 |
| Pintura a l'oli de Kazimir Malevich (1878-1935) |
Primer de maig. Recordo com en algun racó del llibre d’història universal se’ns explicava la rebel·lió d’Spartacus, jove gladiador que es va alçar contra el seu cruel propietari i, erigit en líder, pels seus companys, va fugir amb ells camps a través decidit a vèncer el poder total de Roma. Tots sabem que va deixar la vida en tan lloable intent per assolir la llibertat. Tots hem vist la pel·lícula de Kubrick amb l’excel·lent guió de Dalton Trumbo. Avui proposo un fragment del bellíssim ballet que Katxaturian va escriure per encàrrec del soviet suprem perquè Spartacus prefigura el pensament marxista amb segles d’antelació. El comunisme ha estat un fracàs perquè l’home sempre és un llop per l’home. Ho va dir Hobbes. Però, en mig de tanta sang, de tant dolor irreparable, s'ha de guardar el què va deixar de bo com ara aquest ballet excels que ha “volat” com ningú el superb Vladimir Vasiliev. Genial, viril i honest en el seu art, aquest ballarí encarna en el meu imaginari l’Spartacus somniat. Si penseu que el ballet no us agrada és perquè no he vist mai Spartacus. Vaja, m'hi jugaria alguna cosa ben convençuda de guanyar-la.
Avui, primer de maig, a la salut de tots. A la memòria de molts.
8 comentaris:
No apuestes conmigo sobre ballet que igual pierdes. He visto Spartacus, me encanta la música de Katchaturian, me maravilla ver a Vasiliev, pero... lo digo muy bajito: me sigue aburriendo soporíferamente. Es mi gran asignatura pendiente.
Le seguiré dando oportunidades, pero desde luego si con Vasiliev y Katchaturian me aburro... mal lo veo.
Salud y memoria.
El ballet tampoc és el meu fort. Però l'he mirat, sí, i és bonic. Com Atticus seguiré donant-li oportunitats i jo, potser ho aconsegueixi i tot!
Res més adient per al dia d'avui que aquest ballet.
a mí m'ha semblat magnífic i oportú. Quina baldufa més bella!
Me pasa como atticus y Carme: el ballet me parece una caricatura estilizada del movimiento. Otra cosa es la música, pero no me entran estos movimientos.
Supongo que, como el jazz, como la ópera, como las artes plásticas, el ballet es un lenguaje más. Sólo que desconozco sus claves, que no sé interpretar su semiología, que me pierdo y me parece innecesario.
En cualquier caso, gracias por traernos esta propuesta.
AG
Atticus,
Celebro que te guste Spartacus. No es para menos. Otros ballets son también para mi una asignatura no sólo pendiente sinó más bien casi ignorada. Es bueno que de vez en cuando invitemos a los grandes músicos y a quienes saben bailarlos con ese arte.
Saludos.
Carme,
Ni el meu però quan en veig algun fragment com ara aquest, m'adono del valor que té.
Un petó dibuixat!
NovesFlors,
Se m'ha ocorregut de cop i volta: Un ballarí rus interpretant un rebel el dia primer de maig. Estic contenta de que t'hagi agradat.
Benvinguda Kalamar!
Segur que ningú li ha dit mai al Vladimit "baldufa bella". M'agradaria que se'n assabentés. Ens cal -si tu no en saps- un traductor al rus.
Alberto,
Gracias por racionalizar lo que no te llega. Por lo menos la música te habrá gustado. Me pregunto si eres también refractario al hermoso baile flamenco.
Un beso, camarada!
Glòria, no et coneixia però m'has ensenyat la teva ànima amb el poema i el ball.
El ballet és la sublimació de la persona, de la música i de la poesia.
Si ja fóssim tansformats en ànimes, ens desitjaríem lleugers, dansant en els paisatges de la imaginació i amb aquells que estimem.
Publica un comentari a l'entrada