SEBALD SENSE IMATGES

  
El poeta, assagista i novel·lista W. G. Sebald va neixer a Wertach (Baviera-Alemanya) i va morir d’accident d’automòbil a Norfolk (Anglaterra) a prop de la ciutat de Norwich on vivia. Conduïa la seva filla que va resultar greument ferida en l’accident. Sebald vivia al Regne Unit des de feia 30 anys i, actualment, era professor de Literatura Europea a la universitat d’Anglia. “

L’escriptor germànic es feu famós durant els anys 90 amb llibres com Vertigo o Els anells de Saturn entre d’altres. El 2002 –l’any de la seva mort- havia publicat Austerlitz que, amb justícia, va obtenir un gran èxit de públic i de crítica. Austerlitz conta la vida d’un home que no té clar el seu origen. Dues veus narratives en primera persona executen un sostingut poètic i extremament profund,  servit amb les paraules més idònies,  gràcies al traductor Miguel Sáenz, traductor que ho és també de Thomas Bernhard sense el qual seria difícil d' entendre l’estil depurat i la imponent tècnica dramàtica de Sebald.

“L’escriptor més misteriosament sublim entre els seus contemporanis europeus.”

“Sebald barrejava ficció, història i memòria. Va inventar una nova forma de fer literatura envoltant-se d’objectes adquirits en els mercats per on fruïa passejant i, en especial, eren curioses les fotografies de persones i llocs  -comprades a parades de vell- i que solíen il·lustrar els seus llibres.“

“Parlava anglès amb el suau accent del Sud d’Alemanya.”


Les frases escrites entre cometes són transcripcions parcials de la fatal notícia sortida a diversos diaris el dia 15 de Desembre de 2001, l’endemà de la mort de l’escriptor.

(...) Realmente tenía la sensación, dijo Austerlitz de que la sala de espera, en cuyo centro estaba yo como deslumbrado, contenía todas las horas de mi pasado, todos mis temores y deseos reprimidos y extinguidos alguna vez, como si el dibujo de los rombos negros y blancos de las losas de piedra que tenía a mis pies fuera el tablero para la partida final de mi vida, como si se extendiera por toda la planicie del tiempo, Quizá por eso viera también en la semipenumbra de la sala dos personas de mediana edad vestidas al estilo de los años treinta. (...) Y no sólo vi al pastor y a su mujer, dijo Austerlitz, sino que vi también al chico que habían venido a buscar. (...) Así, sin embargo, lo reconocí por la mochila, y me acordé, por primera vez hasta donde podía recordar, de mí mismo, en el momento en que comprendí que debió de ser a esa sala de espera adonde llegué a Inglaterra, hacía más de medio siglo. (...)

Fragment d’ AUSTERLITZ, W. G. Sebald, Editorial Anagrama, Barcelona, 2002

P.S. Les imatges m'han estat negades: "Server rejected" és la franja roja que porten a sota quan les pujo i ja no em permet inserir-les al blog. He fet una cerca sense èxit. Si algú sap resoldre aquest problema em pot contestar directament al blog. Mil gràcies.