dilluns, 31 de gener del 2011

HANNAH ARENDT: VOLER COMPRENDRE

Acabo de llegir un llibre que ens acosta de forma sorprenent a la figura de la politòloga alemanya Hannah Arendt, llibre conformat per documents personals de la controvertida pensadora tals com cartes, entrevistes, discussions, conferències, respostes a qüestions sobre la seva persona i la seva obra i així fins a constituir un cos informatiu i veraç d’aquest ser tan influent en importants sectors del pensament com rebutjat obertament pels que, manipulats o no, se sentiren traïts per una dona que, amb raó o sense, ha estat mestre indiscutible en la ciència del raonament durant el segle XX.
Harendt que va néixer a Hannover el 1906 va estudiar a diverses universitats alemanyes i va ser deixeble de figures cabdals de la filosofia tals com Heidegger, Husserl o Jaspers, pensadors de volada profunda arrelats en l’existencialisme. Atès que Hannah Arendt procedia de família jueva, l’any 1933, amb l’ascensió d’Adolf Hitler al poder, va marxar d’Alemanya i es va instal•lar a París on va treballar amb organitzacions sionistes que ajudaven a infants jueus a sortir de l’Europa assolada pel creixent antisemitisme que tothom sap com va culminar. No obstant i això, l’any 1941, Harendt, dissident de cert pensament sionista, va fer cap a Estats Units i es va establir a Nova York. Allí va quedar fins a la seva mort el 1975 donant classes a les més prestigioses universitats d’aquell país. Els estius, i un cop acabada la guerra, Hannah Arendt acostumava a tornar a Europa on hi recalava dos o tres mesos per viatjar, reposar i departir amb tants amics que hi havia deixat i amb els que mai no hi va perdre el contacte.

El què més mal va fer a Hannah Arendt va ser el seu reportatge sobre el judici a l’artífex de l’anomenada sol•lució final, el botxí Eichmann. Aquest individu vivia a l’Argentina on va ser capturat i portat a Israel on se’l va jutjar i executar. La revista New Yorker va enviar a Hannah Arendt a Jerusalem per cobrir el fet i les seves cròniques des d’allí varen encendre la sang d’un important sector de població jueva que va considerar que, amb l’anàlisi d’Arendt, Eichmann quedava gairebé exculpat de l’holocaust. Sobre aquest tema existeix el llibre de Hannah Arendt: Eichmann a Jerusalem. La politòloga va ser víctima d'un fort assetjament mediàtic. Des de tarimes de les facultats fins a les sinagogues es va intentar desprestigiar l'actitud d'Arendt que en tot moment va mantenir-se ferma en les seves conviccions: Eichmann era un obedient pallasso manipulat pels capitostes nazis. Eichmann era un no ningú.
El llibre que jo acabo de llegir porta per títol Solo quiero comprender i en ell hi trobem, com ja he dit, diversos documents que ens apropen a la pensadora, la dona que mai no es va considerar filosofa sinó directament analista política. El volum, de contingut excel·lentment presentat, obre un munt d’expectatives sobre l’obra d’Arendt i, en especial, sobre el seus estudis tocant els totalitarismes i la banalitat del mal. En les seves afectuoses cartes al professor Karl Jaspers és interessant descobrir com a Harendt li agradaven la poesia i la música, com se sentia primer de tot un ser humà i desprès, una jueva, com preparava sopars i festes, classes i seminaris i també es preocupava per les feines domèstiques des de la neteja fins a l’interiorisme. Mentrestant el seu imparable pensament seguia nodrint-se de Plató fins a Kant sense deixar-se'n cap dels altres. Llegia i escrivia fluidament en llatí mentre bullien les patates.

LO QUE QUIERO ES COMPRENDER
Sobre mi vida y mi obra
Hannah Arendt
Editorial Trotta S.A.
2010, Madrid

Fotografia de: Memory.loc

12 comentaris:

Júlia ha dit...

MOlt interessant!!!

Mariàngela Vilallonga ha dit...

Em compraré aquest volum. M'agrada la teva síntesi. A Nova York, he viscut al pis de sobre del de Hanna Arendt.

Anònim ha dit...

Per a mi , que sóc de llegir assaig, Arendt ha estat una autora d'aquelles que considero de capçalera; l'he llegida tan sovint -cartes incloses- que em resulta una persona diria que quasi familiar. Per això m'ha engrescat, i força, aquesta última entrada del teu blog...

Bon començament de setmana!

GLÒRIA ha dit...

Gràcies Júlia!

Que curiós, Mariàngela! En altres temps hauríeu estat veïnes i, fins i tot, amigues. Espero que el llibre et resulti tan interessant com ho estat per mi.
I gràcies!

Jordi,
Si has llegit tant sobre Arendt, aquest llibre pot t'aportarà de nou però agraeixo l'interès que has posat en la meva entrada.
Que la setmana et sigui ben propicia!

David ha dit...

Harendt és una figura molt interessant, i controvertida, també. La seva relació amb Heidegger (que no va amagar la seva identificació amb el nazisme) és difícil de justificar i el seu concepte de "banalitat del mal" es pot interpretar de moltes maneres. Tanmateix, els seus estudis sobre el totalitarisme són d'una lucidesa extraordinària. I el teu post, una breu però brillant introducció a una ment privilegiada.
Una abraçada, Glòria.

GLÒRIA ha dit...

Estimat David,
Deixa'm ser romàntica: L'amor no s'ha de justificar mai. Ho dic, ja ho saps, per la seva relació amb el nazi Heidegger. Intel·ligents, joves, atractius l'un per l'altra es van enamorar. He pensat molt en aquesta història com per imaginar que quan es van conèixer - més o menys el 1924- el cèlebre filòsof no s'havia alineat encara. El que em costa més d'entendre és que al cap dels anys el visités i s'entestés a fer traduir la seva obra a l'anglès. Tal vegada devia considerar que el pensament heideggerià havia de transcendir. Pel que veig, David, coneixes molt bé l'obra d'Arendt, cosa que jo no puc dir. Potser tu tens les respostes a les suposicions que jo faig sobre ella i el filòsof nazi.
Agraeixo com sempre el que aportes amb la teva opinió i l'atenció que has fet al meu escrit.

pfp ha dit...

querida Gloria, yo no conocía a esta mujer que tenía la habilidad no solo de pensar mientras hervía patatas y pasaba el plumero sino que lo desarrollaba y trascribía... envidiable, tener esa formación y esa disciplina...

besos

GLÒRIA ha dit...

Pues, Pilar...ya no podrás decir que no la conoces. Era un crak.
Besos para ti.

Alberto Granados ha dit...

No sabía gran cosa, apenas me sonaba el nombre. Otro campo a ir abriendo, loque me hace sentirme impotente.
Gracias.

AG

GLÒRIA ha dit...

Comparto tu sentimiento, Alberto. Es demasiado lo que desconozco y no alcanzaré.
Resignación.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

bé, a banda de l'episodi amb Heidegger, recuperem l'espisodo anterior amb Gunther Anders i possiblement podrem fer una visió més oberta de la multiples relacions sentimentals/filosofiques de la mestra Arendt.
Bon blog, el visitaré sovint.
M'interessa molt Arendt, la seva obra i la seva vida i els seus diàlegs amb el pensament critic profundament alliçonadors.

GLÒRIA ha dit...

Beinvinguda Tati,
No li sabia la relació amb Gunther Anders.
A mi també m'interessa Arendt, persona i obra si bé la conec molt superficialment. Tinc tant per llegir!
Torna sempre que vulguis!