dissabte, 27 de novembre del 2010

PROUST: L'AMOR D'SWANN

Les filles de Jetro-(Detall d'Històries de Moisès, 1481-82), Sandro Botticelli
Charles Swann, un dels més exquisits personatges que Marcel Proust ens descobreix en l’univers il•limitat que suposa A la recerca del temps perdut, és un senyor acostumat a moure’s enmig de la bellesa. Assessor artístic d’opulents aristòcrates així com de burgesos potentats, Charles Swann freqüenta diversos salons parisencs on sempre és ben rebut perquè la seva distingida presència és l’empremta que honora els amfitrions.
Un dia, Charles Swann, home lliure i afortunat, que comparteix vivenda només amb els membres del seu servei, s’enamora. Ho fa de forma inesperada i en el moment més impensat i ell és el primer sorprès, davant la força del poderós sentiment, que l'envaeix d’ençà que Mme de Verdurin, propietària d’un dels salons que sovinteja Swann, li presenta a Odette de Crezy:


“ (...) ella va aparèixer davant Swann, certament bella, però amb una mena de bellesa que li era indiferent, que no li inspirava cap desig, fins i tot li causava una espècie de repulsió física. (...) Tenia el perfil massa acusat per agradar-li, la pell massa fràgil, les galtes massa pronunciades, els trets massa estirats. Els seus ulls eren bells però tan grossos que queien a causa de la seva pròpia massa, fatigaven la resta del seu rostre i li donaven sempre l’aire de tenir mala cara o bé d’estar de mal humor. (...) “


Charles Swann i Odette de Crézy comencen a trobar-se. Al principi surten a passejar i a prendre alguna cosa i junts es deixen caure a casa de la família Verdurin. Però Swann s’ha d’esforçar per copsar la famosa bellesa de la seva estimada i, de vegades, vol gaudir de les seves galtes, esperant-les fresques i rosades, i apareixen, com ella habitualment les sol mostrar, grogues i lànguides, sovint picades de granets vermells. Aquesta impressió tan negativa afligeix  a Swann, un home indubtablement enamorat i alhora incapaç d'identificar-se amb el què sent.
Una nit, revisant diversos catàlegs de pintura, topa amb la imatge de Sèfora, filla de Jetro i esposa de Moisès. El pintor és Sandro di Mariano conegut amb el sobrenom de Botticelli. Odette de Crèzy s’assembla assombrosament a Sèfora i aquest és justament el miracle que necessita Swann: Botticelli hauria pres a Odette com a model. Si aquesta noia era del gust de Botticelli, Odette també ho seria i Botticelli i Swann tenien, en aquest cas, el mateix gust refinadíssim. Ja en tenia prou.
A partir d’aquella fet, Swann no veu mai més a Odette amb els seus ulls desencantats i crítics, sinó que ho fa amb els de Botticelli, el gran artista. Al saló dels Verdurin, Swann es recrea escoltant la Sonata per a piano i violí de Vinteuil. Concentrat navega en els deliciosos passatges de la bellíssima peça musical mentre Odette se li representa a travès de Botticelli. Charles Swann sap, en aquells moments de somni, que l’art justifica aquell encès amor i ja no cal que es faci més preguntes sobre l’aspecte d’ Odette si és la Sèfora que Botticelli va escollir i pertany al món dels immortalitzats.
Charles Swann, l’enamorat, ignorant maledicències, es casa amb Odette de Crèzy que, fins molt poc temps abans d’esdevenir la seva esposa, havia viscut de mantinguda, venent el seu cos a ricatxos provincians. Al costat de Swann, Odette arribarà a ser una dama refinada i quasi experta en art i, un cop mort Swann, entrarà al món dels aristòcrates gràcies a les seves noces amb el Duc de Forcheville.
Swann i de Crèzy són, per sí sols, molt més que una novel•la. Marcel Proust estirava tant com volia el temps real i els fragments de les vides d’aquests personatges, magistralment creats, mostren la densitat que pot tenir en el ser humà un moment únic que, condensat, deixa resolt, de cop i volta, el sentit d’una vida.
 
 
À la recherche du temps perdu
-Du cöté de chez Swann-
Marcel Proust
Quarto
Gallimard
Traducció del fragment: g.a.p.
_
 




16 comentaris:

David ha dit...

Un comentari tan ben escrit que m'ha fet venir ganes de tornar a Proust i a aquesta meravella que és Du cöté de chez Swann.
Sembla com si per Charles Swann la vida només prengui valor quan s'assembla a l'art. És una bona manera de fugir de la lletjor que ens envolta.
Salutacions, Glòria!

Allau ha dit...

Molt bo, Glòria, aquest difícil resum. I molt oportú ara que Josep Maria Pinto acaba de publicar la seva traducció d'Un amor de Swann.

Mireia ha dit...

Glòria, et pots creure que no he llegit res d'en Proust?? Quina vergonya!!

GLÒRIA ha dit...

David,
Sepre és bo tornar a Proust. Jo no he llegit tota l'obra però la tinc a mà i, a vegades reviso passatges o en descobreixo de nous, com aquell que va escoltant una llarga i sumptuosa simfonia que no abastarà mai del tot.
Salutacions!

Gràcies Allau. Resumir Proust és quasi impossible perquè ja saps que és un autor on cada paraula afegeix un matiç al fresc social que mostra A la recerca...Desconeixia que n'havia sortit una traducció nova. Gràcies!

Mireia,
Tens tot el temps del món per llegir Proust. Reserva'l, com el millor cava o el millor vi, per quan puguis abordar la lectura sense presses.
I cap vergonya, eh?
Una abraçada!

pfp ha dit...

esta fría tarde de sábado y después de leerte Gloria, ¡qué mejor que ponerme hacer magdalenas¡

GLÒRIA ha dit...

Es una gran idea, Pilar. Y que cada magdalena te traiga un buen recuerdo.

novesflors ha dit...

Quin mestratge el de Proust! La veritat és que l'enamorament, l'amor no està fora de nosaltres. Segurament ens enamorem quan veiem en l'altra persona el que volem veure, fins i tot podem acabar enamorant-nos d'algú que, de bon començament, no ens atreia físicament, però després arribem a desitjar aquesta persona, i la desitgem fins i tot físicament, no el seu físic sinó la persona, la persona que tenim a la ment.

GLÒRIA ha dit...

Sí, Novesflors. La teva interpretació, d,una de les formes en què l'amor se'ns pot presentar, és molt encertada. No saber mai el perquè del nostre amor cap a una determinada persona i no cap a una altra és una de les causes que pot fer durador el sentiment. Sempre ens atraparà el misteri.

Carme Rosanas ha dit...

Jo he llegit poc Proust, però sí que vaig llegir Un amor de Swann, m'ha agradat recordar-lo ara amb tu.

GLÒRIA ha dit...

Carme,
Celebro haver-te fet recordar Proust, un autor, de totes totes, innoblidable.
Una abráçada!

Alberto Granados ha dit...

Soy de los lectores tenaces, así que leí a Proust, aunque se me hizo demasiado parsomonioso. Me ha venido bien recordarlo (aunque en catalán: el traductor no funciona).
Moltes graces.

GLÒRIA ha dit...

Alberto:
Ya sé que eres un lector tenaz. ¡Anda que no se nota!. Siento que el traductor haya fallado pero bueno...aún así has recordado al divino Marcel.
Un petó.

Josefina ha dit...

Hi ha persones que estem enamorades de l´amor.

Gràcies Glòria.

GLÒRIA ha dit...

I tant, Josefina! `´Es el més gran dels sentiments humans.
Un petó.

Barbebleue ha dit...

Intentar resumir a Proust deviene un suicidio, puesto que Él existe en el desarrollo, en ese tiempo detenido mientras se busca.

Además de exquisito, refinado y decadente, es medicinal...

Abrazos desde le côté de Guermantes

GLÒRIA ha dit...

Barbe,
Como mínimo leer cualquier pasaje de Proust reconforta y eleva.
Un autor imprescindible.
Abrazos desde el otro côté, el de Swann.