Com que a mi m’hauria agradat molt signar la crònica d’en Joaquim –quasi totes les seves amb certes discrepàncies gens greus pel que a gustos fa- he decidit atrevir-me a complementar el seu treball amb l’esmentada versió creada per von Webber sense cap intenció de convertir-se en un espectre per molt formós que resultés. La transformació es deu a Berlioz en primera instància i a Els Ballets Russos, que amb un gust exquisit, fan de la melodia l'opció definitiva. Així que he contractat un altra mite, Rudolf Nureyev en el paper d’espectre i a Denise Sutherland jugant el rol de debutant somniadora. Perquè la història del poema es trasllada a la perfecció a l'estilització sofisticada del gest dansat en total harmonia imaginant una jove adormida a la qual s’apareix l’espectre de la rosa que ella ha lluït aquella nit, la del seu primer ball en societat, una rosa que, inevitablement, ja és morta però perviu en el somni de la nimfa com l’ànima encantada de la marcida flor, és a dir, del seu espectre enamorat.
Video: ArteLetras-JackDrumas
L’ESPECTRE DE LA ROSA
Aixeca la parpella closa
Que suaument toca un somni virginal;
Jo sóc l’espectre de la rosa
Que tu portaves ahir al ball.
M’has pres encara emperlada
Dels plors d’argent de l’arrosada
I, en mig de la festa estelada,
Em vares passejar tota la nit.
O tu que de la meva mort fores la causa
Sense que la poguessis espantar
Cada nit el meu espectre rosa
Al teu capsal vindrà a ballar.
Però no temis, jo no reclamo
Ni Missa ni De Profundis,
Aquest lleuger perfum és la meva ànima
I jo vinc del paradís.
El meu destí va ser digne d’enveja,
I per tenir una sort tan bella,
Més d’un hauria donat la seva vida.
Doncs sobre el teu pit tinc la tomba,
I sobre l’alabastre on reposo
Un poeta amb un bes
Va escriure: Aquí jau una rosa
Que tots els reis envejaran.
Théophile Gautier
Trad. g.a.p.
Fotografia presa del blog le-drapeau-rouge.skynetblogs.be
Atès que el poema és esplèndid i que en Joaquim el transcriu en l’original francès, jo he gosat fer-ne la traducció. Sense tenir en compte la mètrica, tement innecessàries llibertats, i fidel a la lletra preclara de Gautier. L’afinitat entre el francès i el català ha convertit en plaer aquest exercici.
Video: ArteLetras-JackDrumas
L’ESPECTRE DE LA ROSA
Aixeca la parpella closa
Que suaument toca un somni virginal;
Jo sóc l’espectre de la rosa
Que tu portaves ahir al ball.
M’has pres encara emperlada
Dels plors d’argent de l’arrosada
I, en mig de la festa estelada,
Em vares passejar tota la nit.
O tu que de la meva mort fores la causa
Sense que la poguessis espantar
Cada nit el meu espectre rosa
Al teu capsal vindrà a ballar.
Però no temis, jo no reclamo
Ni Missa ni De Profundis,
Aquest lleuger perfum és la meva ànima
I jo vinc del paradís.
El meu destí va ser digne d’enveja,
I per tenir una sort tan bella,
Més d’un hauria donat la seva vida.
Doncs sobre el teu pit tinc la tomba,
I sobre l’alabastre on reposo
Un poeta amb un bes
Va escriure: Aquí jau una rosa
Que tots els reis envejaran.
Théophile Gautier
Trad. g.a.p.
Fotografia presa del blog le-drapeau-rouge.skynetblogs.be
10 comentaris:
Casi repito lo dicho en tu entrada anterior: música magnífica y ese pretendido ennoblecimiento que el ballet, que a mí no me dice nada. Igual, denro de dos meses he empezado descifrar las claves de este lenguaje, cuyos signos me parecen arcanos jeroglíficos.
Un abrazo,
AG
Molt bonic aquest post.
He gaudit llegint l'original i la teva traducció i encara que no hagis seguit la mètrica exacta, el ritme s'ha mantingut en u na gran mesura.
I he de dir que la potència i la bellesa d'aquesta música ha fet que gaudís també del vídeo i del ballet.
Bon cap de setmana!
Alberto:
Estuve a punto de decirte que te saltaras este post pero ¿quién sabe? Tal vez sí estés entrando, sin saberlo, en un lenguaje artístico que hasta ahora te era indiferente.
¡Un beso, Alberto!
Carme,
La poesia és tan bonica que per força -malgrat la traducció- es copsa perfectament la intenció del poeta. I estic molt contenta de que t'hagi agradat el ballet.
Bpn cap de setmana, Carme!
Fantàstica entrada Glòria. Gràcies per les floretes i moltes gràcies per la traducció.
Floretes, les que et mereixes, Joaquim. I jo contenta de que l'entrada t'hagi complagut.
hace falta ser un artista grande como Nureyev para convertirse un hombre como él ¡¡¡ en rosa¡¡¡¡... me alegro Gloria de haber disfrutado de éste video que nos dejas, a pesar de que el gorrito de dormir de la Sutherland se haya quedado un poco Kitch, ha sido un placer,... tuve ocasión hace muchiiiiiiisimo tiempo de ver a Nureyev en vivo y en directo pero entonces yo era un jovencita muy ye-ye llena de prejuicos, y uno de ellos era el ballet clásico... ahora lo lamento claro está, para que luego digan que cumplir años solo trae inconvenientes...
besos gloria, como siempre un placer¡¡¡
Una bona combinació de poesia i dansa per a una vesprada de diumenge. Gràcies.
Me alegro que hayas disfrutado, Pilar. Yo a ese Nureyev que tu viste -con prejuicios de progre y de ye-ye- en vivo y en directo, sólo lo he disfrutado vía video y dvd. Sólo él, tan afectado, podía convertirse en espectro de una rosa. Me gusta verle en plano general porque es un placer mirarle cuando vuela pero, no te creas, su aspecto siempre me ha causado cierto distanciamiento. Prefiero por goleada a Vasilievich, protagonista del post anterior y que también hubiera sido un buen espectro de lo que hiciera falta.
Un beso muy fuerte!
Novesflors,
M'alegro molt que una combinació com la que proposo hagi estat adequada per, com dius tu, una vesprada de diumenge.
Feliç setmana!
Pel que fa a la dansa, he de confessar que sóc un complet ignorant, Glòria. No en sé absolutament res.
Jo tampoc, David. Només, de tant en tant, gaudeixo de determinades escenes però reconec que Spartacus és molt bonica i també Romeu i Julieta. Després ja saldo a West Side Story, molt més moderna.
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada