dilluns, 7 de setembre del 2009

AKIRA KUROSAWA, EL MESTRE



Llegeixo a la premsa que aquest any la Mostra Cinematogràfica de Venècia commemora el centenari del naixement d’un dels directors de cinema més grans del món. Si fos viu, Kurosawa compliria 100 anys el proper 23 de mars de 2010. No em causava cap plaer començar a buscar dades i fer-ne una llista per construir aquesta ressenya. N’he tingut prou retraient-me el fet de no haver vist tota la filmografia de qui es conegut com “L’Emperador” i, finalment, he optat per recrear-me en el record de les pel•lícules que li conec, autèntiques lliçons de gran cinema.

Akira Kurosawa va néixer en una família de samurais, guerrers que havien servit senyors feudals a l’edat mitjana i que en l’època actual defensaven l’imperi com únic nucli de poder i força sobre el poble. Akira Kurosawa va ser educat en una estricta disciplina pel seu pare i, ja de nen, va haver de sofrir importantíssimes ferides d’ordre moral: la mort d’una germana, el terratrèmol de Kanto l’any 1923 i, finalment, el suïcidi d’Heigo, el seu germà més admirat. Heigo era comentarista de pel•lícules mudes per analfabets i, se suposa, que d’aquest fet neix el probablement, el primer lligam d’Akira amb el cinema. La seva vertadera vocació era la pintura i durant un temps va fer d’il•lustrador gràfic però, de seguida, va passar al cinema on ràpidament es va manifestar el seu indiscutible geni tant pel que fa a la narrativa com a la imatge. Ambdós aspectes reben de Kurosawa l’empremta revolucionària pròpia dels grans artistes. Akira Kurosawa fou també un entusiasta de la literatura i, en especial, de la dels russos Tolstoi i Dostoievski. D’aquest últim va fer una adaptació de la novel•la L’idiota (1951). Kurosawa sentia també una immensa admiració per Shakespeare de qui va adaptar pel cinema Tron de sang (1957), una versió de El rei Lear on, el director japonès, combina sàviament la tragèdia del gran dramaturg anglès amb una llegenda japonesa d’argument similar. L’espectador té la impressió de que ambdós, Shakespeare i Kurosawa eren genis bessons. La força de la paraula que tenia l’anglès és del tot equiparable a la grandesa que Kurosawa sabia imprimir a les seves imatges.

L’any 1951, Akira Kurosawa dóna a conèixer el seu cinema gràcies a la Mostra de Venècia on se li atorga el Lleó d’or per la pel•lícula Rashomon. Aquest fet significa la sortida del cinema japonès més enllà de les fronteres que configuren l’àmbit físic d’aquell remot país. El mateix any i per aquesta excel·lent pel·lícula, Kurosawa és premiat també amb l'Oscar de l'Academia de Hollywood. El cinema japonès es fa admirar pel món sencer. Rashomon és una història explicada des de quatre punts de vista. En aquella època va ser molt punyent, tant pel tema difícil: la possible violació d’una dona i una mort, com per la forma de tractar passat i present fent un us del flash back que ha resultat canònic pel cinema posterior. L’ encadenat en l'accióque empra Kurosawa va ser homenatjat a la pel•lícula La guerra de les galàxies. Jo guardo un record únic de Kagemusha, coneguda també com L’ombra del guerrer, de l’any 1980, una història fascinant que ens parla del tema del doble i de l’impostor: Un senyor feudal agonitza. La seva última ordre és que busquin algú que s’assembli prou a ell com perquè els clans enemics segueixin creient-lo viu i no ataquin els seus homes. Troben l’home adequat, pràcticament una còpia física del senyor ja difunt. Un bandoler a punt de ser penjat serà l’ escollit. Se li perdonarà la vida i passarà a vestir les sumptuoses túniques del mort  i a passejar pel seu bellíssim palau on serà saludat amb reverències, cuidat, alimentat i protegit com ho era el venerat difunt al qual s’assembla tant,  fins que arriba un dia que... Si jo erigís altars, Kagemusha en tindria un de molt alt, brillant a l’horitzó amb llums incombustibles. L’atmosfera del Japó medieval, la recreació de cerimònies i disciplines, les batalles sagnants ens fan acotar el cap i pensar que així deu ser la Història i l' Èpica dels pobles . Les gestes que els llibres ens mostren mitjançant textos tan elaborats com necessaris i que procuren aportar el màxim de dades, Kurosawa els converteix en reals gràcies a la seva capacitat de creació plàstica. Esmentar també que figures del cinema estatunidenc com Steven Spielberg, George Lucas i Francis Ford-Coppola varen participar en la producció i distribució de Kagemusha, entusiasmats pel gran Akira Kurosawa.

Recordar finalment la bellesa de Dersu Uzala que, tot i ser del 1975, jo vaig veure desprès de Kagemusha i que explica la bondat i la innocència d’un home del camp que ha d’ajudar a un militar a fer prospeccions d’un terreny desconegut per ell. L’amistat que neix entre els dos homes, tan diferents, i la tendre relació que s’estableix entre Dersu i l’esposa i el fill, un nen, del militar, transmeten el millor dels sentiments humans. Dersu Uzala és un home bo que no s’ha mogut mai del seu medi, profundament rural, i veient aquell fragment de la seva vida,  alhora simple, pràctica i sàvia, podem sentir com millorem, malgrat sigui només per una estona. La innocència de Dersu no s’encomana però alguna cosa ens diu que encara queden persones com ell, que fins i tot en coneixem alguna, sers dotats per ser eternament infants.

Akira Kurosawa. No perdeu mai el seu nom. Dit "L’Emperador" o, millor encara," Sensai " que significa " El mestre ".

Fotografies:
1: Sense identificar
2: Ran
3: Màscara de Kurosawa

Els interessats poden trobar dvds a grans magatzems o també "on line" a dvdgo. Els dvd clubs assortits també solen tenir obra de Kurosawa aixì com les biblioteques públiques.

3 comentaris:

Francesc ha dit...

A mi m'agrada veure, de tant en tant, alguna pel·lícula de Kurosawa. Aquestes dues: Kagemusha i Dersu Uzala em van resultar impactants quan les vaig veure ara fa molts anys. No sabia tot això de la seua biografia. Devia ser molt dificultós passar d'una estricta educació ancestral al món de la modernitat incipient del Japó d'aleshores. Quins canvis tan impactants devia percebre Akira Kurosawa!!! Aquesta idea dels DVD's no se m'havia ocorregut. La pròxima vegada que vaja a un centre comercial hi pensaré. Besades

pfp ha dit...

una joya de entrada Gloria, me va a venir de perlas,

Besos

GLÒRIA ha dit...

Francesc,
Estic segura que revisar o veure o revisionar Kurosawa et causarà un gran plaer atesa la teva sensibilitat. Sé menys dels gustos d'Oreto però m'atreveixo a creure que a ella també li agradarà aquest geni japonés, un poeta visual de dimensions èpiques.
Besades, amics.

Pilar,
Estoy muy contenta de que esta entrada te venga de perlas. Yo he disfrutado viendo fragmentos de películas o pasándomelas completas así como recabando algunos datos biográficos...Después he procurado transmitir lo que sentía. Acto cumplido.
Besos monos (de kimonos).