 |
| Le vieillard et le temps, Oli sobre tela, Nazario Cocca 2009 |
Divuit de Gener
(...) Fa una cinquantena d’anys vaig escriure la meva primera novel•la per una meravellosa amiga. El vaig escriure perquè ella m’admirava cegament, malgrat ser molt intel•ligent, m’admirava de forma irracional, de la manera en la qual elles admiren quan estimen. Aquest fet em molestava una mica i vaig decidir escriure per ella a fi i efecte de que hi hagués alguna raó vàlida per aquesta admiració immerescuda.
Cada dia li dictava pàgines i això era la nostra felicitat de cada tarda. Era un regal a l’estimada. Alguns regalen flors. Jo, li vaig regalar un llibre. (...) És morta l’estimadíssima, aquella que quan visqué, va ser la mare del meu primer llibre.
La torno a veure, bella i seriosa, aguantant l’estimat manuscrit entre els seus braços, aguantant-lo divinament contra el seu pit, portant-lo com una mare porta el seu fillet. El nostre fill, el varem fer junts, tal com nosaltres el volíem, sempre jove i menys mortal que un nen de carn efímera.
(...) Ara m’aturo. Els vells, joves d’un altre temps, es cansen tan de pressa que fa llàstima. Demà retornaré a la cambra de la meva infantesa.
Albert Cohen
Carnets 1978
Éditions Gallimard 1979 (Folio)
M’he permès fer una traducció lliure d’un breu fragment escrit en el meravellós francès d’Albert Cohen quan el gran escriptor tenia vuitanta tres anys i, savi com era, contemplava el passat amb nostàlgia exquisida i sentia el present com l’epíleg d’una densa vida que li anava fugint i el conduïa a escriure, en la fugacitat dels dies, reflexions, precs i records de minúscula mida, de contingut intens, místic i apassionat, d’una bellesa literària inherent a l’essència del autor.
Albert Cohen va néixer a Corfú l’any 1895, De petit, la seva família es va establir a Marsella on Cohen va cursar els estudis secundaris. Va fer estudis superiors a Ginebra, ciutat en la que va romandre com a agregat de la divisió diplomàtica del Bureau internacional de treball.
Albert Cohen va passar la segona guerra mundial a Londres on va exercir de conseller jurídic del Comité intergovernamental pels refugiats. La seva labor va ser arriscada i notable atès que Albert Cohen, ciutadà suïs, hauria pogut quedar-se a Ginebra on la seva condició de jueu militant no li hauria suposat mai cap amenaça. Per contra va triar sortir de la comoditat del seu país d’adopció i exposar la seva vida a les persecucions i atacs feixistes. Aquest fet li va suposar un enorme prestigi, personal i professional, acabada la guerra. Albert Cohen va tornar a Ginebra per exercir de director d’una de les institucions especialitzades de les Nacions Unides.
La seva complexa i bellíssima novel•la Bella del Senyor va obtenir el Gran Prix de novel•la de l’Acadèmia francesa i, al mateix temps, també va ser un important èxit comercial. La prosa de Cohen en aquesta novel•la, tan llarga com valuosa, ha estat comparada per estudiosos, crítics i lletraferits en general, a la prosa dels més grans autors des de Rabelais a Shakespeare sense oblidar a Proust. Bella del Senyor és una novel•la crucial per les lletres franceses i, òbviament, una obra de força universal on hi conflueixen diversos i admirables estils d’escriptura i un contingut profund on l’autor analitza cruament, salvatgement l’esplendor i caiguda d’un amor.
Altres obres signades per Cohen com Solal(1930) on ja mostra la increïble força de la seva escriptura o El libro de mi madre (1954) de tendresa indescriptible, on canta la bondat de la seva mare amb la riquesa i la cadència dels psalms més bells, són de lectura obligatòria pels que, quan descobreixen Cohen, els costa de creure en un verb tan generosament fèrtil.
Albert Cohen va morir a Ginebra el 17 d'octubre de 1981.
