divendres, 25 de desembre del 2009

NADAL: UN CONTE, UNA PEL·LÍCULA


Cada nit de Nadal, les velles senyoretes Morkan conviden a sopar a un grup molt escollit, de familiars i amics, en el seu petit pis dublinès. Tot l’any les sòbries senyoretes Morkan han estalviat tant com han pogut per poder oferir una festa exquisida presidida per una llarga taula elegantment parada i assortida de tota mena de cremes, sopes, pastissos de carn i de fruita, paó, llepolies, vins, licors te i cafè. En un racó hi ha un piano. Algú el fa sonar. Canten tots. Parlen i discuteixen. Els Conroy, nebots de les dames Morkan són una parella jove i atractiva. Ell és periodista i escriptor. En aquell principis del segle vint, el xicot, ambiciós, navega entre el gaèl•lic i l’anglès i s’inclina per l’últim, l’idioma dels seus invasors, idioma que té una projecció universal que mai no tindrà el gaèl•lic, cada cop més feble.
S’acaba l’entranyable festa i els convidats desfilen donant les gràcies a les senyores Morkan que es troben encantades en el seu paper compartit d’amfitriones anuals d’una nit única.
Quan els Conroy ja són al rebedor, ella, Gretta, sent l’inici d’una cançó que, des de dalt, algú canta. Gretta s'atura i la seva cara segueix adolorida les notes que el tenor desgrana mentre baixa l’escala per marxar. Es tracta d’una cançó tradicional irlandesa de dolça melodia i carregada de temps difícils de situar. Quan els Conroy, a l’habitació del seu hotel, es troben sols i es miren, Gretta explicarà al seu home el motiu de la seva sobtada tristesa per causa d’aquella cançó inesperada.
Es tracta del conte Els morts que forma part del recull Dublinesos de James Joyce, recull que, amb grans dficultats, en aquella Irlanda tan estreta de mires, va ser-li publicat l’any 1914.
L’any 1987, el director de cinema John Huston decideix convertir en pel•lícula aquest sensible conte –diuen que el millor del recull- i el seu fill Tony Huston en fa l’adaptació per la pantalla gran. Anjelica Huston serà Gretta. Un acte d’amor d’un pare ja vell i malalt cap a la seva única noia. John Huston dirigeix des d’una cadira de rodes i carregat de tubs, de fils i de bombes d’oxigen. Quan la pel•lícula s’estrena, l’any 1987, l’excel•lent director ja és mort. L’any 1988 la pel•lícula guanya dos Oscar, un per la millor obra literària adaptada i un altra pel disseny del vestuari.
Tant el relat com la pel•lícula resulten magnífics si bé la segona es ressent una mica del seu origen literari: Una història mancada d’acció, farcida d’intel•ligents diàlegs però que, com en una obra de teatre, gairebé es desenvolupa sempre allà mateix, en el càlid i animat menjador de les tietes Morkan.
De totes formes, conte i pel•lícula són per llegir i per veure. Una nit de Nadal semblant a la d’avui però cent anys endarrere i a Dublín. Una història d’amor i potser una altra que és d’amor i de mort. I una melodia que mereix ser escoltada més d’un cop La donzella d’Aughrim o The lass of Aughrim.



BON NADAL A TOTS ! ! !

Fotografia: Dublín nevat-Peter Macabe






15 comentaris:

Oreto Doménech ha dit...

Bon Nadal Glòria!! Una abraçada ben forta i molts besets meus i de Francesc!!

BuenasMigas. ha dit...

Glòria!!!! Preciós.


Et desitjo salut i felicitat, de tot cor.

Bon Nadal!!!!

BuenasMigas. ha dit...

Glòria!!!! Preciós.


Et desitjo salut i felicitat, de tot cor.

Bon Nadal!!!!

Titus ha dit...

Bon Nadal, Glòria!

Joaquim ha dit...

Una pel·lícula excel·lent, és clar que el relat és encara millor.
Bon tarda de Nadal, amiga Glòria.

josep ha dit...

Glòria,
Com sempre un post molt interessant. Et desitgem de tot cor que passis molt bones festes.
Una abraçada

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Josepb; Una melodía
"engrescadora", per pensar -encara que sigui per un moment- aquets díes de Nadal. Bones Festes també per tú Glória¡¡. Josepb.

Anònim ha dit...

El cuento era precioso, la película, una joya y tu resumen refleja prefectamente el encanto de esa tristeza decadente que rezuma el libro. Un gran post.
Saludos desde el sur...
Rigoletto

http://alonsocatala.blogspot.com/ ha dit...

Un gran conte i una pel·lícula magnífica. Bones festes Glòria i que l'any nou et porte tota la felicitat del món.

pfp ha dit...

al hilo de este preciosa entrada tuya Gloria, rebusco entre mis deuvedes y encuentro felizmente "Dublineses". He disfrutado volviendola a ver, he pasado una tarde sensacional, recreandome en tiempos,en formas, que obviamente no he conocido pero que ejercen en mí un gran poder de atracción...

Besos, y mis mejores deseos

Francesc ha dit...

Quin post més bonic!!! Això del convit m'ha recordat la pel·lícula "El festin de Babette", per l'abundor de plats. Quina llàstima això del gaèlic. L'Angèlica Huston és una actriu que fa de tot, i sol fer-ho molt bé. Salutacions i bon any 2010. ;D

GLÒRIA ha dit...

Josepb,
Ja has vist quina melodia tan dolça des de la verda Erin.
Bones Festes altra cop!

Rigoletto:
Fekliz de verte en este espacito que s tu casa. Me halaga que te haya gustado el post. Saludos desde el nordeste.

Manel,
La mateixa felicitat també la desitjo per tu i els teus i que els merescuts èxits literaris segueixin i segueixin.
Amb afecte.

Pilar:
No sabes cómo me alegra saber que este sencillo post te haya llevado a ver de nuevo la hermosa película de John Houston.
Siempre besos, pilar. faltaría más.

Oreto,
Una abraçada molt forta per tu i en Francesc!

Anna,
Que contenta estic de que hagis entrat altra cop i t'hagi agradat. Jo també et desitjo molta felicitat i t'envio molts petons. Estaré a l'aguaït de la teva tornada al fogons d'or.

Titus,
Bon Nadal per tu també! Ave!

Joaquim,
Tot és prou bo. Crec que John Houston va copsar perfectament l'esperit joyceà del conte.
Kissinets que fa temps que no te n'envio.

Josep,
Els mateixos bons desitjos per a vosaltres i una forta agbraçada tant per tu com per la Glòria.

Francesc,
Jo no he vist "El festín de Babette" però, curiosament, l'associo a aquesta pel·lícula per això dels paraments de taula tan exquisits. M'agrada que el post t'agradi.
Ja saps que desprès de 700 anys d'ocupació britànica, el gaèlic ha anat quedant com el record d'un poble que encara és. No sé si coneixeu Irlanda però a tots el llocs oficials les indicacions són en anglès-llengua del món- i a sota en irlandès que en diuen ells. Així de la ciutat de Dublín en diuen: Bayle Ata Clià. Et sona el licor de whisky Bayleys?
Un petó molt fort!!!

Mimí- Ana Rico ha dit...

Se me ha ocurrido algo, podrías colgar en audio también la entrada, hay sitios que te ceden sitio de manera gratuíta, puedes leerlo en castellano y catalán. Se me ha ocurrido porque te estoy leyendo en catalán, se algo de portugués y algo de francés pero me invento la pronunciación de la tuya, jejeje, es inevitable.
Es más trabajo, pero también un plus, y leerlo segura que no cuesta mucho.
Un abrazo desde los mares de Extremadura,allí donde la luna camina sobre las encinas.

Mimí- Ana Rico ha dit...

La imagen de la escalera es preciosa, la luz, parece un cuadro más que otra cosa.

Anònim ha dit...

Vaig aprendre molt