

GLÒRIA ha dit...

No ben bé, Allau. Al cinema gaudeixes d'una gran pantalla i d'un so estimable, de vegades una mica estrident i tot. Crec que hauries de provar-ho. La veritat és que hi va força gent i n'hi ha de tan concentrada que, fins i tot, inicien un Bravo! o aplaudeixen. Crispetes, caramels i begudes permesos.

José Luis ha dit...

Es quasi un gènere nou que te moltes coses bones i pot millorar. A mi m’està agradant molt. ¿Aquestes retransmissions les fan també a Barcelona? En cas contrari ¿Quina es la parada de metro mes propera al Cine Màgic?

Gracies, Glòria

Eduard Ariza ha dit...

Mira tan l'obra de Shakespeare com l'òpera de Verdi són dues de les meves composicions preferides. L'òpera va tenir més ressó del que poguem concebre avui dia. Per exemple Benito Pérez Galdós, en l'Episodi Nacional de "Aitta Tattuen" la fa sonar quan les tropes españoles conquereixen la plaça de Tettuan ja que la música s'identifica amb el desig de domini humà.
Celebro que tinguessi una bona vetllada.

GLÒRIA ha dit...

Hola José Luis,
Pel que he pogut veure no les retransmeten a cinemes de Barcelona però si a Mataró, L'Hospitalet etc.. A Badalona tenim propera funció el dijous 14 de juliol a les 20:30 i serà Otello des del Festival de Salzburg amb Aleksandro Antonenko, Marina Poplavskaya i Carlos Álvarez, escena de Stephen Langridge i direcció musical de Riccardo Mutti. És l'última fins la temporada vinent que desconec.

Has de baixar a la parada "Gorg" que et deixa davant de l'estadi del Joventut. Just al darrere de l'estadi hi ha el centre comercial Màgic i els seus cinemes.
Salutacions!

Molt interessant el teu apunt, Eduard. No hauria relacionat mai els Episodios -que no he llegit- amb Macbeth.
Gràcies per la teva aportació.

GLÒRIA ha dit...

José Luis,
Afegeixo que es tracta de la línia de metro 2 que fa Pompeu Fabra-Paral·lel i viceversa.

Teresa ha dit...

Jose Luís i Glòria, el Macbeth el van retransmetre als cinemes Girona i Bosque de Barcelona, al C/ Girona i Rambla del Prat, respectivament. També en aquest cines es poden veure totes les altres emisions de Cinema desde la ROH.

Joaquim ha dit...

Glòria m'hagués agradat anar al cinema a veure'l, però l'horari impossibilitava en un dilluns feiner, poder assistir-hi.
No obstant, vaig escoltar-me l'àudio a casa i el desencís va ser notabilíssim, començant per Pappano que a mi em va semblar molt poc dramàtic, massa tou. Tampoc els cantants i sense el recolzament escènic, el cant és l'únic referent que ens queda, no em van motivar gaire entusiasme. Keenlyside molt distant i ella molt genèrica.
Si em dones a triar no ho dubtaria mai, Álvarez i Guleghina, per no dir Nucci Guleghina, però amb Muti i l'orquestra de la Scala al Liceu, allò va ser, i deixem ser molt poc correcta, la Hòstia.
Pappano és un director que acostuma a agradar-me molt, però darrerament he escoltat algunes coses dirigides per ell que m'han deixat una mica desconcertat, aquest Macbeth n'és una.

GLÒRIA ha dit...

Estimada Teresa,
Moltes gràcies per les dades que aportes. I és que el que tu no sàpigues!
Un petó

Ja em va estranyar, Joaquim, que no fessis cap crònica d'aquest Macbeth que vist encara t'hauria agradat menys. Jo no conec prou la partitura com per poder dir que el Pappano estava tou però m'ho crec si tu ho dius i, amb Mutti, quasi res falla mai.
Jo tinc el DVD d'Álvarez-Guleghina i sempre m'ha semblat que feien un Macbeth modèlic, Marco Berti inclòs.
Rep una abraçada!

Anònim ha dit...

Mira que soy verdiano, pero me has pillado: nunca había oído nada de esta ópera, así que me ha sabido a Glòria.
Feliz noche de San Juan y ten cuidado con los trasgos de los bosques, las ondinas de los rios y las sirenas del Mediterráneo: esta noche los pone nerviosos y hacen diabluras...
Yo me bajo a Calahonda en un rato, que quiero diabluras.

AbraÇada,

AG

GLÒRIA ha dit...

Tenía que gustarte querido Alberto.
Pintas una verbena deliciosa, llena de poesía. En realidad los grandes protagonistas son el fuego y los petardos pero si se me apareciera un trasgo, a gusto cedería a sus diabluras.
Disfruta de las tuyas en Calahonda y un petó!

Titus ha dit...

No he provat mai això de l'òpera al cinema. M'agradaria, però a Castelló és impossible.

Una abraçada!

PS: Otello i Falstaff són de Boito, no de Piave!

GLÒRIA ha dit...

Se me'n va anar l'olla, Titus. Tot li aatribueixo a Piave!!!.I pensar que tinc a Boito en un altar per la meravellosa adaptació d'Otello...
Demano disculpes.
Sento que a Castelló no tinguis opera in cinema.
Una abraçada!