dimarts, 21 de desembre del 2010

THOMAS BERNHARD: COP D'ULL

Thomas Bernhard-fotografia Kinkazzo's kannon
Va ser un nen pobre i un jove tuberculós que no només sabia escriure sinó que inventava una nova manera de fer-ho. Thomas Bernhard, sempre enfadat, compon monòlegs breus, relats, novel•les i obres teatrals, que manifesten l’aparició d’un sorprenent estil que marcarà un abans i un després en la literatura austríaca. Bernhard és, ja fa temps, el que en diríem un escriptor de culte. Un dia valdrà la pena parlar de Miguel Sáenz el seu traductor al castellà i també l’autor d’una intel•ligent i desmitificadora biografia de l’escriptor.
A mi em va colpir molt especialment El malogrado, la primera obra que vaig llegir de Bernhard i que encara avui considero una troballa. També s’han d’esmentar els cinc llibrets que formen la seva autobiografia fins els vint-i-tres anys ja que són excel•lent literatura, un llarg sostingut, acerat i finíssim, sobre una vida jove i malalta en el marc despietat del nazisme, de la guerra i del catolicisme. Gràcies a la magnífica traducció de Miguel Sáenz ens arriba una prosa eixuta en la que gairebé hi ressona la força seca i tallant  de la llengua alemanya –ambdós adjectius entesos en un sentit musical i extremament qualificatiu-, vaja, diguem-ne directament superlatiu.

Del llibre L’imitador de veus, dues petites mostres:


L’ERROR DE MOOSPRUGGER


El professor Moosprugger deia que havia anat a recollir un col•lega a l’estació de l’Oest a qui només coneixia per correspondència, però no pas personalment. Havia esperat de fet trobar-se una altra persona que la que va arribar de fet a l’estació de l’Oest. Quan vaig fer-li parar esment que sempre arriba una altra persona que la que hem estat esperant, va aixecar-se i se’n va anar només amb la finalitat de trencar i de deixar córrer tots els contactes que havia establert en la seva vida.




RETRATISTES


A Ebensee va establir-s’hi ja fa anys un fotògraf de qui, des del primer dia, va afirmar-se que s’havia passat molts anys a la presó perquè havia abusat d’un adolescent de tretze anys natural diScal. Tot just a Ebensee, on tot l’any s’hi celebren moltes bodes i, doncs, on era previsible un bon negoci i, naturalment, com a mínim, uns bons ingressos, ningú no va anar a casa d’aquest fotògraf, que va haver de plegar el seu negoci i entornar-se’n. D’aquell rumor no hi havia res de cert, havia estat propagat ja d’antuvi pel fotògraf Strössner, de Traunkirchen. Strössner ha fet saber ara que el seu col•lega s’ha suïcidat, tot i que s’ignora de quina manera.


Thomas Bernhard va néixer a Holanda, per un fet circumstancial, l’any 1931 i va morir a Viena el 1989. Enormement crític amb Àustria –s’entén amb els poders- ha estat reconegut com l’escriptor més important de la segona meitat del segle XX en aquell país.
Part de la seva obra ha estat traduïda al català per Joan Fontcuberta, Feliu Formosa, Clara Formosa i Josep Murgades autor de la versió en la nostra llengua de L’imitador de veus, publicada amb el títol Historietes inexemplars per Editorial Empúries de Barcelona l’any 1985 a la col•lecció Tros de Paper.




11 comentaris:

Allau ha dit...

Sempre és bo recordar-nos Bernhard. I aquest Imitador de Veus té bona pinta: el buscaré.

Titus ha dit...

Igual és una barbaritat, però aquests fragments m'han fet recordar l'estil de Max Aub.

GLÒRIA ha dit...

Allau,
Gràcies per la confiança. Com a mínim et farà somriure.
Salutacions!

Titus,
No he llegit res de Max Aub i potser hauré de fer-ho. No sé si pot haver-hi cap connexió. Crec que Aub era d'origen germànic encara que jueu...o simplement hi ha escriptors que tenen un discurs del pensament similar.
Una abraçada!

pfp ha dit...

doy fe Gloria, se puede confiar en tí.
besos

GLÒRIA ha dit...

Muchas gracias, Pilar pero, ya sabes, siempre manda el gusto de cada uno.
Beso.

David ha dit...

No he llegit mai res d'en Bernard. Segurament ja toca, oi?

GLÒRIA ha dit...

David,
Tens temps. Tot i que estàs molt posat en lletres, prepara't per un autor sorprenent.
Tens temps, t'he dit? Sí, però no te'l deixis. Els cinc llibres -petits volums d'Anagrama-de la seva biografia són únics.
Amb afecte!

Allau ha dit...

Si m'ho permets, Glòria, els cinc petits volums han estat reeditats en un gran volum vermell. Absolutament recomanable.

GLÒRIA ha dit...

I tant que t'ho permeto! I a més a més t'ho agraeïxo, estimat Allau.

Alberto Granados ha dit...

Me cuesta mucho cogerle el sentido a los textos literarios. Los expsoitivos casi los traduzco, pero se me escapan muchos matices en lo creativo, que se me queda muy plano. Estos los he leído ya varias veces y no termino de... Y has escrito un nuevo post: me estoy estresando.
Y la Generalitat quita el traductor... Quina cullonada!

GLÒRIA ha dit...

Alberto:
Siento el problema con el traductor. Ya preguntaré para saber qué pasa. No creo que se trate de una venganza de Montilla.
Yo agradezco que me leas hasta donde puedas. Ya sabes que a veces entiendes de corrido.
Un petó!