![]() |
| Noir in full colour-Jack Vetriano |
De Gabriel Ferrater (1922-1952)
A l’inrevés
Ho diré a l’inrevés. Diré la pluja
frenètica d’agost, els peus d’un noi
caragolats al fil del trampolí,
l’agut salt de llebrer que fa l’aroma
dels lilàs a l’abril, la paciència
de l’aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, de peu
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l’olor de les nenes amb bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars del camió de matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.
Gabriel Ferrater
Reus 1922-Sant Cugat del Vallès 1952
De Javier Egea
Te trajeron de golpe los violines
Te trajeron de golpe los violines
y eras algo más rubia de lo que yo esperaba
pero bella y letal como veneno.
Y era una especie de traición tu cuerpo
mientras ibas tomando mi casa pieza a pieza
para alcanzar los últimos rincones
te adelgazaste en besos, pasos, ecos.
Javier Egea
Granada 1952-1999
Dos excel•lents poetes que haurien pogut venir a aquest maig poètic que proposa Barcelona però ambdós, cadascú en el moment triat, es varen suïcidar. Gabriel Ferrater feia molt temps que havia deixat clar que no volia passar dels cinquanta anys i Javier Egea es va trobar molt sol quan encara es pensava que tenia algun amic.
Gràcies a l’excel•lent blog d’Alberto Granados que porta el seu mateix nom i que condueïx des de Granada, he pogut conèixer i gaudir de la poesia del malaguanyat Javier Egea. Bartleby n’acaba d’editar l’obra complerta. I què dir de Ferrater? Vital i seductor sembla que encara camini entre nosaltres deixant quan passa la flaire d’un exquisit cigarret ros mentre pensa en la dona que l’espera. O en una altra?
Fotografia de pintura de Jack Vetriano presa de: gwthomas.org
No vindran a llegir a Barcelona però sempre els podrem llegir nosaltres i, en acabar, oferir-los a cada un un ram de flors.
Fotografia de pintura de Jack Vetriano presa de: gwthomas.org







