DE COP I VOLTA L'ESTIU

 

Llegeixo que una villanelle és una una dansa rústica que es va fer molt popular a Itàlia durant el segle XVI. També llegeixo que la villanelle, com a forma literària, és una estrofa de dinou versos agrupats en cinc tercets i conclosos amb una cuarteta. Cada vers pot tenir les síl•labes que l’autor vulgui. Segueixo llegint que Bishop, W.H. Auden i Dylan Thomas varen escriure diverses villanelles.

Però anem a la que té per títol el mateix nom de l’estrofa poètica. Es tracta de l' exquisida Villanelle que va compondre Hector Berlioz (1803-1869) sobre un poema del seu compatriota, el gran poeta i pintor francès Théophile Gautier (1811-1972). Aquesta delicada melodia pertany al cicle Les nuits d’été que consta de sis poemes del gloriós Gautier musicats amb gran inspiració per aquest revolucionari de la música que va ser Hector Berlioz. Les partitures varen ser escrites per a mezzo-soprano i també per a tenor però jo porto una soprano, Régine Crespin (1927-2007), la immortal intèrpret francesa que tanta glòria va donar a l'òpera mundial. La seva Villanelle és la primera que vaig escoltar i la que prefereixo.

Una cançó, Villanelle, bucòlica i ferventment romàntica. No en va els seus autors són símbols del Romanticisme escrit així, amb inicial majúscula. Un moviment artístic sense el qual se’m faria encara més difícil entendre coses que em semblen impossibles. La passió, la imaginació, l’amor, l’espontaneïtat s’imposen per damunt de tot. N’hi ha que encara avui naixem amb aquests bells estigmes que comporten el dolor més intens i, a més a més, per si fos poc,   la joia d’haver-lo sofert, l’alegria d’un instant sublim que no volem renunciar a viure malgrat saber que , tard o d’hora, plorarem de valent la seva fugacitat però que haurà donat sentit a la nostra memòria que és tant com dir a la nostra vida. Croce e delizia. Ni més ni menys que això.

L’Arbre de Foc manté alçades les branques que us acullen a tots els que, de bona fe, voleu venir a refugiar-vos a la seva ombra ara que la calor ja no és solament una amenaça. El foc de l’arbre, ja ho sabeu,  és figurat i només es pretén perenne calidesa per a tothom cada dia de l'any.

Riudellots de la Selva-Primavera
Fotografia: Vilot

L'Arbre reposarà uns quants dies amb la il•lusió de retrobar-vos en el moment més impensat.

Tingueu un bon estiu!