dimecres, 30 de juny de 2010

Siena: Comença a ploure
Avui que la calor ja recordava dies ardents de sol, viscuts fa més o menys un any, m’he volgut regalar un record de primavera que pren sentit si el comparteixo amb qui tingui a bé llegir aquestes quatre ratlles. Rememoro el 21 de maig del 2001 que fou l’última vegada que vaig veure la ciutat de Siena en viu i en directe.
Per tornar-hi, creieu-me, ho faria sovint i no és difícil avui dia que quasi totes les ciutats d’Europa són de bon abastar. Tanmateix em conformo, i no és poc, recordant aquell miraculós, polièdric munt de pedres que, no és gens estrany, ha donat nom a un color que té l’origen en el rosa de sempre i que la ciutat declina, audaç, en un to més ombrívol sota la llum privilegiada que la Toscana ens ofereix, fins i tot, quan exèrcits de núvols cavalquen el seu cel d’artistes immortals.
El dia abans d’aquella tarda s’havia mort Renato Carosone. Diaris, ràdios i televisions no parlaven quasi de ningú més que d’aquell home menut i somrient que, amb talent i la veueta justa, componia, i cantava, sempre adequadament,  aires de festa encantadors i delicioses melodies d'amor.

Seia a la terrassa d’un cafè davant l’òptima vista de la ciutat que, al cap de poques hores, hauria de deixar. Vaig decidir guardar la interessant informació sobre l’origen etrusc d’aquella ciutat única. També vaig apartar del pensament el pas de Roma així com la llavor medieval que un dia, feia segles, havia donat lloc al, tan celebrat com criticat, concurs del Palio. Milers de fonts autoritzades ens poden instruir de primitius assentaments,  de guerres i de carreres de cavalls voladors. Jo he triat la cançó i m'hi perdo.

Per això:

avui prefereixo recrear-me en la humitat de la fotografia que confereix a Siena qualitat de pintura. I tornar a escoltar a Renato Carosone que, sobre un fondo de percussió morisca que inclou la insinuació d’un xiulador vent del desert, canta en el seu bell dialecte napolità la Maruzzella, Maruzze...




Fotografia: g.a.p.
Video: Michele 2991

5 comentaris:

Mariàngela Vilallonga ha dit...

Ben trobada, Glòria. Els records de les classes se m'han fet presents a la memòria. Gràcies. Els teus records de Siena també m'han portat als meus de records. Una cosa porta a l'altra, constantment. I sort en tenim que les podem recordar i enllaçar.
Et seguiré, des d'ara, contenta d'haver-te retrobat.
Una abraçada,
Mariàngela

pilar ha dit...

Tierra de siena natural.
Se encuentra en la Toscana (Italia) se conoce y utiliza desde la antiguedad. Por su contenido de ácido silícico, está indicada sobretodo para veladuras.

ya ves Glorichu, lo que son los recuerdos, y los apuntes: Materiales, procedimientos y técnicas pictóricas...

Joaquim ha dit...

Siena: de totes les ciutats italianes és aquesta, una de les que més m'estimo.
La seva mítica plaça, però sobretot l'imponent Duomo, amb els fabulosos mosaics recuperats i l'aire místic i parsifalesc, es converteixen en imprescindibles, un cop se t'han clavat als ulls, amb una visió que no voldria que mai s'esborrés de la meva memòria, cada dia més sel·lectiva.
Gràcies per contribuir que això no passi.

Rigoletto ha dit...

Tus evocaciones tienen una fuerza impresionante. Dicho de otro modo: escribes muy bien. Tusposts suelen destilar una eruducón muy cuidada, una documentación exahustiva... pero cuando apareces tú misma, ganan mucho, pues son directos y se cargan de humanidad.
Y el gran Renato... me suena a magdalena proustiana, a cuentas pendientes con mi preadolescencia...
Bon dia

Alberto

Anònim ha dit...

Mariàngela,
Gràcies per la teva visita. Jo et seguiré "espiant" encantada de llegir-te.
Un petó afectuós.

Pilar:
¿Què habrás hecho tú o qué harías con la tierra de Siena?. Seguro que una obra de arte. ¿Para cuándo otra exposición?
Besos cariñosos.

Joaquim,
Seria estrany que un senyor com tu no s'encantés amb aquesta ciutat de la que un no en marxaria mai. He intentat transmetre l'embadaliment que em causa a mi i celebro que compartim -també- el record en la memòria.
Avui: Kissinets.

Alberto:
Tus palabras son siempre generoas conmigo. Nunca podré agradecertélas lo suficiente pero, no dudes, que me estimulan a seguir escribiendo y que procuro hacerlo lo mejor posible. También yo me siento mejor cuando mis posts son tirando a personales pero no siempre surge qué quiero decir. Y, sobretodo, cómo.
Una abraçada!

PROBLEMES AMB LA CONNEXION VODAFONE-BLOGGER. AVUI HE HAGUT DE UTILITZAR UNA ALTRA ORDINADOR I UNA ALTRA LÍNIA. DISCULPEU ELS RETARDS PERQUÈ NO SÉ QUAN TINDRAN EL PROBLEMA RESOLT.
GRÀCIES A TOTS.

Glòria