dilluns, 28 de març del 2011

CANÇONS QUE VOLEN COM OCELLS



Ës difícil saber en quin màgic moment James Moody (1925-2010), saxofonista estatunidenc molt influït per Charlie Parker, va rebre el raig d’inspiració que, amb el temps, donaria lloc a la cançó “I’m in the mood for love". Se sap que l’any 1952, mentre tocava el seu saxo a Suècia, James Moody va sorprendre a l’auditori, en una de les seves brillants improvisacions, amb una melodia destinada a fugir d’aquell solo i a brillar pel seu compte fins els nostres dies. Em pregunto si James Moody es va anotar la cançó en un innocent full de paper guardat a la butxaca o bé, si –amb la mestria pròpia dels grans jazzmen- la va memoritzar per rescatar-la d’un possible oblit. El cas és que durant aquell mateix any de 1952, el lletrista Eddie Jefferson la va escoltar i en va escriure el que la gent del jazz en diu vocalise i que no és res més que la pràctica coneguda de cantar emprant síl•labes , sons i mots sense sentit. De totes formes, "In the mood for love" esdevé popular quan la canta King Pleasure (1922-1981), mestre dels primers vocaleses, fent-ne una verdadera creació. Mentrestant J.F. McHugh (1894-1969) n’escriu la lletra tal com la coneixem avui, i ja tenim lletra i música formant una cançó destinada a ser un clàssic.
“In the mood for love” es va salvar de la fronda de notes que la degueren precedir i cloure i, individualitzada,  va tenir el seu inici necessari així com el final obligatori que tota cançó exigeix per ser ballada o, simplement, escoltada. Música voluptuosa que s’esmuny per l’espai com una invitació al risc. Irresistiblement intimista i seductora, quan l’escoltem, sabem que hi hem de tornar. Que mai no serà l'últim cop. Potser una tarda impensada ens temptarà des de la recepció, desconeguda i atraient, d’un hotel lluny de casa i pensarem "Altra cop...". O ens perseguirà en un ascensor fent-nos pensar que així han començat moltes històries no explicades.
Des de Suècia amb el seu creador va volar a Estats Units i d’allà gairebé a tot el món.

Cançons embriagadores, ocells sigil•losos que, invisibles, se’ns posen a l’espatlla, ignorant la distància.

P.S. La meva intenció era oferir-vos aquest tema per la incomparable Sarah Vaughn però, lamentablement, no n'éstà permesa la inserció.Rod Stewart té una veu difícil però la seva forma d'afinar és impecable. Espero que en gaudiu. 

 Video de LYARSS

12 comentaris:

Alberto Granados ha dit...

No importa la voz del pollo. Ha grabado varios "American songbook", todos con grandes standards como el que pones hoy y resulta magnífico, incluso con su voz.
Un buen comienzo para el lunes medio griposo. Gracias,

AG

GLÒRIA ha dit...

Pues méjorate, Alberto. Necesitamos disfrazar los lunes y esta extraña sensación que desprenden.
Un beso.

Carme Rosanas ha dit...

Una fantàstica cançó, Glòria!

Una bona companyia pel dilluns!

novesflors ha dit...

Conec la de Sarah Vaughan, meravellosa. Ara miraré la que ens proposes.

GLÒRIA ha dit...

Carme,
Això espero per tu i per a mi: una bona cona companyia pel dilluns amb aquesta melodia.

Novesflors,
En Rod Stewart canta molt bé malgrat tenir la veu que té ja que altrament no hauria vengut ni un cd. Així que espero que també t'agradi sense comparar-la amb la versió de Sarah Vaughn.

Una abraçada per cada una!

David ha dit...

La versió de l'Stewart no està gens malament, és qüestió d'intentar oblidar el personatge en qüestió.
M'ha agradat molt el viatge que has escrit a través de la història d'aquest clàssic atemporal.
Una abraçada, Glòria!

Salvador ha dit...

No oblidem la versió de Mae West. Impagable

GLÒRIA ha dit...

Sí David, A vegades hem d'oblidar-nos del personatge. Em fa contenta que t'hagi complagut el viatge que escrit per aquesta cançó que tant m'agrada.
Una nova abraçada!

Hola Salvador!
Benvingut!
Reconoce el carisme de Mae West però no he gosat escoltar-li la cançó. Fent cas del teu consell ho faré tot seguit.
Rep una afectuosa salutació!

Ignasi ha dit...

Bellesa x bellesa... a propòsit de "In the mood for love".

http://www.youtube.com/watch?v=EjcTPRkAfL0&feature=related

GLÒRIA ha dit...

Benvingut Ignasi! Gràcies per la informació que youtube no m'identifica. T'agrairé em diguis quin intèrpret és i amb molt de gust l'escoltaré i et diré què en penso.
Salutacions!

Ignasi ha dit...

"In the mood for love":
Wong Kar-Wai dirigeix
Michael Galasso composa
Ara Malikian interpreta
Tots podem disfrutar-la.
Ah! la Judith de Klimt.

GLÒRIA ha dit...

Aaaah! Tens tota la raó. Wong Kar Wai va saber utilitzar molt bé la música i la imatge i Galasso va escriure una partura molt maca. Tinc el cd.
Si, la Judith de Klimt.