Benvinguda Lydia Davis, l’última troballa estatunidenca en el conreu del relat curt, molt curt i, fins i tot, més curt i tot, ja que alguns del seus contes, si se’n volen dir així, no tenen més de dues línies.
Lydia Davis que actualment és professora d’escriptura creativa a la universitat d’Albany, capital de l’estat de Nova York, va néixer l’any 1947 i és també, entre altres coses, traductora de francès. La seva història personal ens l’assenyala com la primera esposa de l’escriptor Paul Auster i mare del seu fill Daniel.
Lydia Davis escriu relats de durada mitjana i, com ja s’ha dit abans, d’altres breus i brevíssims. Pel que he pogut veure, a través de la xarxa, Davis es considerada escriptora d’humor, detall amb el qual jo no hi estic gens d’acord si bé és cert que la ironia acompanya sovint les seves intencions narratives que freqüenten la solitud del ser humà, de vegades, tractada amb un intel·ligent estil obertament surrealista. A mi em crida l’atenció la crueltat que, sense cap complex, exhibeix natural i segura, Lydia Davis. Els seus crítics, que més que criticar-la n’exalten el talent, diuen que dins de la seva prosa hi trobem, amb un notable grau d’importància, filosofia i poesia. Considerada mestra d’una forma literària que ella mateixa ha inventat –això es dir molt- les seves narracions, curtes o no, sempre saben sorprendre al llegidor.
Per fer un petit acostament a Lydia Davis, he traduït les quatre històries següents:
En una casa assetjada
En una casa assetjada hi vivien un home i una dona. Des d’on ells s’encongien, a la cuina, l’home i la dona sentien petites explosions. “El vent,” deia la dona. “Caçadors,” deia l’home. “La pluja,” deia la dona. “L’exèrcit”, deia l’home. La dona volia anar-se’n a casa seva, però ja hi era a casa seva, allà al mig del camp, en una casa assetjada.
La mare
La nena va escriure un conte. “ Però no seria molt millor que escrivissis una novel·la” va dir la seva mare. La nena va fer una casa de nines. “Però no seria molt millor si fora una casa de debò” va dir la seva mare. La nena va fer un coixinet per el seu pare. “Un edredó hauria estat molt més pràctic” va dir la seva mare. La neva va cavar un petit forat al jardí. “Però no hauria estat molt millor que haguessis cavat un forat gros,” va dir la seva mare. La nena va cavar un forat gros i va anar-hi a dormir. “Però no seria molt millor que hi dormissis per sempre,” va dir la seva mare.
Bilis primaveral
Sóc feliç de que les fulles creixin grosses tan de pressa.
Aviat taparan la veïna i la seva escandalosa criatura.
Un home del seu passat
Penso que la mare flirteja amb un home del seu passat que no és el pare. Em dic a mi mateixa: La mare no hauria de tenir relacions inadequades amb aquest home “Franz”! “Franz” és un europeu. Jo dic que no hauria de veure aquest home de manera indecent mentre el pare és fora! Però estic confonent una vella realitat amb una realitat nova: El pare no tornarà a casa. Ell seguirà estant-se a Vernon Hall. Quant a la mare, té noranta quatre anys. Com poden ser indecents les relacions amb una dona de noranta quatre anys? Tanmateix la meva confusió deu ser aquesta: malgrat que el seu cos és vell, la seva capacitat de trair encara és jove i fresca.
Com sempre, les vostre opinions seran molt ben rebudes.
Fotografía. "Woman carrying ladder along narrow empty street lined with colorfully painted houses." Photographie print-Dmitri Kessel
The collected stories of Lydia Davis
Picador
Farrar, Strauss and Giroux
New York
Cuentos completos
Davis, Lydia
Seix Barral-Barcelona
Aquest llibre no ha estat encara editat en català.
