dilluns, 10 d’agost del 2009

AU PARFUM D'ORANGE



AVUI M'ESTALVIARÉ PARAULES. JO HI ERA. LA NIT DEL 4 D' AQUEST MES D'AGOST VAIG PODER GAUDIR D'UNA VETLLADA ESPLÈNDIDA A "LES CHORÈGIES D'ORANGE".  A LA TORNADA EN PARLARÉ AMB DETALLS.
EL MAESTRO GEORGES PRÊTRE, UNES QUANTES PÀGINES D' HISTÒRIA DE LA MÚSICA, DIRIGEIX AMB LES MANS. LA BATUTA HA QUEDAT RELEGADA AL CANTABILE.
UN "INTERMEZZO" DE CAVALLERIA TAN GLORIÓS COM POCS SE N'HAN POGUT SENTIR. INEVITABLE RECORDAR L'EXCEL·LENT PEL·LÍCULA DE MARTIN SCORSSESE "RANGING BULL"  O "EL PADRI III" DE FRANCIS COPPOLA ON EL FRAGMENT ÉS MÉS LLARG.
UN INSTANT PER L'ETERNITAT QUE COMPARTEIXO AMB GRAN PLAER.

9 comentaris:

Josefina ha dit...

Historia de amor y de muerte por amor… Música maravillosa que nos lleva a soñar con muchos amores posibles y cada una de las pequeñas muertes del día a día, cuando el camino se va haciendo soledad, esa soledad llena de los amores vividos.
Una caricia sublime para el alma profunda…

Joaquim ha dit...

Venerada interpretació, amiga Glòria, que coneixent com les gasten a França amb les seves glòries nacionals, esdevé mítica, però analitzada sota els ulls d'un operòfil emmalaltit, com sóc jo, no passa de lectura poc passional, poc siciliana i molt tova d'una obra tota foc, com el teu arbre.

Dissabte ens varem veure el programa doble que heu fruit entre les pedres venerables i, o la xafogor barcelonina li restava passió, o aquest CavPag, com diuen a can MET, no passava de discret, amb un Alagna de divo-tenore enaltint les essències pàtries, o el verisme s'ha descafeïnat amb el canvi climàtic.
Una kissinet d'aquells enviats amb el cuore.

Francesc ha dit...

Un fragment musical bellíssim. L'havia escoltat alguna vegada i no sabia de quina obra es tractava. La meua cultura musical no és molt extensa i hi tinc llacunes que són oceans. Gràcies per plantar-hi illes de saviesa musical Glòria. Besades.

Francesc ha dit...

Ara m'ha vingut al cap el director!!! Va ser el qui va dirigir el concert d'any nou a la Musik Verein de Viena l'any 2008. És que el mirava dirigir i pensava: "De què em sona aquest home?". Ara ja ho sé.

Teresa G. ha dit...

No hi ha res que pugui manllevar la màgia al moment viscut, quan et deixes portar per la música, sense demanar altra cosa que ella t'elevi "au delà les nuages"...enhorabona, Glòria, per conservar la capacitat d'enlairarte ben amunt !

He vist també un Youtube del tenor sicilià, cantant el Vesti la Giubba (si, si, ja sé que es nascut a França, com bé em vas recordar al meu blog un dia, però tant se val, sense Sicila no s'enten l'Alagna) Doncs et deia que em va agradar molt, amb aquesta manera de cantar tan antiga (clásica?) que té. Estic preparant uns videos d'un reportage d'ell a Sicilia, que es totalment impagable. El van emetre a la TV francesa, just abans de d'aquests Cav/Pag. No t'ho perdis !

Espero un post molttttt més llarg, o varios, millor!

BuenasMigas. ha dit...

Jo no coneixia aquesta peça i l'he trobat bellíssima, fa posar els pèls de punta, per això m'agradará que expliquis més coses. Al mestre no li cal la batuta perquè s'entrega tot ell, quin sentiment li posa!

Un petó.

GLÒRIA ha dit...

Josefina:
Con retrso y placer comparto tu opinión. Las palabras "amor", "sublime", "muerte"caricia"...que tu utilizas tan bien convienen perfectamente a cuanto inspira la audición de esta maravillosa melodía.
Un beso!

Joaquim,
Quina sort tens, Joaquim, de poder mantenir sempre el teu sentit crític i t'ho dic en un sentit inequívocament positiu. Jo, malgrat els peròs, vaig gaudir molt de l'espectacle. Ja saps que coincideixo amb tu quan a la direcció del senyor Prêtre tan superba con desitalianitzada.
Kissinets de final d'estiu. Molt preuats.

Francesc,
Ja tinc ganes de tornar-te a llegir però espero i desitjo que les vacances, que ja ens explicaràs, hagin estat un plaer total. Gràcies un cop més per les teves paraules generoses. És un plaer parlar del que ens agrada i tenir interlocutors que ens fan sentir que el missatge rebut els ha agradat. Molt bon ull amb l'home que et sonava. El gran director Prêtre era a Viena el 2008.Besades per Oreto i per a tu.

Teresa,
Comparteixo amb tu el fet de l'Alagna no s'enten sense Sicília. Conserva la memòria però no em tinguis en compte una simple puntualització...i és que els veins van molt escassos de tenors. Ja ho saps. Entre algun `fill de pares sicilians els neixi a París estan salvats i, sobretot, ara que fins i tot referint-se a en Rolando diuen: "El tenor francès".
A la biblioteca pública del meu poble vaig veure l'estupendo reportatge que vares penjar amb la música del cd que tant ens agrada. Per cert, a la Provença hi havia forces cartells anunciant recitals d'en Roberto Alagna: "Sicilien". No vaig poder acaparar-ho tot.
Una abraçada forta, Teresa.

Hola Anna,
Tinc molta alegrai de veure't a l'Arbre de Foc i de que em diguis que has fruït de la melodia. No n'hi per menys. Jo l'escolto mig embadalida però quan s'acaba me'n recordo de tu i del fuet.
Un pètó ple d'afecte.

josep ha dit...

Glòria,
Gran vetllada lírica amb dos tìtols dels grans i amb un escenari sesacional. El Teatre romà d'Orange és una meravella, tot i que no hem tingut ocasió de presenciar-hi cap representació.
Pel que fa a les dues òperes, nosaltres també som molt més "cavalleristes" que "pagliaccis". La Glòria és força verista, jo no gaire, però la veriat és que la Cavalleria Rusticana és una joia i de tant en tant ens agrada tornar-la a escoltar i gaudir d'una música excepcional. A més, l'Alagna des de ja fa uns quants anys, és un dels nostres cantants predilectes i aquests papers li van que ni pintats.
Una abraçada

GLÒRIA ha dit...

Josep,
Ben tornat i molt contenta de veure't a l'Arbre. Estem d'acord quan a Cavalleria. És preciosa i a més a més és breu. Jo també m'he anat tornat molt alagnista. M'agrada el seu Nemorino, el seu Hoffmann, el Sicilien i ara en Turiddu. Espero veure'l a la Carmen que cantará al ROH amb la Garanca el proper octubre i que, fins allà on sàpiga, intentaré ressenyar.
Una abraçada per la Glòria i per tu!